Dijous passat el Col\u00b7legi d\u00b4Economistes va celebrar la seva vint-i-dosena jornada a la Facultat de Ci\u00e8ncies Econ\u00f2miques de la Universitat de Girona. En ella vam participar Alfred Pastor, Modest Fluvi\u00e0, Manel Serra com a economistes i jo mateix com a enginyer. El tema de la jornada era Tecnologia i ocupaci\u00f3: impactes de la digitalitzaci\u00f3 i la rob\u00f2tica en els models de treball.
\nTots els que vam intervenir vam explicar la din\u00e0mica avassalladora que la tecnologia est\u00e0 tenint sobre la societat i sobre l\u00b4economia. Es van recordar les anteriors revolucions industrials i com cada una d\u00b4elles va crear m\u00e9s treball.
\nLa digitalitzaci\u00f3 de l\u00b4economia est\u00e0 essent altament disruptora, expulsant aparells i empreses del mercat que fa pocs anys hauria estat impossible imaginar. Qui hauria pensat que Kodak desapareixeria del mercat enfront de la c\u00e0mera digital? Qui hauria dit a Motorola que deixaria de liderar la venda de tel\u00e8fons m\u00f2bils quan tenia el 80% del mercat? Fa uns anys deien \u00abjo ja s\u00e9 el que volen els meus clients\u00bb (Telef\u00f3nica tamb\u00e9 ho repetia amb Moviline): \u00abvolen telefonar, no consumir continguts des del tel\u00e8fon\u00bb. I Nokia la va avan\u00e7ar amb el tel\u00e8fon digital. Quan Samsung va incorporar la c\u00e0mera de fotos al tel\u00e8fon, Nokia va dir que aix\u00f2 era una bajanada, que ja hi havia les c\u00e0meres digitals per fer fotos… i aix\u00ed \u00e9s com va comen\u00e7ar el seu declivi. Tot aix\u00f2 ha passat nom\u00e9s amb 20 anys. En el mateix temps el correu electr\u00f2nic ha fet fora el fax, el WhatsApp ha fet fora l\u00b4SMS i gaireb\u00e9 el mateix e-mail, la impressi\u00f3 digital ha fet fora l\u00b4offset, la informaci\u00f3 en l\u00ednia ha portat els diaris a una situaci\u00f3 complicad\u00edssima, la impressi\u00f3 en 3D far\u00e0 totes les maquetes i peces de poca producci\u00f3, els drons els farem servir com el mateix tel\u00e8fon i els sat\u00e8l\u00b7lits ens poden servir a un preu raonable una foto di\u00e0ria de casa nostra (o qualsevol altre lloc) per estudiar la seva evoluci\u00f3.
\nPer\u00f2 la tecnologia tamb\u00e9 t\u00e9 una penetraci\u00f3 en la vida de les empreses. A la ind\u00fastria coneixem b\u00e9 l\u00b4evoluci\u00f3 de l\u00b4automatitzaci\u00f3 des de fa molts anys, possibilitant augments importants de producci\u00f3 i de qualitat. No \u00e9s dif\u00edcil trobar ordinadors que controlen 5.000 senyals, i a les nostres comarques podem observar molts robots que fan tasques d\u00b4embalatge, fins i tot hi ha una empresa (Tavil) que els implanta en cadenes de producci\u00f3. La digitalitzaci\u00f3 tamb\u00e9 entra en l\u00b4administraci\u00f3 de les empreses, adaptant-les millor a les variacions de la demanda, fent el servei al client m\u00e9s personalitzat, produccions m\u00e9s curtes, dissenyant productes m\u00e9s sostenibles, vendes a domicili… Per\u00f2 tot aix\u00f2 t\u00e9 com a conseq\u00fc\u00e8ncia una p\u00e8rdua de treball convencional. Cadenes d\u00b4embalatge que nom\u00e9s contenen robots, carretons transportadors aut\u00f2noms, magatzems