Ens trobem immersos en l’ull de l’hurac\u00e0 del proc\u00e9s, all\u00f2 que en d\u00e8iem el xoc de trens, el xoc amb la paret que hem de tombar o altres met\u00e0fores. El gui\u00f3 s’ha executat tot seguint la pitjor de les possibilitats: la de l’aparici\u00f3 d’un estat repressor que emula el franquisme. Els ciutadans de Catalunya, d’Espanya i del m\u00f3n han observat, astorats, com l’Estat espanyol ha volgut frenar el refer\u00e8ndum amb accions d’una repressi\u00f3 pr\u00f2pia de Turquia, molt lluny dels est\u00e0ndards de conviv\u00e8ncia que va dibuixar Europa: nom\u00e9s cal recordar la viol\u00e8ncia del maig del 68 i el seu desenlla\u00e7. Fran\u00e7a no va acusar mai de sedici\u00f3 els estudiants esquerranosos i va modificar les seves maneres de fer. Parlo sovint amb gent contr\u00e0ria a la independ\u00e8ncia, gent d’aqu\u00ed i d’all\u00e0, tamb\u00e9 amb europeus. Em pregunten qu\u00e8 hauria fet un altre pa\u00eds com Fran\u00e7a, Alemanya o It\u00e0lia davant un enfrontament com el de Catalunya. Negociar, pactar, els dic jo, ho tenen en el moll de l’os de la pol\u00edtica. I aix\u00f2 a Espanya no se sap fer, es pensa que una majoria a Madrid t\u00e9 l’autoritat d’emprendre qualsevol acci\u00f3 per imposar aquesta majoria, fins i tot si \u00e9s il\u00b7legal o pseudolegal. Els governs de Madrid han anat desdibuixant el pacte de la constituci\u00f3 del 78, primer amb la Loapa fruit del cop d’estat del 81, despr\u00e9s amb modificacions de les lleis que desmuntaven el pacte descentralitzador. El que va passar amb el refer\u00e8ndum de l’estatut del 2006 i la sent\u00e8ncia del 2010 van ser la gota que va fer vessar el got.<\/p>\n
El contenci\u00f3s d’ara \u00e9s un contenci\u00f3s que t\u00e9 m\u00e9s de 150 anys. Es poden llegir articles de llavors que s\u00f3n v\u00e0lids avui. Sempre \u00e9s el mateix gui\u00f3: Catalunya reclama, Madrid es resisteix i finalment s’acaba pactant molt menys que el que es reclama i potser s’acaba fent marxa enrere uns anys m\u00e9s enll\u00e0. Estem acostumats a cedir eternament, a ser els que paguem les inefici\u00e8ncies d’Espanya. Cert, se cedia perqu\u00e8 a una elit catalana li interessava cedir, la que ara en dir\u00edem del pont aeri. Se cedia perqu\u00e8 Catalunya venia la major part de la seva producci\u00f3 a Espanya. Tot just el 2009 es venia el 67% dels b\u00e9ns que s’exportaven de Catalunya a Espanya i el 33% fora d’ella. Per\u00f2 avui les xifres s’han invertit. A m\u00e9s, la devaluaci\u00f3 de la pesseta protegia els productes fabricats a Catalunya de la compet\u00e8ncia estrangera i aix\u00f2 compensava la transfer\u00e8ncia de riquesa a Espanya. Per\u00f2 ara aix\u00f2 ha acabat, les pimes catalanes viuen de l’exportaci\u00f3 al m\u00f3n i no hi ha cap compensaci\u00f3 per la p\u00e8rdua de riquesa. D’aqu\u00ed que l’elit del pont aeri ja no pesi i que el moviment per a la independ\u00e8ncia sigui transversal del tot. La societat civil catalana, una cosa que no entenen a Espanya, s’ha bolcat cap a la independ\u00e8ncia, per sorpresa de tothom.<\/p>\n
Deu ser la primera vegada en els 150 anys, a excepci\u00f3 del temps de la Rep\u00fablica, que els catalans no hem negociat a la primera de canvi i hem acceptat una almoina per resoldre un conflicte. \u00c9s aix\u00ed perqu\u00e8 el moviment \u00e9s transversal. Per\u00f2 una manifestaci\u00f3 pac\u00edfica no fa massa pressi\u00f3. A veure, com afecta el PP que 1 mili\u00f3 de persones surtin al carrer? Perdr\u00e0 vots a Catalunya? Si ja no en t\u00e9, i a canvi en guanya m\u00e9s a Espanya. Abans se suposava que una manifestaci\u00f3 massiva acabaria sent tumultuosa, com pret\u00e9n el Ministeri de l’interior, amb viol\u00e8ncia. Per\u00f2 si no acaba amb viol\u00e8ncia, quin problema t\u00e9 Espanya o Europa perqu\u00e8 es manifesti la gent? \u00c9s com un partit de futbol, o un concert, festiu. Per tant, cal transformar el moviment en pressi\u00f3. No ser\u00e9 pas jo qui digui que ha d’acabar amb viol\u00e8ncia com van fer els bascos, per\u00f2 cal fer pressi\u00f3 que faci moure fitxa, que es noti a Espanya i a Europa. No hi ha pressi\u00f3 sense cost i, si no volem viol\u00e8ncia perqu\u00e8 no va amb la nostra cultura, caldr\u00e0 fer la pressi\u00f3 en l’economia per fer augmentar la prima de risc del deute espanyol. Per exemple tallant les carreteres que connecten Catalunya amb Espanya, o fent una vaga general durant dies o setmanes. S\u00e9 que aix\u00f2 \u00e9s tirar-se un tret al peu, que el m\u00e9s perjudicat \u00e9s el teixit econ\u00f2mic catal\u00e0. Per\u00f2 cal avaluar el cost d’una acci\u00f3 aix\u00ed i el resultat que n’obtindrem.<\/p>\n
Si aturem del tot l’economia catalana durant una setmana deixem de produir uns 4.000 milions d’euros, i deixem de pagar uns 880 milions d’impostos, m\u00e9s l’afectaci\u00f3 que aix\u00f2 provoca a l’economia espanyola, deixant de comprar i subministrar. Per\u00f2 l’efecte m\u00e9s important \u00e9s el senyal que es dona: que es pot enfonsar l’economia si no s’arregla el problema, que les elits del pont aeri han perdut el poder.<\/p>\n
Quan l’\u00a0Oriol Junqueras<\/strong>\u00a0va proposar aturar la producci\u00f3 per pressionar Espanya vaig fer un crit al cel: aix\u00f2 seria contraproduent per a l’economia catalana. Qualsevol empresari ho veu. Per\u00f2 quan arribes a la conclusi\u00f3 que no hi ha pressi\u00f3 sense cost, un cop descartada la viol\u00e8ncia, \u00e9s de les poques sortides que podem exercir.<\/p>\n