{"id":1605,"date":"2017-10-15T06:52:52","date_gmt":"2017-10-15T04:52:52","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1605"},"modified":"2017-10-16T06:54:08","modified_gmt":"2017-10-16T04:54:08","slug":"catalunya-un-problema-deuropa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1605","title":{"rendered":"Catalunya, un problema d’Europa"},"content":{"rendered":"

<\/del><\/p>\n

La setmana vinent continuar\u00e0 essent decisiva pel nostre futur, amb ultim\u00e0tums que acaben i mesures que arriben. Amb la informaci\u00f3 que ara tenim no sembla pas que hi hagi gaires sortides: independ\u00e8ncia o rendici\u00f3 retornant als anys 1970, quan s\u00b4aixecava la bandera d\u00b4Espanya en el moment que els nens entraven a classe i cantaven el cara el sol, com vaig fer jo als anys 60. L\u00b4objectiu de les ments pensants de Faes, que dirigeixen el PP des de l\u00b4ombra, \u00e9s esclafar per sempre el catalanisme. Prou que hi ha hagut apel\u00b7laci\u00f3 a la mediaci\u00f3 internacional, que s\u00b4ha vist que a Catalunya es vol negociar, per\u00f2 la resposta \u00e9s una comissi\u00f3 per estudiar una reforma de la constituci\u00f3 espanyola, sabent que s\u00b4haur\u00e0 de referendar a tot Espanya. Un pacte constitucional que serveixi per desdir el proc\u00e9s cap a la independ\u00e8ncia hauria de tenir tots els detalls de la constituci\u00f3 d\u00b4un estat federal que resolgui els conflictes entre Catalunya i Espanya. El contrari \u00e9s fum, acostumats com estem hist\u00f2ricament dels incompliments espanyols.<\/p>\n

A dia d\u00b4avui, doncs, davant la negativa a negociar del Govern espanyol, nom\u00e9s queda agafar el cam\u00ed de la independ\u00e8ncia. Que aquest cam\u00ed \u00e9s dif\u00edcil i far\u00e0 mal? Ho tenim clar, ens farem mal, per\u00f2 ells tamb\u00e9. Aquesta setmana 531 empreses catalanes han traslladat la seva seu social fora de Catalunya sense que hi hagi cap ra\u00f3 econ\u00f2mica que ho justifiqui (que no els passi res quan tornin!).<\/p>\n

Una ra\u00f3 pot ser el risc empresarial, per\u00f2 no. Les empreses tenen solv\u00e8ncia a partir dels seus balan\u00e7os i de la traject\u00f2ria futura de la seva activitat que configura el tipus d\u00b4inter\u00e8s que reben. A aquesta r\u00e0tio se li afegeix el risc pa\u00eds, que t\u00e9 a veure amb l\u00b4estabilitat econ\u00f2mica del territori. \u00c9s aquest punt el que pot induir les empreses a marxar a Espanya, per\u00f2 \u00e9s fals. La declaraci\u00f3 d\u00b4independ\u00e8ncia porta autom\u00e0ticament Espanya a tenir un deute del 125% del PIB, a tenir un d\u00e8ficit pressupostari del 4,5%, per la qual cosa el tipus d\u00b4inter\u00e8s del deute pot arribar al 5% o m\u00e9s, una situaci\u00f3 com la que hi va haver el 2012 o la que encara t\u00e9 Gr\u00e8cia. Per tant, si les empreses no volen patir el risc pa\u00eds haurien de marxar de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica o, encara millor, d\u00b4Europa. Perqu\u00e8, quan els mercats, avui relativament tranquils, assumeixin que la separaci\u00f3 \u00e9s definitiva, la davallada ser\u00e0 immediata i profunda. Aix\u00f2 ho podrem veure aquesta propera setmana.<\/p>\n

