Aquesta setmana hem celebrat els 25 anys de l\u00b4Olimp\u00edada a Barcelona. Som molts els que recordem amb nost\u00e0lgia aquell esdeveniment. Va ser una cosa molt gran, un per\u00edode de temps que va quedar gravat en la mem\u00f2ria de tots els que el vam viure. En Luis Racionero diu que va ser l\u00b4esdeveniment m\u00e9s important ocorregut a Barcelona en el segle XX, molt m\u00e9s que la Setmana Tr\u00e0gica, l\u00b4Exposici\u00f3 del 1929 o el congr\u00e9s eucar\u00edstic del 1952.
\nL\u00b4Olimp\u00edada de Barcelona no va ser nom\u00e9s un esdeveniment com qualsevol dels que fem ara, va ser la ra\u00f3 per a la transformaci\u00f3 de Barcelona i de Catalunya, tant des del punt de vista urban\u00edstic, com des de l\u00b4econ\u00f2mic. Aquella olimp\u00edada va ser per a Catalunya el mateix que va ser la de T\u00f2quio per al Jap\u00f3 l\u00b4any 1968: el punt d\u00b4inici d\u00b4un nou pa\u00eds, amb un lloc visible al m\u00f3n.
\nVist amb la perspectiva de tants anys, aquell esdeveniment va ser la culminaci\u00f3 d\u00b4un proc\u00e9s de transformaci\u00f3 que havia comen\u00e7at amb la transici\u00f3 pol\u00edtica d\u00b4Espanya. El m\u00f3n va donar la possibilitat a Barcelona, i amb ella a Catalunya i a Espanya, de demostrar que havia fet una transformaci\u00f3 digna d\u00b4admiraci\u00f3. No va ser f\u00e0cil passar legalment d\u00b4un estat dictador, caduc, corrupte, arbitrari, fosc, violent… a un altre de democr\u00e0tic. Es van haver de fer una quantitat important de trampes legals per poder fer el canvi sense ruptura, els legisladors i els jutges van haver de mirar cap a un altre costat en aquell moment de canvi legal, coneixedors que el que era important era fer la transici\u00f3. Recordeu les trampes legals que van haver de fer perqu\u00e8 Josep Tarradellas fos president de la Generalitat: el 29 de setembre de 1977 es deroga la llei franquista del 1936 que eliminava les institucions catalanes i restableix la Generalitat provisional i el 17 d\u00b4octubre de 1977 es nomena Tarradellas president de la Generalitat anys abans que es cre\u00efn les autonomies a Espanya.
\nJa amb el nou r\u00e8gim democr\u00e0tic en marxa, la implantaci\u00f3 dels sindicats, les demandes de m\u00e9s serveis a tots els nivells va coincidir amb el segon xoc petrolier del 1978, quan Espanya encara no havia fet els deures del primer xoc del 1972. En un ambient dif\u00edcil, entre la revoluci\u00f3, l\u00b4al\u00e7ament militar i el desastre econ\u00f2mic, es va anar construint un pa\u00eds amb molt esfor\u00e7. L\u00b4entrada al mercat com\u00fa l\u00b4any 1986 va suposar un canvi de marxa en aquest cam\u00ed modernitzador i d\u00b4aquell impuls en va sorgir l\u00b4olimp\u00edada del 1992. Aquella fita significava la rev\u00e0lida del cam\u00ed comen\u00e7at a l\u00b4any 1977.
\nL\u00b4olimp\u00edada va ser molt superior a l\u00b4Expo de Sevilla. La transformaci\u00f3 va ser sobretot cultural, Barcelona i Catalunya es van sentir orgullosos de la seva modernitat, van treure tot el millor que sabien fer i es van descobrir a si mateixos. Recordo tamb\u00e9 l\u00b4enveja de la resta d\u00b4Espanya, sovint enveja sana. \u00abLo tienen todo…\u00bb deia en Ramon Mendoza, president del Madrid entre queixa i admiraci\u00f3 de Barcelona. Aquella Barcelona va enlluernar lluny i creava respecte dintre Espanya.
\nPer\u00f2 des d\u00b4aquell punt \u00e0lgid les coses es van t\u00f2rcer, sobretot en les relacions amb Espanya. Els fausts de l\u00b4olimp\u00edada i de l\u00b4Expo van passar factura a l\u00b4economia i l\u00b4any 1993 vam entrar en una crisi que es va anar reconduint per les mesures del ministre d\u00b4economia Pedro Solbes que va continuar Rodrigo Rato en el govern d\u00b4Aznar l\u00b4any 1996. Semblava que la situaci\u00f3 s\u00b4havia salvat fins que el govern Aznar va descobrir que Espanya podia viure de la bombolla immobili\u00e0ria fins a l\u00b4infinit, deslligant-se d\u00b4haver de suportar l\u00b4aportaci\u00f3 fabril catalana. Per fi Espanya podia viure sense rec\u00f3rrer a Catalunya i podia treure pit. Per fi ja no hauria d\u00b4admirar Catalunya: Espanya seria l\u00edder mundial, amb empreses l\u00edders, amb els peus sobre la taula del despatx de Bush. Espanya, l\u00edder sense Catalunya; la hist\u00f2ria s\u00b4havia recondu\u00eft. Aquell moviment encara va ser m\u00e9s fort perqu\u00e8 el govern de Felipe Gonz\u00e1lez havia aconseguit que Europa ajud\u00e9s les regions m\u00e9s desfavorides d\u00b4Espanya amb un import que va suposar l\u00b41% del PIB de tot el pa\u00eds. Aix\u00ed que l\u00b4economia espanyola es va anar inflant en una bombolla que va arrossegar tot el que va trobar, l\u00b4honradesa pol\u00edtica, l\u00b4economia industrial, la cultura de l\u00b4esfor\u00e7… En certa manera va liquidar els fruits de la rev\u00e0lida del 92: especulaci\u00f3, especulaci\u00f3 i m\u00e9s especulaci\u00f3. Les coses es feien nom\u00e9s per guanyar molts diners, un es feia pol\u00edtic per guanyar en contactes, negocis o en sobres en negre, per guanyar diners.
\nRecordo els primers debats de l\u00b4estatut del 2006, dient que, quan les ajudes d\u00b4Europa acabessin, les altres regions espanyoles voldrien continuar amb la din\u00e0mica ficant la m\u00e0 a la caixa catalana, d\u00b4aqu\u00ed l\u00b4ordinalitat.
\nEn fi, el m\u00e9s greu de tot va ser el trencament del respecte que Espanya tenia a Catalunya abans del govern Aznar. All\u00e0 va comen\u00e7ar una deriva emocional molt dif\u00edcil de reconduir, per no dir que \u00e9s impossible sense un treball psicol\u00f2gic general. I sense aix\u00f2 ser\u00e0 impossible un encaix estable de Catalunya dins Espanya. No n\u00b4hi ha prou de tornar a ser el 25% de les exportacions i del turisme, el 32% de les patents, d\u00b4aportar el 20% del PIB nom\u00e9s essent el 16% de la poblaci\u00f3: tot aix\u00f2 Espanya no ho reconeix com un m\u00e8rit. Doncs la propera rev\u00e0lida pot ser sortir d\u00b4un pa\u00eds que ens menysprea, aix\u00f2 s\u00ed que ser\u00e0 una rev\u00e0lida!<\/p>\n