El conflicte entre Catalunya i Espanya ha arribat fins aqu\u00ed perqu\u00e8 en el fons \u00e9s un conflicte d\u00b4interessos, entre models de vida i de pensament, entre societat i elits extractives. La constituci\u00f3 del 78 va posar Espanya en una via d\u00b4aprenentatge democr\u00e0tic, traient-la de la negror de la dictadura, del poder concentrat en poques mans, d\u00b4una direcci\u00f3 del pa\u00eds que feia les coses perqu\u00e8 s\u00ed, trepitjant a tort i a dret, atemorint la poblaci\u00f3 permanentment. L\u00b4historiador Jordi Nadal un dia ens va explicar que a Espanya es consumia menys paper perqu\u00e8, a partir de la Inquisici\u00f3, la gent tenia por a expressar les seves idees. Doncs b\u00e9, des d\u00b4aquest punt de vista podr\u00edem dir que la Inquisici\u00f3 va acabar el 77.<\/p>\n
L\u00b4aprenentatge democr\u00e0tic es va veure truncat immediatament pel cop d\u00b4estat del 81. All\u00e0 hi va haver la primera marxa enrere en el pacte constitucional. El poder hist\u00f2ric de la dreta va quedar relegat amb l\u00b4arribada del PSOE el 82 i va tornar el 96 amb l\u00b4arribada del PP. Per\u00f2 no va ser fins a l\u00b4any 2000, amb la majoria absoluta del govern Aznar, quan va comen\u00e7ar la recuperaci\u00f3 del poder franquista. L\u00b4Antoni Puigverd diu que Aznar va fer la s\u00edntesi entre Aza\u00f1a i Jos\u00e9 Antonio. El cas \u00e9s que va comen\u00e7ar una operaci\u00f3 per desmuntar l\u00b4estat de les autonomies tornant a recuperar compet\u00e8ncies cap a l\u00b4estat i, sobretot, va comen\u00e7ar una operaci\u00f3 de control del poder judicial de llarg abast, operaci\u00f3 encomanada al ministre Trillo. A poc a poc aquest cam\u00ed va anar fent forat, primer en el segon mandat d\u00b4Aznar despr\u00e9s continuat pel govern Rajoy. L\u00b4estat va transformar la democr\u00e0cia en un conjunt de regles que calia complir, regles dictades pel PP i vigilades per un poder judicial af\u00ed a les idees del govern: van construir una Reglocr\u00e0cia fent un cop d\u00b4estat legal. La pol\u00edtica va oblidar el consens, es va normalitzar el trepitjar l\u00b4oposici\u00f3 pel fet que es t\u00e9 la majoria absoluta, les minories van passar a ser simples s\u00fabdits amb el deure de complir el que dicta la direcci\u00f3… tot plegat perqu\u00e8 el model buscava extreure la riquesa dels s\u00fabdits per alimentar una elit privilegiada, l\u00b4elit extractiva, composada per unes empreses en r\u00e8gim d\u00b4oligopoli i per un nucli pol\u00edtico-financer-funcionarial-medi\u00e0tic. Vegeu com el PP ha ocupat tots els ressorts de la m\u00e0quina de l\u00b4estat: el 10% de la plantilla del tribunal de comptes est\u00e0 formada per familiars i antics dirigents del PP. I aix\u00ed tota l\u00b4administraci\u00f3 central.<\/p>\n
I ara el model. Per culpa d\u00b4aquest model extractiu Espanya necessita ser radial en el sentit que totes les riqueses facin via cap a Madrid quan el m\u00f3n s\u00b4ha globalitzat i s\u00b4ha organitzat en xarxa. Una Catalunya oberta al m\u00f3n, exportant m\u00e9s del 36% de la seva economia i amb una obertura (import+export) del 78%, se sent frenada per un model centr\u00edpet que ho xucla tot. La sensaci\u00f3 de robatori \u00e9s certa, encara que es faci amb tota la legalitat que donen les regles que s\u00b4han donat.<\/p>\n
