La visita de Mariano Rajoy al Rei a Palma de Mallorca va deixar una perla a tenir en compte. En les declaracions que va fer el president del Govern a la sortida de la visita va recomanar a la Generalitat de Catalunya que \u00abexerceixi les seves compet\u00e8ncies\u00bb en el conflicte obert entre l\u00b4empresa Eulen i els treballadors de seguretat\u00a0de l\u00b4aeroport del Prat, afegint que Aena no pot ser responsable de la vaga perqu\u00e8 aquest problema nom\u00e9s passa a l\u00b4aeroport del Prat i no passa a cap altre aeroport de l\u00b4Estat. O sigui, demana responsabilitats a la Generalitat quan l\u00b4\u00fanica que t\u00e9 \u00e9s la de fer de mediador, cosa que ja est\u00e0 fent, i eximeix de qualsevol responsabilitat Aena en el conflicte dient que \u00e9s un conflicte que en altres llocs no hi \u00e9s.
\nA mi em sembla una met\u00e0fora perfecta del conflicte entre Catalunya i Espanya. En faig dues lectures diferents. La primera \u00e9s que aquest senyor actua de mala fe car, sabent el problema que hi ha, vol fer creure a l\u00b4opini\u00f3 que tot plegat \u00e9s perqu\u00e8 a Catalunya tenim un conflicte permanent en tot el que toquem. La segona \u00e9s que no s\u00b4assabenta del que passa a Catalunya, on l\u00b4economia creix a una velocitat molt superior a la resta d\u00b4Espanya i no es poden uniformitzar les mateixes solucions que a Extremadura, per posar un exemple.
\nL\u00b4aeroport de Barcelona \u00e9s el resultat i alhora la catapulta de la reactivaci\u00f3 econ\u00f2mica de Catalunya. Si a l\u00b4any 2009 passaven per l\u00b4aeroport 27 milions de passatgers, el 2016 hi van passar 44 milions. Malgrat aquest augment de viatgers, Aena no ha augmentat la despesa pels serveis als viatgers, essent la xifra destinada a seguretat el 2009 de 20,9 milions, mentre que el 2016 va ser de 20,8 milions. Mala fe, o no s\u00b4assabenta del problema? Amb la resta de serveis la cosa no va millor. El 2009 Aena pagava 16,3 milions per al servei de neteja i el 2016 pagava nom\u00e9s 12,2 milions d\u00b4euros, un 25% menys, i pel manteniment de les pistes el 2009 pagava 3,05 milions i el 2016 nom\u00e9s 1,2 milions, un 60% menys. Mala fe, o no se n\u00b4assabenta?
\n\u00c9s tan evident el que passa a l\u00b4aeroport que sembla impossible que les dades siguin aquestes. Si a l\u00b4any 2009 el cost de seguretat era de 0,77 euros per cada viatger que passava, a l\u00b4any 2016 va ser de 0,47 euros, un 39% menys. Si la tecnologia hagu\u00e9s canviat de forma radical es podria explicar tal augment de productivitat, per\u00f2 resulta que no, que \u00e9s la mateixa, amb les mateixes normes de seguretat, si no m\u00e9s exigents, que anys enrere. La soluci\u00f3 nom\u00e9s pot ser la de recuperar el nivell de despesa que hi havia, augmentant el nombre de persones i el nombre d\u00b4hores en seguretat en funci\u00f3 del passatge que transita per l\u00b4aeroport.
\nAnem ara a interpretar les raons per a tal desfeta. La primera era la de la mala fe. Consisteix a complicar el funcionament de l\u00b4economia catalana fent caure els serveis o alentint-los per frenar l\u00b4economia. Aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed en la infrainversi\u00f3 en infraestructures, en manteniment de trens i ara en manca de serveis aeroportuaris. Podria respondre a una estrat\u00e8gia per voler que l\u00b4economia catalana no creixi a un ritme m\u00e9s alt que la resta de l\u00b4Estat espanyol, uniformitzant per baix, tal i com es fa a l\u00b4escola des que s\u00b4aplica la LOGSE. Seria una barbaritat perqu\u00e8 Catalunya \u00e9s el primer ingr\u00e9s a les arques de l\u00b4Estat espanyol, seria un tret al peu.
\nLa segona ra\u00f3 \u00e9s que no se n\u00b4assabenten del que passa a Catalunya. Des d\u00b4un despatx a Madrid \u00e9s dif\u00edcil veure els greuges i les mancances en el funcionament de Catalunya. \u00c9s cert que aqu\u00ed hi tenen informadors, fins i tot virreis, per\u00f2 aquests informen nom\u00e9s del que volen escoltar a Madrid. Els que no ho fan aix\u00ed s\u00f3n pertinentment apartats. Com es pot percebre que a Catalunya hi ha \u00e0rees geogr\u00e0fiques amb manca de personal qualificat si en altres d\u00b4Espanya hi ha un atur del 25% amb una incid\u00e8ncia en els joves del 48%? Com es pot percebre la necessitat del corredor mediterrani donada per una exportaci\u00f3 del 25% de l\u00b4Estat, quan a la resta de regions no superen l\u00b411%?
\n\u00c9s molt dif\u00edcil discernir quina de les dues raons \u00e9s la v\u00e0lida, possiblement sigui una barreja de les dues la que serveix per generar aquest gran conflicte entre l\u00b4elit de Madrid i Catalunya. Sigui quina sigui la ra\u00f3 \u00e9s una temeritat monstruosa, fruit d\u00b4una pol\u00edtica de baix nivell, que va creure primer que l\u00b4economia espanyola podia sobreviure sense l\u00b4aportaci\u00f3 hist\u00f2rica de l\u00b4economia fabril catalana, i d\u00b4una pol\u00edtica d\u00b4enfrontament nom\u00e9s per aconseguir vots en certes \u00e0rees d\u00b4Espanya.
\nResoldre aix\u00f2 significa empassar-se molts gripaus, amb el f\u00e0stic que aix\u00f2 fa. Per\u00f2, sigui el que passi en el xoc de l\u00b4u d\u00b4octubre caldr\u00e0 fer aquest exercici gastron\u00f2mic i acceptar la realitat catalana: un pa\u00eds que porta una marxa decidida cap a la modernitzaci\u00f3 no es pot tractar com si fos un pa\u00eds merament receptor, passiu, que nom\u00e9s pret\u00e9n fer la viu-viu. La soluci\u00f3 ser\u00e0 la sortida de Catalunya de la gesti\u00f3 de l\u00b4Estat espanyol o un canvi en aquesta gesti\u00f3 acceptant que aqu\u00ed cal una forma de fer diferent a altres regions. Qualsevol de les dues solucions demanar\u00e0 fer l\u00b4exercici d\u00b4empassar gal\u00e0pets. Que els aprofiti!<\/p>\n