El major dilema que tenim avui plantejat \u00e9s qu\u00e8 farem l\u00b4endem\u00e0 del dia de les eleccions. Guanyi qui guanyi caldr\u00e0 fer coses, engegar un cam\u00ed. \u00c9s evident que aix\u00f2 dependr\u00e0 de la composici\u00f3 que hi hagi al Parlament, per\u00f2 tot indica que els resultats estaran molt igualats entre els dos blocs i ser\u00e0 dif\u00edcil escollir un cam\u00ed net i clar.
\nAquesta setmana he vist dos articles que parlen del mateix concepte. Un era d\u00b4Antoni Puigverd, que passava revista al modernisme de Barcelona, resultat d\u00b4un moment on es va estar m\u00e9s pendent de l\u00b4economia que no pas de la pol\u00edtica. Conclou que el que cal \u00e9s fer menys pol\u00edtica, m\u00e9s societat, m\u00e9s ciutat, tornar a fer pa\u00eds. L\u00b4altre article era d\u00b4Anton Costas, que recordava una confer\u00e8ncia de Jordi Nadal el 2009. La tesi era similar: cada vegada que s\u00b4ha volgut fer pol\u00edtica, acabem en una greu crisi econ\u00f2mica. En canvi, quan la societat catalana es troba oprimida, sap treure el millor d\u00b4ella per sobreviure. Sembla un argument masoquista: necessitem que ens exprimeixin per superar-nos, quan m\u00e9s cops de pal ens foten m\u00e9s espavilem… Es tracta d\u00b4una fatalitat inevitable? \u2013 es preguntava Nadal. L\u00b4ambici\u00f3 material i la satisfacci\u00f3 pol\u00edtica no s\u00b4han de veure com termes incompatibles sin\u00f3 complementaris, responia.
\nAquests arguments contesten a la pregunta de qu\u00e8 cal fer el dia despr\u00e9s: impulsar la societat catalana fent pol\u00edtica amb Madrid per obtenir el que es necessita per propulsar l\u00b4economia i el coneixement de Catalunya. \u00c9s a dir, cal fer pol\u00edtica d\u00b4una altra forma, canviar el peix al cove pel peix al cami\u00f3, negociar amb for\u00e7a, fent veure a Madrid que, si Catalunya no funciona, Espanya caur\u00e0 sota el pes d\u00b4un deute que no aguantar\u00e0. Fent veure, finalment, que si ens ho proposem, farem trontollar l\u00b4economia quan ens convingui. Fer pol\u00edtica, en definitiva, tamb\u00e9 \u00e9s com un episodi de guerra freda, on cada contendent sap les forces de l\u00b4altre i evita provar-les. Els fets d\u00b4octubre i novembre han ensenyat les cartes d\u00b4ambd\u00f3s b\u00e0ndols. El de la via unilateral ha vist quin pes es t\u00e9 a Europa i qu\u00e8 \u00e9s capa\u00e7 de fer el poder de Madrid, jutges inclosos. Els de la via centralista han vist fins on pot arribar una mobilitzaci\u00f3 pac\u00edfica, fins on es poden espantar les empreses i els mercats financers. Aquest coneixement \u00e9s l\u00b4actiu que uns i altres han tret de l\u00b4enfrontament. A partir d\u00b4aqu\u00ed el joc ser\u00e0 diferent en aplicaci\u00f3 d\u00b4aquest coneixement.
\nEl cam\u00ed del 22 s\u00b4haur\u00e0 de preparar, doncs, per guanyar for\u00e7a negociadora. Potser fent un govern de com\u00fa denominador, \u00e9s a dir, amb Esquerra, Junts per Catalunya, PSC i Comuns, per fer possible el canvi del cove pel cami\u00f3 i alhora permetre alliberar els presos i fer una amnistia. Em temo, malgrat tot, que un govern amb molt pes a Catalunya, nom\u00e9s per aix\u00f2, no indueixi al govern de Madrid a resoldre els punts conflictius de Catalunya, sobretot la llengua i el d\u00e8ficit fiscal.<\/p>\n
Aquesta setmana he estat al Pa\u00eds Basc visitant una empresa que ens subministrar\u00e0 pasta de paper i he pogut constatar una cosa que fa temps que la sabem: els bascos cobren el 50% m\u00e9s que els catalans i el nivell de vida \u00e9s el 50% m\u00e9s car. Quan ho copses se\u00b4t regira l\u00b4est\u00f3mac, quan veus que no treballen m\u00e9s ni millor que nosaltres per\u00f2 que s\u00f3n molt m\u00e9s rics, genera mal humor.
\nCatalunya s\u00b4ha posat a l\u00b4esquena Espanya mentre que els bascos i navarresos s\u00b4ho miren. I amb Espanya carregada a l\u00b4esquena hem de lluitar en un m\u00f3n global en el que sabem que som guanyadors. Hem de lluitar amb un llast excessiu, amb mitja Espanya que no contribueix als ingressos de l\u00b4estat. Una dada m\u00e9s de les que hem anat dient \u00e9s la contribuci\u00f3 a les pensions. Catalunya contribueix en un 26% en els ingressos de la Seguretat Social, uns 26.000 milions, quan per poblaci\u00f3 ens tocaria 16.000 milions. \u00c9s a dir, contribu\u00efm en 10.000 milions de m\u00e9s que la mitjana espanyola. Dit d\u00b4altra manera, els nostres pensionistes futurs tindran problemes perqu\u00e8 la resta d\u00b4Espanya no contribueix amb la mateixa intensitat que Catalunya.
\nQueda clar, doncs, que caldr\u00e0 fer pol\u00edtica de guerra freda i de peix al cami\u00f3. Cal demanar una millora substancial en el finan\u00e7ament i una compensaci\u00f3 per l\u00b4aportaci\u00f3 que fa l\u00b4economia catalana al conjunt de l\u00b4espanyola. Tamb\u00e9 cal exigir que es renovin les infraestructures endarrerides, com rodalies i el corredor Mediterrani. A partir d\u00b4aqu\u00ed proposo treballar de forma important per enfortir el teixit industrial de pimes i enriquir l\u00b4excel\u00b7l\u00e8ncia exportadora tant en el m\u00f3n digital com en el m\u00f3n de la manufactura i el turisme.
\nNo ser\u00e0 f\u00e0cil que el poder de Madrid accepti que cal cedir finan\u00e7ament a Catalunya, per la qual cosa caldr\u00e0 fer mem\u00f2ria de guerra freda, recordar el que som capa\u00e7os de fer, fent veure que els interessa m\u00e9s que l\u00b4economia exportadora funcioni a m\u00e0xima pot\u00e8ncia i aix\u00ed permetre pagar les inefici\u00e8ncies espanyoles.
\nAlgun pol\u00edtic va dir que la pol\u00edtica que s\u00b4ha fet fins ara a Catalunya ha anat amb el lliri a la m\u00e0 i que cal fer-ne una altra amb m\u00e9s mala llet. Aix\u00ed \u00e9s: cal fer m\u00e9s economia que pol\u00edtica i aquesta s\u00b4ha de fer amb guerra freda, recordant que podem fer mal a l\u00b4economia espanyola en el pitjor moment, que la subsist\u00e8ncia d\u00b4Espanya a l\u00b4euro dep\u00e8n del fet que Catalunya vagi b\u00e9.<\/p>\n