{"id":1570,"date":"2017-07-23T07:06:23","date_gmt":"2017-07-23T05:06:23","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1570"},"modified":"2017-07-24T07:07:47","modified_gmt":"2017-07-24T05:07:47","slug":"fabricar-amb-zero-co2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1570","title":{"rendered":"Fabricar amb zero CO2"},"content":{"rendered":"<p>Divendres a LC Paper vam inaugurar una caldera de biomassa que permetr\u00e0 generar 4 t\/h de vapor per a la fabricaci\u00f3 de paper. Aix\u00f2 implicar\u00e0 deixar de consumir 2.930 kW de gas natural, un estalvi substancial, a l\u00b4hora que es consumiran 1,26 tones\/hora de fusta en forma d\u00b4estella procedent de boscos propers a la f\u00e0brica. La fusta \u00e9s certificada PEFC, que vol dir que procedeix de boscos gestionats forestalment, que provenen d\u00b4aclarides o b\u00e9 de tales que es tornen a plantar. Imputen un valor zero en l\u00b4emissi\u00f3 d\u00b4anh\u00eddrid de carboni CO2 pel fet que el gas que s\u00b4allibera en la combusti\u00f3 \u00e9s el mateix que ha pres la planta quan ha crescut i l\u00b4escala de temps \u00e9s tan petita que el tempo es considera instantani. Per tant, la caldera permet deixar d\u00b4utilitzar combustible f\u00f2ssil com el gas natural, gestionar millor els boscos, disminuir el risc d\u00b4incendi i crear treball forestal, i abaixar els costos de la fabricaci\u00f3 de paper amb un combustible m\u00e9s barat. El primer cami\u00f3 d\u00b4estella ha provingut de boscos de Llad\u00f3, situats a 15 quil\u00f2metres de la f\u00e0brica. Aquest \u00e9s un dels primers conceptes que hem volgut deixar clar en la presentaci\u00f3: la biomassa \u00e9s quil\u00f2metre zero, prov\u00e9 del territori local i \u00e9s certificada. Per\u00f2 per al nostre projecte la caldera de biomassa, amb emissions de CO2 neutre, t\u00e9 una connotaci\u00f3 superior pel fet que \u00e9s l\u00b4\u00faltim esgla\u00f3 per fabricar paper amb petjada de carboni neutre, un fita hist\u00f2rica en l\u00b4\u00e0mbit mundial.<br \/>\nLa fabricaci\u00f3 de paper \u00e9s energ\u00edvora, gran consumidora d\u00b4energia, d\u00b4uns tres kWh\/kg de paper perqu\u00e8, de fet, \u00e9s una operaci\u00f3 per extreure aigua. Quan fabriquem paper primer filtrem el full humit en una tela, despr\u00e9s espremem l\u00b4aigua premsant entre dos grans corrons i, finalment, evaporem l\u00b4aigua restant amb calor. Tot aix\u00f2 ho fem a gran velocitat (divendres la m\u00e0quina anava a 1.700 m\/min, 102 km\/h), emprant nombroses bombes d\u00b4aigua, de buit i ventiladors. Per tenir una idea de la complexitat del proc\u00e9s, una m\u00e0quina t\u00e9 instal\u00b7lada una pot\u00e8ncia el\u00e8ctrica de 6 MW, el 95% dels quals amb velocitat variable, i un sistema de control que cont\u00e9 5.500 variables.<br \/>\nDoncs b\u00e9, a partir de l\u00b4any 1993, quan es va posar en marxa la primera central de cogeneraci\u00f3 amb un motor di\u00e8sel de 6,5 MW a la f\u00e0brica, va comen\u00e7ar un per\u00edode continuat de millora energ\u00e8tica que va seguir amb l\u00b4ampliaci\u00f3 de la cogeneraci\u00f3 amb un motor de gas el 2009 i la substituci\u00f3 del primer motor del 1993 per un altre de gas el 2012. Per\u00f2 va ser amb la instal\u00b7laci\u00f3 de la m\u00e0quina de tiss\u00fa el 2009 quan es va fer un salt notable, innovant amb la utilitzaci\u00f3 directe dels gasos de la cogeneraci\u00f3 en l\u00b4assecat del paper i la posterior recuperaci\u00f3 en dues calderes de vapor. Aix\u00f2 va permetre una efici\u00e8ncia en la cogeneraci\u00f3 del 85% i abaixar radicalment el consum d\u00b4energia en la fabricaci\u00f3 de paper tiss\u00fa de 3 kWh\/kg fins a 2,1 kWh\/kg, una millora del 30%. Persistint en la millora energ\u00e8tica, a l\u00b4any 2012 vam fer un projecte finan\u00e7at pel Cedeti per dissenyar un nou concepte de paper tiss\u00fa amb una capa en lloc de dues o tres capes. Aix\u00f2 permetia abaixar el consum energ\u00e8tic fins a 1,7 kWh\/kg. A l\u00b4any 2014 vam modificar la m\u00e0quina 2 per ajustar-la al nou concepte de paper d\u00b4una capa, cosa que va permetre alhora abaixar el consum d\u00b4energia fins a 1,35 kWh\/kg. Un projecte per convertir el paper en rotlles petits, finan\u00e7at per Brussel\u00b7les dins el programa Horizon 2020, ha perm\u00e8s modificar finalment el disseny del paper, ajustant el gramatge a la baixa, i assolir una reducci\u00f3 energ\u00e8tica en la fabricaci\u00f3 de paper del 70%, una xifra inaudita en el m\u00f3n industrial.