Escolto la ministra Soraya S\u00e1enz de Santamaria a s\u00b4Agar\u00f3 que diu, estofada com una gallina, que Espanya \u00e9s el millor pa\u00eds en construcci\u00f3 d\u00b4infraestructures. Santa innoc\u00e8ncia, penso. Per qu\u00e8 deixen que hi hagi advocats de l\u00b4estat dirigint l\u00b4economia d\u00b4un pa\u00eds? L\u00b4enfangada espanyola es deu a aquest control total que exerceixen els advocats de l\u00b4estat a Madrid.
\nEl problema catal\u00e0 \u00e9s, de fet, un problema de mal model econ\u00f2mic a Espanya. El d\u00e8ficit fiscal ha acabat per malmenar totes les altres variables en les relacions Catalunya-Espanya: la conviv\u00e8ncia, el respecte, el control, la confian\u00e7a…
\nEl Ministeri d\u00b4Hisenda xifra el d\u00e8ficit fiscal catal\u00e0 en 9.892 milions, el 5% del PIB catal\u00e0. Al seu costat, el Pa\u00eds Basc, amb el concert econ\u00f2mic, rep un 5,3% del PIB, \u00e9s a dir, rep 10 punts m\u00e9s de PIB que Catalunya. I aquest d\u00e8ficit \u00e9s el que diu oficialment Montoro, per\u00f2 aqu\u00ed hi cal afegir la part derivada de la inefici\u00e8ncia de l\u00b4estat, la part del deute que assumeix Catalunya (6.000 milions) cada any, m\u00e9s els peatges en autopistes que es paguen aqu\u00ed i no all\u00e0 (360 milions), m\u00e9s la inefici\u00e8ncia el\u00e8ctrica (uns 1.000 milions m\u00e9s), m\u00e9s la inefici\u00e8ncia en el gas (magatzem Castor), m\u00e9s la inefici\u00e8ncia en finan\u00e7ament de les pensions. En total es pot xifrar el d\u00e8ficit catal\u00e0 en uns 18.000 milions, un 9% del PIB. El resultat \u00e9s que aquesta virtut nostra que tan elogien a la resta d\u00b4Espanya, la capacitat d\u00b4emprendre, de generar treball i d\u00b4innovar, acaba essent engolida per la inefici\u00e8ncia d\u00b4Espanya. En principi pot semblar que l\u00b4aportaci\u00f3 catalana a la resta de l\u00b4estat pot ser beneficiosa per a les regions receptores, per\u00f2, ho \u00e9s vertaderament?
\nEn un article al Banc d\u00b4Espanya de setembre, l\u00b4economista Sergio Puente demostra que la converg\u00e8ncia que s\u00b4ha fet entre regions entre 1980 i 2015 es deu a una inversi\u00f3 p\u00fablica m\u00e9s intensa en les regions pobres. Alerta, per\u00f2, que aquesta converg\u00e8ncia entre regions riques i pobres \u00e9s molt lenta i que tardar\u00e0 70 anys a reduir-se a la meitat. Aix\u00ed, doncs, hem de continuar 70 anys munyint Catalunya per arribar nom\u00e9s a reduir la meitat de la dist\u00e0ncia de riquesa? Aix\u00f2 no s\u00b4aguanta. Com \u00e9s possible que aix\u00f2 sigui aix\u00ed?<\/p>\n
La renda per c\u00e0pita d\u00b4una economia dep\u00e8n de tres factors: el percentatge de gent que treballa (la taxa de treball), el capital disponible per cada treballador i la tecnologia (productivitat total dels factors). Per tant, perqu\u00e8 es faci la converg\u00e8ncia, cal que aquestes tres variables creixin m\u00e9s en les regions pobres que en les riques. Doncs b\u00e9, els estudis de Sergio Puente i els d\u00b4\u00c1ngel de la Fuente mostren que entre 1965 i 2015 la disminuci\u00f3 de la dist\u00e0ncia de renda per c\u00e0pita s\u00b4han degut essencialment a l\u00b4acumulaci\u00f3 de capital per treballador en les regions pobres, i aqu\u00ed hi ha hagut m\u00e9s import\u00e0ncia del capital privat que no pas en el p\u00fablic. \u00c9s a dir, ni la inversi\u00f3 p\u00fablica ha tingut l\u00b4efecte reductor que hauria d\u00b4haver tingut.
\nEl que passa \u00e9s que els altres dos elements de la renda per c\u00e0pita, la taxa de treball i la productivitat total dels factors, no han contribu\u00eft pr\u00e0cticament en res a la converg\u00e8ncia, sin\u00f3 tot el contrari: l\u00b4atur ha estat un factor de diverg\u00e8ncia i la productivitat total dels factors ha evolucionat de manera plana. I a qu\u00e8 es deu que les regions pobres no augmentin el treball com les regions riques? Diu Sergio Puente que hi ha barreres econ\u00f2miques i institucionals que impedeixen la converg\u00e8ncia. Son les mateixes transfer\u00e8ncies interterritorials les que desincentiven les administracions p\u00fabliques de les regions pobres perqu\u00e8 millori el treball, aix\u00ed com l\u00b4absorci\u00f3 tecnol\u00f2gica: les enormes transfer\u00e8ncies de recursos nom\u00e9s serveixen per perpetuar la pobresa. El gener\u00f3s suport financer per a les persones a l\u00b4atur de les regions pobres desincentiva la cerca de treball, la mobilitat per buscar-lo, alhora que frena els governs central i regional a reformar els seus marcs laborals per a facilitar la m\u00e0xima ocupaci\u00f3 en treball (per exemple amb diferents salaris m\u00ednims entre regions o amb flexibilitats diferenciades). Afegim-hi encara que els fons que arriben de la redistribuci\u00f3 territorial serveixen per fer una burocr\u00e0cia regional excessiva i atrofiada que, en lloc de fomentar la obertura comercial de les regions pobres (i propiciar l\u00b4arribada d\u00b4empreses), han subvencionat un estat clientelar i parasitari.
\nEs podr\u00e0 arribar a un acord per resoldre aquesta enorme disfunci\u00f3? En una negociaci\u00f3 multilateral, entre totes les regions, \u00e9s evident que no. Munyir Catalunya \u00e9s m\u00e9s que un recurs econ\u00f2mic, \u00e9s un plaer per al subconscient espanyol, \u00e9s la satisfacci\u00f3 de fer mal a l\u00b4enemic com\u00fa.
\nPer qu\u00e8 les elits de Madrid no intervenen imposant una soluci\u00f3 adient, justa, parit\u00e0ria, que impulsi definitivament el creixement de les regions pobres? Perqu\u00e8 pesca en riu regirat. Dels tres factors del creixement de la renda per c\u00e0pita, taxa de treball, capital per treballador i productivitat total dels factors, Madrid es queda amb tot el capital de l\u00b4estat, privat i p\u00fablic, permetent un creixement continuat fins i tot en per\u00edodes de crisi.
\nEn el gr\u00e0fic es pot apreciar com Catalunya nom\u00e9s ha comen\u00e7at a cr\u00e9ixer a partir de 2013, quan una millora substancial de la productivitat dels factors li ha perm\u00e8s exportar i sortir parcialment de la vor\u00e0gine espiral eg\u00f2latra espanyola. Portem plom a les ales.<\/p>\n