La Rep\u00fablica proclamada pel Parlament divendres passat necessita el reconeixement internacional per passar de ser virtual a real. No sembla pas que aquest reconeixement arribi de forma r\u00e0pida, la qual cosa pot ofegar el naixement de la Rep\u00fablica. Quines s\u00f3n les raons per les quals costa aquest reconeixement? Les m\u00e9s trivials, les oficials, s\u00f3n que cal complir una legalitat vigent, que una regi\u00f3 no t\u00e9 dret a autodeterminar-se com si fos una col\u00f2nia. Per\u00f2 hi ha altres raons de fons i interessos que fan dir aix\u00f2.<\/p>\n
Primer de tot cal dir que el proc\u00e9s, en el seu fons, \u00e9s una lluita de poder entre dos pols diferents: el de Madrid pel de Catalunya i el de Barcelona pel de comarques. Aix\u00ed ho constaten els mapes de les votacions, on el vot independentista es troba lluny de la costa (des de Palam\u00f3s fins a Tortosa, la costa no \u00e9s independentista) i establert a l’interior, a excepci\u00f3 de la Vall d’Aran i de Lleida capital. Pel que fa a la composici\u00f3 social del votant independentista, per sobre d’uns ingressos de 1.800 euros mensuals, el vot independentista \u00e9s del 54%, mentre que per sota d’aquest salari el vot \u00e9s de 32%. Per tant, el vot \u00e9s de classe mitjana i de comarques. Si ara mirem l’evoluci\u00f3 del vot els darrers anys i el posem en un gr\u00e0fic amb les exportacions catalanes fora Espanya, la correlaci\u00f3 \u00e9s del 93%, la qual cosa vol dir que la sortida de la crisi s’ha fet mentre es consolidaven les exportacions, tot i suportar les retallades i l’austeritat del moment, acumulant r\u00e0bia per una injust\u00edcia que s’anava descobrint.<\/p>\n
La reacci\u00f3 de les pimes ha estat espectacular i ha fet cr\u00e9ixer la idea que els esfor\u00e7os de la societat catalana eren exhaurits per una mala administraci\u00f3 a l’Estat espanyol. Vist des d’aquest punt de vista, Madrid representa l’estat embornal que ho xucla tot de forma centr\u00edpeta, amb tot l’estat treballant per a ell. La descentralitzaci\u00f3, per l’altre costat, \u00e9s vista pels bur\u00f2crates com una cosa terror\u00edfica, opressiva, de p\u00e8rdua de drets adquirits; d’aqu\u00ed la virul\u00e8ncia i la paranoia a evitar qualsevol soluci\u00f3.<\/p>\n
El m\u00f3n est\u00e0 mirant aquesta batalla per a la descentralitzaci\u00f3 d’estructures de poder desacreditades i centralitzades. Aquest moviment global amena\u00e7a de col\u00b7lapsar totes les institucions per ser reempla\u00e7ades per un paradigma diferent, m\u00e9s descentralitzat. Els termes \u00abpeer to peer\u00bb, \u00abdistribu\u00eft\u00bb, \u00abtranspar\u00e8ncia\u00bb i \u00abdemocr\u00e0cia directa\u00bb es tornaran cada vegada m\u00e9s omnipresents a mesura que es comencin a establir els fonaments d’un enfoc menys vertical, centralitzat i autoritari dels assumptes humans. Tot plegat \u00e9s el resultat d’una globalitzaci\u00f3 que no nom\u00e9s canvia l’economia, sin\u00f3 tamb\u00e9 la cultura existent.<\/p>\n
Aquesta setmana el p\u00e0nic ha recorregut la Uni\u00f3 Europea entre el problema catal\u00e0 i els refer\u00e8ndums de Llombardia i el V\u00e8neto. La q\u00fcesti\u00f3 de l’autodeterminaci\u00f3 nacional s’est\u00e0 estenent i els estats lluiten per fer-hi front. L’esquerra no est\u00e0 preparada psicol\u00f2gicament per l’erupci\u00f3 de lluites per la democr\u00e0cia i la just\u00edcia social, on la naci\u00f3 i el sentiment de pertinen\u00e7a, no la classe, en s\u00f3n el motor. I la UE est\u00e0 atrapada en el llimb legal: el seu propi tractat fundacional no va incloure el dret d’autodeterminaci\u00f3 dels pobles, preferint atorgar-lo nom\u00e9s a les nacions reconegudes com estats en l’article 50.<\/p>\n
Per qu\u00e8 les regions, els estats i els pobles comencen a replantejar-se ara la q\u00fcesti\u00f3 de l’autodeterminaci\u00f3 nacional? Per a Espanya i It\u00e0lia est\u00e0 ben clar: la barreja d’austeritat, corrupci\u00f3 i esclerosi pol\u00edtica al centre (Madrid i Roma) han limitat la realitat de la democr\u00e0cia regional. Ha impulsat regions com Catalunya cap a la independ\u00e8ncia i a altres com Llombardia i el V\u00e8neto a la recerca d’una autonomia fiscal en un estat central disfuncional. Per\u00f2 en altres pa\u00efsos tamb\u00e9 hi ha el mateix cicle acci\u00f3-reacci\u00f3 en marxa: Gran Bretanya abandona la UE, Esc\u00f2cia busca una forma diferent de sortida, els republicans d’Irlanda busquen una obertura per muntar un refer\u00e8ndum per fusionar-se amb Irlanda i Flandes espera la seva oportunitat per separar-se de Val\u00f2nia. Fins i tot Fran\u00e7a t\u00e9 el mateix problema amb un refer\u00e8ndum d’autodeterminaci\u00f3 el 2018 per a Nova Caled\u00f2nia. Per\u00f2, per sobre dels problemes del frac\u00e0s econ\u00f2mic i la polaritzaci\u00f3 cultural, el factor positiu que impulsa els nacionalismes progressistes, des d’Esc\u00f2cia fins Catalunya, \u00e9s el canvi tecnol\u00f2gic. Les societats riques en informaci\u00f3 recompensen el desenvolupament de capital hum\u00e0, de forma que les nacions que demanen m\u00e9s llibertat sembla que estan impulsades pel canvi tecnol\u00f2gic (llegiu Mobile World Congress, smart city), m\u00e9s la compet\u00e8ncia global. Davant l’aparici\u00f3 de grans ciutats amb \u00e8xit, amb xarxes d’informaci\u00f3 i cultura que pot sobreviure a la globalitzaci\u00f3, l’estrat\u00e8gia econ\u00f2mica passa per crear una regi\u00f3 no naci\u00f3 petita enfocada a una gran ciutat i desenvolupar l’economia suburbana i rural en sinergia amb aquesta ciutat, no un estat unitari m\u00e9s gran. Sense la Barcelona d’\u00e8xit no hi hauria el moviment independentista d’avui.<\/p>\n
Per tot plegat, el proc\u00e9s d’independ\u00e8ncia \u00e9s vist al m\u00f3n com un experiment de laboratori, com un canari dels que es portaven dins les mines de carb\u00f3 per descobrir si hi havia un gas letal. Fins al punt de dir \u00absi vols entendre el que passar\u00e0 en els propers deu anys, estudia Espanya\u00bb. Ara es tracta que el canari no es mori, de propiciar l’oxigen necessari perqu\u00e8 visqui.<\/p>\n
<\/em><\/p>\n