Europa i el m\u00f3n ens miren amb detall, uns amb preocupaci\u00f3, altres amb l\u00b4esperan\u00e7a que el proc\u00e9s catal\u00e0 sigui l\u00b4inici de noves relacions dins d\u00b4Europa. Aquesta setmana he estat a una fira a Lucca i tots els italians que conec m\u00b4han demanat opini\u00f3 pel que est\u00e0 passant aqu\u00ed. Els sorpr\u00e8n, no entenen la viol\u00e8ncia contra gent pac\u00edfica i ho observen amb inter\u00e8s perqu\u00e8 el nostre problema tamb\u00e9 \u00e9s el seu. El dia 27 d\u00b4octubre hi ha refer\u00e8ndums a la Llombardia i el V\u00e8neto per demanar m\u00e9s autonomia. All\u00e0 tamb\u00e9 vaig trobar un client d\u00b4Israel, que em va interrogar sobre el proc\u00e9s, car ells estan molt lligats emocionalment a Barcelona.<\/p>\n

La situaci\u00f3 doncs \u00e9s un Estat espanyol que no vol negociar, l\u00b4amena\u00e7a de tallar encara m\u00e9s l\u00b4autonomia catalana (ja van dient que a l\u00b4escola no s\u00b4ensenya el castell\u00e0 i que s\u00b4adoctrinen els nens) i el retorn a un estat repressor, una economia que entrar\u00e0 en recessi\u00f3 immediatament, un estat d\u00b4\u00e0nim alterat, tot plegat amb els ulls del m\u00f3n sobre nosaltres. Aquesta situaci\u00f3 \u00e9s semblant a la que vam tenir en aquell moment del rescat bancari, amb pressions d\u00b4Europa i Estats Units per reconduir la situaci\u00f3.<\/p>\n

La clau la t\u00e9 Europa, que haur\u00e0 de sostenir encara m\u00e9s el deute espanyol (ja fa setmanes que l\u00b4\u00fanic comprador \u00e9s el BCE), per\u00f2 no podr\u00e0 fer res davant l\u00b4enfonsament de la borsa espanyola. Jean Claude Junker ha dit aquesta setmana que no pot negociar si hi ha un dels actors, Espanya, que no vol. Tant ell com Emmanuel Macron han insistit que no es pot tractar d\u00b4igual un estat que una regi\u00f3, que no poden fomentar el trencament d\u00b4Europa per anar a un conglomerat de 90 regions… per qu\u00e8 no? Com es resoldr\u00e0 l\u00b4enfrontament nord-sud dintre una Europa que no pot fer servir la devaluaci\u00f3 de cada pa\u00eds per retornar part de la transfer\u00e8ncia perduda entre regions? O b\u00e9 es fa un pressupost \u00fanic per a Europa eliminant el dels estats, es trenquen els estats en regions, o caldr\u00e0 trencar l\u00b4euro per retornar al model de devaluacions dels estats anteriors. El conflicte catal\u00e0 \u00e9s el conflicte itali\u00e0, tamb\u00e9 franc\u00e8s (tot i que a Fran\u00e7a el sud no t\u00e9 territori, s\u00f3n les banlieues), \u00e9s el conflicte grec i, possiblement, \u00e9s el conflicte que va impulsar el Brexit, tot i que per una altra vessant. La base de tot \u00e9s l\u00b4exist\u00e8ncia de regions que volen viure nom\u00e9s del subsidi, sense aportar res a la caixa comuna, vivint sobre les espatlles d\u00b4altres. \u00c9s la por de sempre dels alemanys, que els fa estar sempre a l\u00b4aguait que no hagin de pagar les inefici\u00e8ncies dels altres pa\u00efsos. Doncs b\u00e9, una Europa de les regions obligaria a cada una a espavilar i a deixar de viure de la seva ve\u00efna, i en tot cas ens repartir\u00edem els esfor\u00e7os per ajudar-la entre tots. Que aquesta transformaci\u00f3 \u00e9s dif\u00edcil? Evidentment, i per aix\u00f2 tothom s\u00b4hi oposa, tot i que ho veuen. No pot ser que totes les vendes de Catalunya a Espanya no es cobrin en equival\u00e8ncia amb el d\u00e8ficit fiscal, no s\u00b4aguanta per enlloc. Millor no vendre-hi.<\/p>\n

Aquesta setmana tornar\u00e0 a ser transcendental per a Catalunya, Espanya i Europa. Tot plegat \u00e9s tan dif\u00edcil que per moure-ho far\u00e0 falta fer molta pressi\u00f3 econ\u00f2mica i medi\u00e0tica, cosa que ens fa albirar una altra jornada de vaga general. Res no ser\u00e0 f\u00e0cil ni ser\u00e0 gratis.<\/p>\n

 <\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t