El refer\u00e8ndum de l\u00b41-O i tot el que va succeir durant el mes d\u00b4octubre ha desencadenat un conflicte empresarial. Les petites empreses s\u00b4identificaven f\u00e0cilment i en gran proporci\u00f3 amb l\u00b4independentisme, les grans no. Les petites empreses van patir la crisi de forma m\u00e9s punyent que les grans, amb un ofec total de finan\u00e7ament que va provocar la mort de multitud d\u00b4aquestes tot i que no hi havia condicions perqu\u00e8 hagu\u00e9s de ser aix\u00ed. Vull dir que van morir empreses amb mercat i rendibilitat moderada per\u00f2 mal finan\u00e7ades. No van poder resistir la tancada total al cr\u00e8dit dels bancs i caixes.
\nLes petites empreses pateixen els preus alts d\u00b4electricitat, gas i telefonia, fent m\u00e9s dif\u00edcil la seva competitivitat en el m\u00f3n global. Les pimes pateixen els excessos que cometen les grans empreses en els terminis de pagament en les vendes de productes i serveis que els fan: la llei de la morositat porta anys intentant corregir aquests excessos que impedeixen cr\u00e9ixer a les pimes. Des de fa temps, des de la crisi, tinc clar que les grans empreses no s\u00f3n amigues de les pimes, sin\u00f3 un col\u00b7lectiu a enfrontar-s\u00b4hi per evitar els abusos en forma d\u00b4oligarquia que fan.
\nDes de l\u00b41 de novembre moltes d\u00b4aquestes gran empreses han sortit de l\u00b4armari. Si fins llavors callaven i semblaven entendre les reivindicacions dels catalans front Madrid, arran dels fets d\u00b4octubre s\u00b4han fet visibles i han apostat descaradament pel poder de Madrid que els t\u00e9 la m\u00e0 estesa amb el menjar. La fugida de m\u00e9s de 2.500 empreses a Madrid ha estat meditada durant anys per moltes (bancs, asseguradores i energia) i precipitada per algunes que s\u00b4han deixat portar per l\u00b4onada fugitiva pensant que aix\u00ed tindrien la redempci\u00f3 dels seus clients espanyols. Per uns ha estat l\u00b4excusa que necessitaven, per altres un acte imprudent: o \u00e9s que figurar en una llista de fugitius no els perjudicar\u00e0 en el mercat catal\u00e0?
\nLa sorpresa de tot aix\u00f2 \u00e9s que les empreses multinacionals que tenen seu a Catalunya i les exportadores no s\u00b4han deslocalitzat. Per qu\u00e8? Perqu\u00e8 no fan pol\u00edtica amb les empreses.<\/p>\n
\u00a0No contents amb aix\u00f2, la patronal de les grans empreses Foment del Treball, continua intoxicant el clima empresarial amb informacions que generen m\u00e9s pessimisme. Un exemple d\u00b4aix\u00f2 \u00e9s la incid\u00e8ncia en la informaci\u00f3 de p\u00e8rdua de turistes durant el mes d\u00b4octubre. Insisteixen en dir que han baixat un 4,7%, quan per un altre costat els hotels han pujat un 0,5% i l\u00b4aeroport ha crescut un 3,9%. L\u00b4explicaci\u00f3 \u00e9s que les dades no poden ser interpretades en per\u00edodes petits, sin\u00f3 que cal analitzar la tend\u00e8ncia de diversos mesos per arribar a conclusions. La mateixa cosa passa amb les vendes al detall: diuen que les vendes a les grans superf\u00edcies han caigut en una 11,6%, quan el que ha passat \u00e9s que les vendes de vestits han caigut un 15,5% per un temps en el que no ha arribat el fred.
\nQue el conflicte de la Rep\u00fablica avortada ha creat incertesa a l\u00b4economia \u00e9s una evid\u00e8ncia. Que la imatge dels piolins repartint viol\u00e8ncia ha afectat al subconscient \u00e9s una obvietat que costar\u00e0 molt temps a eradicar, si algun dia es pot. Que hi ha boicot a Espanya de productes catalans \u00e9s una realitat, com la que n\u00b4hi a Catalunya de productes espanyols i d\u00b4empreses que van marxar. Per\u00f2, precisament perqu\u00e8 hi ha tot aix\u00f2 i s\u00b4ha de superar, el que cal \u00e9s treballar un relat que hi ajudi. Si enlloc de fer aix\u00f2 el que es fa \u00e9s enfortir la por, rient les gr\u00e0cies de Ciutadans i del PP, poc favor li fem al pa\u00eds. Perqu\u00e8, posats a fer pol\u00edtica per ajudar al pa\u00eds, b\u00e9 que podrien proposar un nou model de finan\u00e7ament, l\u00b4equiparaci\u00f3 tarifaria el\u00e8ctrica de les empreses catalanes amb les basques, podrien proposar pol\u00edtiques espec\u00edfiques per a la formaci\u00f3 professional, podrien reclamar la modernitzaci\u00f3 de rodalies, podrien exigir dates concretes i programades pel corredor mediterrani, podrien demanar tenir veu i vot en els ports i aeroports catalans, podrien demanar acompanyar a les pimes al llarg de les primeres sortides a l\u00b4exterior; en fi, podrien ser propositius si volen fer pol\u00edtica en campanya electoral.
\nNo, el que volen les grans empreses no \u00e9s que el pa\u00eds vagi millor, que les empreses tinguin m\u00e9s nivell tecnol\u00f2gic, que els seus empleats tinguin m\u00e9s formaci\u00f3. No, el que per a elles \u00e9s b\u00e0sic \u00e9s no perdre la bona relaci\u00f3 amb el regulador, amb el que decideix com es configuren els preus de l\u00b4electricitat i del gas, amb el que licita les grans obres, amb el que dicta quin banc es mor i quin sobreviu (acaba de passar amb el Popular). Les grans empreses catalanes no vetllen pel b\u00e9 de Catalunya, vetllen pel manteniment de l\u00b4oligarquia que els assegura la rendibilitat, encara que sigui a costa de les altres empreses i dels ciutadans.
\nPer tant, si han marxat, bon vent. Ja comprarem a altres empreses que ens tractin millor. Perqu\u00e8 el que \u00e9s important no \u00e9s que els beneficis que fan exprimint-nos es quedin aqu\u00ed, el que \u00e9s important \u00e9s que deixin de munyir-nos. El que \u00e9s important no \u00e9s que hi hagi aquesta o aquella empresa, sin\u00f3 que el teixit empresarial que es cre\u00ef sigui virtu\u00f3s i sin\u00e8rgic, i que cadascuna participi individualment a millorar el conjunt. No volem ser exprimits, volem cooperadors. La veritat \u00e9s que no entenc qu\u00e8 hi fan Cecot i Foeg, formades b\u00e0sicament per pimes, dins de Foment, la patronal de les grans empreses, que s\u00b4ha situat clarament en la \u00f2rbita olig\u00e0rquica de Madrid, gr\u00e0ficament en el palco del Bernab\u00e9u.<\/div>\n