{"id":1593,"date":"2017-09-17T06:55:03","date_gmt":"2017-09-17T04:55:03","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1593"},"modified":"2017-09-18T07:03:14","modified_gmt":"2017-09-18T05:03:14","slug":"canvi-climatic-accelerat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1593","title":{"rendered":"Canvi clim\u00e0tic accelerat"},"content":{"rendered":"

L’ aparici\u00f3 de tres huracans seguits al Carib i la destrucci\u00f3 de les illes de Saint Martin, Barbuda (no ha quedat ni un habitant), Anguilla, illes Verges i totes les petites illes Antilles, ha fet veure que la intensitat de les cat\u00e0strofes clim\u00e0tiques va en augment. Fins i tot el ministre franc\u00e8s\u00a0Nicolas Hulot<\/strong>\u00a0ha arribat a dir que caldr\u00e0 fer el debat sobre si les Antilles poden mantenir l’habitabilitat, arran de la for\u00e7a dels vents del darrer hurac\u00e0 Irma, que\u00a0ha destrossat el 95% de l’illa Saint Martin<\/strong>. Amb vents de m\u00e9s de 250 km\/h, l’hurac\u00e0 Irma ha destrossat tot el que tenia al davant i darrere seu ha aparegut un nou hurac\u00e0 anomenat Jose. Encara m\u00e9s lluny, en l\u00ednia per\u00f2 a l’altre costat de l’Atl\u00e0ntic, se n’ha format un altre que ha agafat una traject\u00f2ria semblant.<\/p>\n

<\/div>\n

Per qu\u00e8 es formen tants huracans en aquesta regi\u00f3? A l’\u00c0frica occidental, davant Cap Verd es formen petites depressions, amb vents de 60 km\/h que esdevindran huracans que travessaran l’Atl\u00e0ntic. La petita depressi\u00f3 comen\u00e7a a despla\u00e7ar-se mentre es va intensificant. Quatre dies m\u00e9s tard la depressi\u00f3 es troba al mig de l’Atl\u00e0ntic amb vents de 100 km\/h.\u00a0\u00c9s quan arriba a les aig\u00fces del Carib, molt m\u00e9s calentes<\/strong>, que la depressi\u00f3 es transforma en un horrible hurac\u00e0. Per cada grau d’augment de temperatura del mar s’evapora un 4% m\u00e9s d’aigua i el canvi clim\u00e0tic ha augmentat la temperatura dels oceans entre 1 i 2 \u00baC. Aix\u00f2 significa que els huracans creixen amb molta for\u00e7a i m\u00e9s r\u00e0pid que abans.<\/p>\n

La zona de naixement dels huracans, davant de Guinea, Sierra Leone i Lib\u00e8ria es troba entre els paral\u00b7lels 5\u00e8 i el 20\u00e8 nord i normalment es produeixen huracans entre els mesos de juliol i octubre. \u00c9s aix\u00ed perqu\u00e8 troben una humitat elevada (grans cumulonimbus),\u00a0aig\u00fces calentes de 26\u00ba a 27\u00baC i una gran profunditat del mar amb 50 m<\/strong>. L’evaporaci\u00f3 de l’aigua del mar \u00e9s l’energia necess\u00e0ria que mant\u00e9 la fabulosa m\u00e0quina de vapor que \u00e9s un cicl\u00f3. Aquesta m\u00e0quina obeeix a les regles de la temperatura de l’aigua: com m\u00e9s calenta sigui l’aigua m\u00e9s activa ser\u00e0 i, quan toca terra, deixa de funcionar, sense carburant per mantenir-la. Per\u00f2, a m\u00e9s de la temperatura, li falta l’ajuda del vent perqu\u00e8 els n\u00favols girin en el sentit contrari al del rellotge. Aix\u00f2 ho fa la for\u00e7a de Coriolis, la de rotaci\u00f3 de la terra. Quan la terra gira provoca un moviment de l’aire cap a la dreta. Aquest vent \u00e9s notable entre els paral\u00b7lels 5\u00e8 i el 20\u00e8. El vent enc\u00e9n el funcionament de la depressi\u00f3 i aix\u00ed \u00e9s com s’engega la m\u00e0quina de vapor. Aquestes depressions poden circular cap a l’est, essent llavors quan arriben a les aig\u00fces calentes del Carib i tornar-se terror\u00edfics huracans.<\/p>\n

Al nostre territori sabem que el temps de\u00a0les tempestes amb inundacions tamb\u00e9 es troben entre juliol i octubre.<\/strong>\u00a0Al juliol es poden formar grans cumuluninbus amb molt aparell el\u00e8ctric i pluges intenses, havent mesurat 300 l\/m2 i hora a Setcases fa alguns anys. Per\u00f2 l’\u00e8poca de pluges \u00e9s a finals de setembre i a principis d’octubre, fruit d’un mar calent i d’aire fred en al\u00e7ada. S\u00f3n les anomenades gotes fredes que ens porten pluja depenent de la posici\u00f3 de la depressi\u00f3. Si es posa davant la costa catalana, enviant vents de llevant, humits del mar pot provocar una llevantada important. Per\u00f2 si aquests vents arriben a xocar contra la serra pirinenca, s’aixequen amunt, trobant m\u00e9s aire fred i provocant grans cumulonimbus que poden esdevenir catastr\u00f2fics, com la llevantada del 40, amb pluges de 1.000 litres\/m2 en 3 dies, o les del 72 i del 82.<\/p>\n

L’altre efecte del canvi clim\u00e0tic \u00e9s el de la sequera. Si quan plou ho fa amb intensitat no desitjada,\u00a0quan no plou tamb\u00e9 ho fa de forma acusada.<\/strong>\u00a0I aix\u00f2 significa un canvi notable de la flora i de la fauna, aix\u00ed com problemes greus de planificaci\u00f3 d’aigua potable, amb reserves que queden petites, necessitant augmentar-les. Qui permetr\u00e0 m\u00e9s pantans?<\/p>\n

El que \u00e9s m\u00e9s greu del canvi \u00e9s\u00a0la velocitat que porta, molt m\u00e9s elevada que les nostres reaccions<\/strong>\u00a0i els nostres debats, havent de patir per cat\u00e0strofes i per no haver planificat adequadament.<\/p>\n

El canvi clim\u00e0tic ja no el canviarem, nom\u00e9s el podem frenar i per aix\u00f2 cal ser contundents prenent decisions, cosa que no fem. Un informe de l’ONG americana Union of Concerned Scientists (UCS) conclou que nom\u00e9s 90 empreses s\u00f3n responsables del 42-50% de l’augment de temperatura mitja del m\u00f3n i del 26-32% de l’augment del nivell d’aigua dels mars observats des de 1880. Entre aquestes empreses Exxon, Chevron, Shell, BP i Total son responsables del 16% de l’augment de la temperatura i de l’11% de la pujada del nivell dels mars. Sab\u00edem des de fa temps que les energies f\u00f2ssils s\u00f3n la principal causa del canvi clim\u00e0tic, per\u00f2 ara sabem tamb\u00e9 en quina mesura els productes de tal o qual empresa han fet apujar les temperatures i el nivell dels mars, diu\u00a0Brenda Ekwurzel<\/strong>, autora principal de l’informe. Aquesta organitzaci\u00f3 creu que aquestes companyies haurien de sufragar una part dels gegantescos costos lligats a l’impacte del canvi clim\u00e0tic i a les inversions necess\u00e0ries per l’escalfament que ve. Voleu dir que no podem actuar en conseq\u00fc\u00e8ncia?<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t