autom\u00e0tics… i m\u00e9s endavant camions i cotxes aut\u00f2noms, configuren un canvi important dels llocs de treball. Estudis americans diuen que el 50% dels llocs de treball tenen un 40% de probabilitats de ser automatitzats, i un 20% de llocs en tenen un 70%. Els treballs m\u00e9s susceptibles de ser automatitzats (el 78% d\u00b4ells) s\u00f3n els predictibles com la soldadura, el plegat o la l\u00ednia de muntatge, la preparaci\u00f3 de menjar o l\u00b4embalatge d\u00b4objectes, mentre que els menys susceptibles s\u00f3n els treballs no predictibles (el 25% d\u00b4ells), com la construcci\u00f3, la gesti\u00f3 forestal o la de bestiar. Tamb\u00e9 estaran protegits els treballs d\u00b4atenci\u00f3 a les persones, com l\u00b4atenci\u00f3 a la gent gran, la medicina de cap\u00e7alera, la direcci\u00f3 d\u00b4empreses, l\u00b4ense\u00adnyament, les arts; en fi, tot el que tingui a veure amb les emocions.<\/p>\n
L\u00b4automatitzaci\u00f3 ser\u00e0 possible si concorren la viabilitat t\u00e8cnica, el cost d\u00b4automatitzar, la relativa escassetat de treballadors que podrien fer l\u00b4activitat i el seu cost, les condicions regulat\u00f2ries i l\u00b4acceptaci\u00f3 social. Per tant far\u00edem b\u00e9 de dirigir tota la formaci\u00f3 dels joves cap a resoldre els nous paradigmes que v\u00e9nen, deixant d\u00b4ensenyar de forma enciclop\u00e8dica per una altra m\u00e9s creativa i digital.
\nLa pregunta recorrent al debat va ser la seg\u00fcent: crearem tants llocs de treball com els que perdrem? La resposta d\u00b4Alfred Pastor va ser que s\u00ed a la llarga, per\u00f2 que el per\u00edode de transici\u00f3 ser\u00e0 molt dur. La primera revoluci\u00f3 industrial va necessitar la revoluci\u00f3 comunista, la 1a Guerra Mundial, la Guerra Civil espanyola i la 2a Guerra Mundial per resoldre el repartiment dels guanys a la societat.
\nDel que estem segurs \u00e9s que la revoluci\u00f3 digital augmenta de forma notable la productivitat i aix\u00f2, la hist\u00f2ria ens ho ensenya, s\u00b4acaba transformant en m\u00e9s benestar. El professor Pastor va dir que la globalitzaci\u00f3 i la digitalitzaci\u00f3 ens porta a un punt amb salaris baixos. Arran d\u00b4aix\u00f2 la reflexi\u00f3 va ser que haurem de canviar objectius personals, buscant la felicitat lluny del consum, potser amb m\u00e9s temps lliure. A la pregunta sobre si s\u00b4hauria de crear algun impost sobre els robots, la resposta va ser que el que cal \u00e9s millorar l\u00b4impost sobre els beneficis, que ja t\u00e9 en compte la robotitzaci\u00f3 i evitar la fuga d\u00b4aquest impost per grans empreses.
\nFinalment es va preguntar la nostra opini\u00f3 sobre qu\u00e8 hauria de contemplar el curr\u00edculum de l\u00b4estudiant d\u00b4economia. El professor Pastor va dir que la hist\u00f2ria econ\u00f2mica. Jo vaig dir que, com a engi\u00adnyer, em tocaria dir les matem\u00e0tiques per\u00f2 que tamb\u00e9 estava d\u00b4acord en que cal insistir en la hist\u00f2ria de l\u00b4economia, perqu\u00e8 aquesta ci\u00e8ncia nom\u00e9s es basa en l\u00b4estudi del passat per poder projectar (b\u00e9 a curt, malament a llarg termini) el futur.<\/p>\n