L’atemptat de Barcelona ha posat novament en q\u00fcesti\u00f3 molts t\u00f2pics sobre la radicalitzaci\u00f3 de certs col\u00b7lectius. Tamb\u00e9 ha posat en el debat el control policial i d’intel\u00b7lig\u00e8ncia de tot el sistema de seguretat. Per entendre el terrorisme i la radicalitzaci\u00f3 no hem de partir d’un pensament lineal i simple, com el que diu que la radicalitzaci\u00f3 \u00e9s causada per la pobresa de persones que viuen en barris marginats, o tampoc el que argumenta que el causant del mal \u00e9s l’islam perqu\u00e8 tots els gihadistes s\u00f3n musulmans. \u00c9s molt millor pensar que la radicalitzaci\u00f3 es deu a un fenomen en el que tot \u00e9s m\u00e9s gran que la suma de cada part, car diversos factors interactuen de forma complexa, provocant la radicalitzaci\u00f3 en persones i grups individuals. Com en els ecosistemes, l’eliminaci\u00f3 d’un factor no fa que el sistema caigui, sin\u00f3 que fa que evolucioni cap a un costat o cap a un altre.<\/p>\n
Les informacions que arriben sobre els perfils dels gihadistes a Orient Mitj\u00e0 indiquen que els membres d’aquests grups eren sis vegades m\u00e9s propensos que la poblaci\u00f3 general a tenir un t\u00edtol de batxillerat, fins i tot els gihadistes eren disset vegades m\u00e9s propensos a tenir un t\u00edtol d’enginyeria. Dit aix\u00f2, els gihadistes europeus que van anar a lluitar a S\u00edria i Iraq tenien un passat criminal o violent, percentatge que arriba al 57% dels que es van aventurar a anar-hi. Molts punts de reclutament a Europa s\u00f3n barris coneguts per les seves altes taxes d’atur i delictes, on la propaganda de l’ISIS s’orienta cap a ells, oferint la gihad com una forma de redempci\u00f3, afirmant que \u00abpersones amb els pitjors passats tenen el futur m\u00e9s brillant\u00bb.<\/p>\n
\u00c9s dif\u00edcil detectar un patr\u00f3: els membres de la xarxa terrorista de Par\u00eds-Brussel\u00b7les eren criminals petits d’un barri marginal de Brussel\u00b7les mentre que els de Barcelona eren joves integrats a Ripoll. El que tenen en com\u00fa \u00e9s que eren grups de germans i amics d’inf\u00e0ncia. En un estudi del 2009 els investigadors van trobar que el 75% dels membres d’Al-Qaeda van ser reclutats per un amic i el 20% per un familiar.<\/p>\n
Molta de la radicalitzaci\u00f3 es veu que es troba en aquest fenomen d’amics que recluten amics. Tot i que Internet pot facilitar aquest cam\u00ed, l’exist\u00e8ncia de punts d’acc\u00e9s geogr\u00e0fics indica que s\u00f3n m\u00e9s importants que Internet. La imatge emergent dels atacants de Barcelona \u00e9s la m\u00e9s t\u00edpica d’Europa: un l\u00edder carism\u00e0tic, un imam radical, va preparar grups de germans i amics propers que posteriorment es van radicalitzar.<\/p>\n
Fa anys que es fan pol\u00edtiques de prevenci\u00f3 que pretenen evitar la radicalitzaci\u00f3 de l’individu, amb \u00e8xit improbable. Seria molt millor intentar mitigar la radicalitzaci\u00f3 grupal, i \u00e9s aqu\u00ed on els amics s\u00f3n crucials per al proc\u00e9s de radicalitzaci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 poden ser importants en el proc\u00e9s de prevenci\u00f3. Els programes de prevenci\u00f3, radicalitzaci\u00f3 i reintegraci\u00f3 a Alemanya, Su\u00e8cia i Dinamarca han utilitzat amics moderats i membres de la fam\u00edlia per separar una persona de l’extremisme violent.<\/p>\n
La propagaci\u00f3 de les idees radicals s’origina per una primera persona que les aporta, i la taxa de propagaci\u00f3 d’aquestes idees es pot atribuir a una gran quantitat d’individus vulnerables en aquestes \u00e0rees. Per\u00f2 s\u00f3n els amics i familiars els que actuen com a catalitzadors entre les idees i els nous adherents. Si les zones de propagaci\u00f3 es troben afectades per la delinq\u00fc\u00e8ncia organitzada, el tr\u00e0fic de drogues o el vandalisme, els residents acostumen a tenir un comportament nefast, essent un debilitament del sistema comunitari, que en altres \u00e0rees expulsaria les idees radicals en una etapa inicial. Per tant, reduir la desorganitzaci\u00f3 social en certes comunitats pot ajudar a augmentar la seva resist\u00e8ncia a l’extremisme, per\u00f2 el desenvolupament econ\u00f2mic potser no sigui l’estrat\u00e8gia m\u00e9s efica\u00e7 per evitar que els joves, com els de Ripoll, no es radicalitzin.<\/p>\n
La radicalitzaci\u00f3, doncs, \u00e9s un fenomen complex que no es pot reduir a factors individuals. Els conflictes internacionals, les xarxes socials, la comunitat, la ideologia i les vulnerabilitats individuals es combinen per deixar-la emergir. Nom\u00e9s una visi\u00f3 \u00e0mplia d’aquest fenomen pot proporcionar la comprensi\u00f3 necess\u00e0ria per dissenyar pol\u00edtiques per contrarestar els grups extremistes.<\/p>\n
Per aix\u00f2 \u00e9s tan important la informaci\u00f3 en la lluita contra la radicalitzaci\u00f3. I aqu\u00ed \u00e9s on la policia catalana t\u00e9 m\u00e9s dificultat perqu\u00e8 dep\u00e8n d’obtenir la informaci\u00f3 de la bona voluntat dels pol\u00edtics espanyols. I ja sabem que ara la voluntat \u00e9s mala fe. El disseny de la informaci\u00f3 futura ha de passar pel domini del\u00a0big data<\/em>, \u00e9s a dir, per processar grans bases de dades que permetin encendre alarmes a partir de certs patrons, i que siguin el punt de partida d’investigacions m\u00e9s al detall. I, per qu\u00e8 no, la informaci\u00f3 passa per crear m\u00e9s dades. Per exemple, i partint de l’experi\u00e8ncia de l’atemptat de Barcelona, la creaci\u00f3 d’un registre de persones okupes en immobles podria evitar que puguin ser feu de persones perilloses.<\/p>\n Tenim davant nostre una tasca immensa a realitzar si volem augmentar la nostra seguretat. Ho hem de fer sense esperar que els cossos de seguretat espanyols ens ajudin: ja hem vist que no ha estat aix\u00ed.<\/p>\n