El dilema avui \u00e9s si seguirem ancorats en les regles que ens xuclen la medul\u00b7la o acabarem escapant de la for\u00e7a centr\u00edpeta generant una intensa for\u00e7a centr\u00edfuga. Ning\u00fa ho sap. La teranyina de regles imposades per l\u00b4estat tardofranquista \u00e9s potent, ha estat dissenyada des de fa temps i est\u00e0 ben nuada, tot per alimentar l\u00b4aranya central centr\u00edpeta. La for\u00e7a centr\u00edfuga nom\u00e9s s\u00b4aconseguir\u00e0 posant molta il\u00b7lusi\u00f3 al carrer, fent que ens creiem que \u00e9s possible, alimentada com qualsevol hurac\u00e0 per la humitat i la temperatura del carrer.<\/p>\n
L\u00b4avantatge del moviment catal\u00e0 \u00e9s que aqu\u00ed hi ha model econ\u00f2mico-social i un objectiu a assolir, mentre que all\u00e0 estan a la defensiva i la seva moral no \u00e9s pas que diem massa elevada, per la qual cosa el que cal \u00e9s insistir a augmentar la il\u00b7lusi\u00f3 d\u00b4anar a votar i tenir tants plans com facin falta per si es prohibeix la votaci\u00f3. En qualsevol cas hem d\u00b4arribar a l\u00b41 d\u00b4octubre amb totes les possibilitats obertes.<\/p>\n
Despr\u00e9s de tot l\u00b4exposat \u00e9s clar que a Espanya hi ha hagut un cop d\u00b4estat per part del PP, trencant la independ\u00e8ncia judicial, dominant ideol\u00f2gicament tots els ressorts de l\u00b4administraci\u00f3, fent marxa enrere en les regles democr\u00e0tiques establides el 78 i tornant a governar per decret: el 34% de les iniciatives del govern de Rajoy han estat decrets llei contra el 14% del segon govern de Gonz\u00e1lez. Nom\u00e9s una mostra del que passa a just\u00edcia \u00e9s presenciar que \u00e9s l\u00b4\u00fanica parcel\u00b7la a Catalunya on el catal\u00e0 no avan\u00e7a i en tot cas retrocedeix. \u00c9s una mostra de la involuci\u00f3 que pateix Espanya.<\/p>\n
No sabem com acabar\u00e0 el pols d\u00b4ara, per\u00f2 si els espanyols tinguessin una mirada m\u00e9s \u00e0mplia veurien que l\u00b4envit catal\u00e0 \u00e9s alhora un envit espanyol, car les mateixes coses es poden dir en altres racons d\u00b4Espanya, sigui Val\u00e8ncia, Balears o Gal\u00edcia. Fins i tot les regions m\u00e9s afavorides pel mal sistema de finan\u00e7ament haurien de desitjar acabar amb el model radial extractiu: \u00e9s molt m\u00e9s el que s\u00b4emporta l\u00b4extracci\u00f3 que el que arriba en forma d\u00b4inversions o de subsidis. Aix\u00f2 \u00e9s dif\u00edcil d\u00b4apreciar i dif\u00edcilment un pa\u00eds format a la pantalla de Tele 5 pot tenir l\u00b4altura de mira suficient per fer aquesta an\u00e0lisi. \u00c9s el seu problema. Nosaltres a la nostra, posant calor i humitat a l\u00b4espiral centr\u00edfuga que ens ha de fer sortir de la teranyina. Nom\u00e9s passeu revista a alguns personatges, com el portaveu del PP al parlament Alejandro Fern\u00e1ndez, o el fiscal general, Jos\u00e9 Manuel Maza. Les seves imatges no us transporten als negres anys 70-76? Canviem i enfoquem la modernitat de la globalitzaci\u00f3?<\/p>\n