El que est\u00e0 passant aquests dies \u00e9s apassionant. Estem vivint una revoluci\u00f3 en l\u00ednia, a temps real. La quantitat d\u00b4articles d\u00b4opini\u00f3 \u00e9s una cosa mai vista, \u00e9s un regal per als que ens agrada llegir, pensar, opinar, enfrontar idees. Aquest debat ha de ser bo per for\u00e7a, sempre que no acabi amb viol\u00e8ncia.
\nEl magistrat Luis Rodr\u00edguez Vera, portaveu de l\u00b4Asociaci\u00f3n profesional de la magistratura en Catalu\u00f1a, va ser entrevistat a la Ser la setmana passada. Deia mostrar-se indignat \u00abante este movimiento de fuerza que se est\u00e0 preparando contra una resoluci\u00f3n del Tribunal Constitucional… quieren ganar en la calle lo que no han obtenido en el marco constitucional\u00bb. Segons ell, els preocupa que alg\u00fa amb responsabilitats pol\u00edtiques trenqui el marc constitucional, acudeixi a la for\u00e7a que li pugui donar la gent al carrer i que aix\u00f2 s\u00b4entengui com democr\u00e0cia. \u00abEs una perversi\u00f3n de como se entiende una democracia… cuando la democr\u00e0cia es poner l\u00edmites al poder, per\u00f2 estamos asistiendo a un poder que se cree sin l\u00edmites\u00bb. Segons ell, a Catalunya viv\u00edem en una societat admirable, envejable, solid\u00e0ria, que respectava els drets de les minories com en cap altra part d\u00b4Espanya.. i de cop hem entrat en un malson, en un infern, en la que els magistrats s\u00f3n assenyalats com els enemics del poble, els que posen l\u00edmits al poder… Diu que \u00abha sido terrible, y adem\u00e1s se nos est\u00e1 enfrentando a una gente que no es ajena a nosotros, son nuestros amigos, gente con la que compart\u00edamos mesas, se estan rompiendo fam\u00edlias… Nuestros sentimientos no importan. Esta situaci\u00f3n desconoce los derechos de una minoria en Catalu\u00f1a. Nosotros tenemos que intentar defender estos derechos, no aplicamos la ley por capricho, la ley defiende fundamentalmente el derecho del minoritario\u00bb.
\nEm sembla una opini\u00f3 clau per entendre moltes de les coses que passen. Segons el magistrat, la democr\u00e0cia nom\u00e9s \u00e9s un paquet de lleis que serveixen per posar ordre a la societat. \u00c9s com si per a mi, engi\u00adnyer, fos un conjunt d\u00b4equacions per calcular el que \u00e9s correcte i el que no. La democr\u00e0cia \u00e9s \u2013o hauria de ser\u2013 molt m\u00e9s que un munt de lleis: \u00e9s la capacitat d\u00b4escoltar l\u00b4altre, la toler\u00e0ncia, el di\u00e0leg, el consens i, molt important, el respecte del minoritari. Justament el jutge es queixa d\u00b4aix\u00f2: ell se sent minoritari a Catalunya i avui se sent menystingut per una massa que ha sortit al carrer. I per qu\u00e8 no anem m\u00e9s enrere i ens preguntem si la minoria catalana no ha estat maltractada durant decennis dintre Espanya? Ell prefereix defensar la seva minoria a Catalunya fent \u00fas de la majoria a Espanya que impedeix cap encaix raonable de la situaci\u00f3 catalana dins de l\u00b4Estat. M\u00e9s greu \u00e9s veure que aquest \u00e9s un jutge que un dia, tal vegada, ens jutjar\u00e0 a nosaltres. Sembla evident que una part important de la nostra societat t\u00e9 grans difer\u00e8ncies respecte a la mentalitat d\u00b4aquest jutge (i tots els altres a qui representa). Hi ha molt cam\u00ed per rec\u00f3rrer.
\nUn dels articles d\u00b4aquesta setmana explicava que la situaci\u00f3 a Catalunya \u00e9s fruit d\u00b4una assimilaci\u00f3 que Espanya ha volgut fer des de fa 300 anys i que no ha reeixit. Fran\u00e7a ho va fer amb \u00e8xit: va absorbir totes les lleng\u00fces i cultures del pa\u00eds. Su\u00efssa no: van constru\u00efr un estat amb cantons que protegeixen la cultura, manera de fer i la llengua de cada territori que la compon. Per tant, no hi ha gaires solucions ni matisos: o es va a una soluci\u00f3 a la francesa o cap a una a la su\u00efssa. Quedar-se dins d\u00b4Espanya, a banda de requerir que es pugui pactar la completa autonomia financera i cultural, implicar\u00e0 que el Tribunal Constitucional perdi les funcions que ens han portat a la situaci\u00f3 actual, la din\u00e0mica d\u00b4una separaci\u00f3 de poders barroera. Dubto que Espanya ho accepti mai.<\/p>\n
De fet, l\u00b4enfrontament que vivim \u00e9s un enfrontament de maneres de fer, d\u00b4estils de vida, d\u00b4economies diferents. Les paraules del jutge mostren que ell, la classe dirigent de Madrid i l\u00b4opini\u00f3 medi\u00e0tica espanyola, es troben a anys lluny de la nostra manera de fer. Aqu\u00ed es pensa en global i all\u00e0 en antic, en les comes i en els accents dels textos de les lleis. L\u00b4an\u00e8cdota que explica aix\u00f2 s\u00f3n les urnes: 10.000 gu\u00e0rdies civils han buscat les urnes per totes les f\u00e0briques catalanes quan s\u00b4havien comprat a la Xina i estaven en un contenidor al port de Barcelona, davant el creuer d\u00b4en Piuet.
\nAquesta manera de pensar, que un t\u00e9 la for\u00e7a de les lleis i la pot emprar per imposar criteris i abusar d\u00b4altres, \u00e9s una acci\u00f3 pr\u00f2pia del segle XIX quan les lleis s\u00b4aplicaven fent \u00fas de la for\u00e7a bruta, les amenaces i les tortures. Aix\u00ed ho van fer durant la \u00adguerra de Cuba i tamb\u00e9 a la guerra civil i la postguerra, que va allargar-se fins l\u00b4any 1976. Per\u00f2 avui, amb l\u00b4obertura del m\u00f3n, on es compra i es ven arreu, on les comunicacions s\u00f3n instant\u00e0nies, on els estats formen part de pactes m\u00e9s globals… \u00e9s impossible voler aplicar els criteris del segle XIX sense sortir-ne escaldat. I aix\u00f2 \u00e9s el que ha fet l\u00b4elit de Madrid; ha fet valer el seu control sobre les lleis, el domini sobre l\u00b4estament judicial, per frenar la protesta catalana, farta d\u00b4un ab\u00fas i menyspreu que fa segles que dura. Ha volgut posar portes al camp. No ha vist que la creativitat, la imaginaci\u00f3 i la organitzaci\u00f3 d\u00b4una societat catalana en xarxa \u00e9s capa\u00e7 de superar tots els entrebancs que es vagi trobant. Perqu\u00e8 aquesta il\u00b7lusi\u00f3 massiva \u00e9s una energia imparable en el segle XXI. Avui ho veurem.<\/p>\n