Es evident que l\u00b4economia s\u00b4est\u00e0 recuperant a una velocitat notable, amb una reducci\u00f3 de l\u00b4atur lleugerament m\u00e9s lenta que no pas la que el va crear: a l\u00b4abril de 2009 hi havia 3,3 milions d\u00b4aturats, mentre que a l\u00b4abril de 2013 n\u00b4hi havia 5 milions. En 4 anys hav\u00edem destru\u00eft 1,7 milions de llocs de treball. Aquest mes de juliol hem tornat a tenir el mateix atur que el 2009 amb 3,3 milions, havent necessitat 4 anys i 3 mesos per assolir la xifra. Amb aquest ritme d\u00b4aqu\u00ed a un any i mig haurem arribat a un atur de 2,3 milions, just on \u00e9rem quan va comen\u00e7ar la crisi.
\nFer aquest cam\u00ed no ha estat una cosa f\u00e0cil perqu\u00e8 ha calgut substituir els llocs de treball de la construcci\u00f3 per altres en la ind\u00fastria i en el turisme. En certa manera, l\u00b4economia s\u00b4ha hagut de reinventar, adaptant-se a les noves circumst\u00e0ncies de l\u00b4economia global. Si mirem l\u00b4evoluci\u00f3 de l\u00b4atur i del compte cor\u00adrent exterior es nota com, des que el compte corrent d\u00b4Espanya amb l\u00b4exterior va assolir una xifra anual de 20.000 milions positius, l\u00b4atur va comen\u00e7ar a davallar. Aix\u00f2 va permetre a l\u00b4economia cr\u00e9ixer en valors entre el 2,5% i el 3,2%. Encara \u00e9s m\u00e9s espectacular observar l\u00b4evoluci\u00f3 del creixement del PIB lligat a la reducci\u00f3 de l\u00b4atur. Aquestes corbes anaven lligades pel que fa a l\u00b4evoluci\u00f3 fins febrer de 2012. A partir d\u00b4aquell moment (amb la reforma laboral) les corbes es van distanciar per\u00f2, a partir de la meitat de 2016, la reducci\u00f3 de l\u00b4atur \u00e9s m\u00e9s forta que no pas el creixement de l\u00b4economia. Si ara observem el detall d\u00b4aquestes dades, es pot veure com el saldo d\u00b4exportaci\u00f3 i importaci\u00f3 de b\u00e9ns est\u00e0 sempre per sota de zero, essent el 2016 de -3.256 milions. Per\u00f2 el saldo de serveis amb turisme \u00e9s sempre positiu, amb un saldo el 2016 de 35.421 milions d\u00b4euros. Per tant \u00e9s evident que el turisme ha ajudat a superar la situaci\u00f3 de desastre a qu\u00e8 ens havia abocat la bombolla immobili\u00e0ria i seria una barbaritat voler trencar aquesta evoluci\u00f3 si es vol assolir un nivell just d\u00b4atur. A Catalunya els turistes aporten uns 18.500 milions, xifra que va creixent i permet crear encara m\u00e9s llocs de treball. Si aquesta creaci\u00f3 de treball l\u00b4hagu\u00e9s de fer la ind\u00fastria, tardar\u00edem 3 o 4 vegades m\u00e9s de temps, sense arribar a la mateixa situaci\u00f3 final.
\nEl debat \u00e9s doble. Per una part la pregunta \u00e9s: ens cal tant turisme? No s\u00f3n m\u00e9s grans els perjudicis del turisme que no pas el que aporta? La segona pregunta \u00e9s: hem d\u00b4apujar els salaris dels treballadors de turisme?
\nEl turisme avui \u00e9s imprescindible en la nostra economia i el necessitem mentre anem evolucionant a la ind\u00fastria, creixent i creant m\u00e9s teixit i llocs de treball qualificats. Els efectes negatius s\u00f3n els mateixos de qualsevol transformaci\u00f3 de la globalitzaci\u00f3. O no pateixen els diaris perqu\u00e8 no venen? No pateixen els productors de m\u00fasica i de v\u00eddeo per internet? Les transformacions s\u00f3n doloroses i cal fer pol\u00edtiques per pal\u00b7liar aquest dolor, per exemple repartint el turisme fora de Barcelona, cap a la resta de Catalunya, i creant habitatge a preu assequible a l\u00b4\u00e0rea metropolitana. Per tant, \u00e9s una barbaritat atemptar contra el turisme sense tenir la soluci\u00f3 sobre quin model treballarem. \u00c9s clar que, si qui fa aquesta acci\u00f3 \u00e9s un ocupa, que viu sense res, sense aportar cap ingr\u00e9s a l\u00b4estat de benestar, no t\u00e9 per qu\u00e8 veure-ho, car ell es pensa que tot prov\u00e9 del cel.
\nPel que fa als salaris, primer de tot cal denunciar en el sector tur\u00edstic la mala pr\u00e0ctica de no tenir la totalitat de llocs de treball declarats, havent-hi nombroses hores de treball no oficials. Els salaris en el sector s\u00f3n molt baixos, per\u00f2 cal preguntar-se si un augment mensual de 200 a 400 euros com es suggereix, possibilitar\u00e0 la continu\u00eftat del sector. Hi ha qui denuncia que aix\u00f2 \u00e9s una economia low cost, per\u00f2 la meva apreciaci\u00f3 \u00e9s que l\u00b4altre economia, la qualificada, nom\u00e9s \u00e9s possible si hi ha formaci\u00f3. Un cambrer no \u00e9s una persona que porta plats, \u00e9s una persona que parla lleng\u00fces, que \u00e9s capa\u00e7 de conv\u00e8ncer al client, que li compra les ganes de tornar, aconsellant-lo en el que li faci falta. Com fem el pas de la figura actual a la futura? Nom\u00e9s amb formaci\u00f3. No hi haur\u00e0 treball qualificat, salaris elevats, sense que el treball es faci amb gent formada, que li permetr\u00e0 fer m\u00e9s coses alhora, que possibilitar\u00e0 fer menys errors en el treball i, en definitiva, que permetr\u00e0 una millora en els marges empresarials.
\nFarem b\u00e9 d\u00b4associar els conceptes salari amb productivitat si volem que el cicle virtu\u00f3s que hem engegat tingui continu\u00eftat i doni temps a la ind\u00fastria perqu\u00e8 cre\u00ef m\u00e9s llocs de treball qualificats. Per\u00f2 aix\u00f2 demana alhora millorar la formaci\u00f3 que tenen els joves a la secund\u00e0ria i potenciar molt m\u00e9s la formaci\u00f3 professional. Hem de fer veure als joves, i als sindicats, que un pe\u00f3 sense formaci\u00f3 no podr\u00e0 tenir mai un sou elevat, que en el futur el treball qualificat \u00e9s un treball de formaci\u00f3, que valora la capacitat d\u00b4un treballador a resoldre i adaptar-se a noves situacions.
\nPer altra part, la creaci\u00f3 de llocs de treball low cost \u00e9s una sortida f\u00e0cil per als joves que no volen continuar estudiant, essent un desincentiu a la formaci\u00f3. Per aix\u00f2 cal que el relat del treball amb formaci\u00f3 s\u00b4estengui a tota la societat.<\/p>\n