<br \/>\nLa conclusi\u00f3 del proc\u00e9s que hem realitzat en aquests 24 anys \u00e9s que ha de ser un moviment continuat, que la millora energ\u00e8tica no \u00e9s fruit d\u00b4una sola inversi\u00f3. Tamb\u00e9 que \u00e9s un proc\u00e9s seq\u00fcencial, car despr\u00e9s d\u00b4una modificaci\u00f3 es veu m\u00e9s enll\u00e0 i sorgeixen noves idees que permeten anar encara m\u00e9s lluny. Per\u00f2, per sobre de tot, cal que es dissenyi un objectiu ambici\u00f3s. En la meva intervenci\u00f3 de divendres vaig posar l\u00b4exemple del nou anunci de zero morts a les carreteres: si no som ambiciosos en els objectius els resultats seran mediocres i en el tema del canvi clim\u00e0tic, amb una concentraci\u00f3 de CO2 a l\u00b4atmosfera que no para de cr\u00e9ixer, cal ser contundents, trencadors.<br \/>\nUna vegada havent abaixat dr\u00e0sticament el consum d\u00b4energia ha estat molt f\u00e0cil substituir el gas que servia encara per generar vapor i comprar l\u00b4electricitat amb certificaci\u00f3 renovable a Bassols energia per arribar a tocar el valor zero en CO2 en la fabricaci\u00f3 de la m\u00e0quina 2, la que va ser adaptada al nou disseny de paper. En la m\u00e0quina 3, instal\u00b7lada el 2009, aquest valor queda en 163 kg CO2\/t, molt lluny dels 800 kg CO2\/t del sector.<br \/>\nPer tant, el cam\u00ed ha perm\u00e8s abaixar costos de fabricaci\u00f3, emprar combustible de km 0, i augmentar el valor del paper fabricat amb un fort valor sostenible. Ara comen\u00e7a una nova tasca cercant els mercats on la sostenibilitat sigui un valor, mercats centreeuropeus com Fran\u00e7a, Alemanya, Holanda, B\u00e8lgica, Dinamarca, Escandin\u00e0via, Austr\u00e0lia i Nova Zelanda. Caldr\u00e0 molt temps i pedagogia perqu\u00e8 el mercat espa\u00adnyol doni valor als nous conceptes sostenibles. El repte tecnol\u00f2gic est\u00e0 assolit, ara cal la difusi\u00f3 dient que produir amb menys \u00e9s possible, que cr\u00e9ixer sense consumir tamb\u00e9. A la Garrotxa hem posat l\u00b4objectiu a aconseguir zeros arreu.<\/p>\n<div style=\"padding-top:0px;\t\r\npadding-right:0px;\r\npadding-bottom:0px;\r\npadding-left:0px;\r\nmargin-top:0px;\r\nmargin-right:0px;\r\nmargin-bottom:0px;\r\nmargin-left:0px;\"><a href=\"https:\/\/twitter.com\/share\" class=\"twitter-share-button\" \r\n\t\t\t\t        data-url=\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1570\" \r\n\t\t\t\t        data-via=\"joanvilallanars\"\r\n\t\t\t\t\t    data-text=\"Tuiteja\"\r\n\t\t\t\t\t    data-related=\"\"\r\n\t\t\t\t\t    data-count=\"horizontal\"\r\n\t\t\t\t\t    data-hashtags=\"\"\r\n\t\t\t\t\t    data-lang=\"ca_CA\"\r\n\t\t\t\t\t    data-counturl=\"\"\r\n\t\t\t\t\t    data-size=\"medium\"\r\n\t\t\t\t\t    data-dnt=\"false\"\t> Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t                <script>\r\n\t\t\t\t\t    !function(d,s,id) {\r\n\t\t\t\t\t      var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];\r\n\t\t\t\t\t      if(!d.getElementById(id)) {\r\n\t\t\t\t\t       js=d.createElement(s);js.id=id;js.src=\"https:\/\/platform.twitter.com\/widgets.js\";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);\r\n\t\t\t\t\t      }\r\n\t\t\t\t\t    }\r\n\t\t\t\t\t   (document,\"script\",\"twitter-wjs\");\r\n\t\t\t\t\t    <\/script>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Divendres a LC Paper vam inaugurar una caldera de biomassa que permetr\u00e0 generar 4 t\/h de vapor per a la fabricaci\u00f3 de paper. Aix\u00f2 implicar\u00e0 deixar de consumir 2.930 kW de gas natural, un estalvi substancial, a l\u00b4hora que es consumiran 1,26 tones\/hora de fusta en forma d\u00b4estella procedent de boscos propers a la f\u00e0brica. La fusta \u00e9s certificada PEFC, que vol dir que procedeix de boscos gestionats forestalment, que provenen d\u00b4aclarides o b\u00e9 de tales que es tornen a&#8230;<\/p>\n<p class=\"read-more\"><a class=\"btn btn-default\" href=\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1570\">Llegeix l&#8217;article<span class=\"screen-reader-text\"> Llegeix l&#8217;article<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":101011,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1570","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-opinio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1570","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/101011"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1570"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1570\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1571,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1570\/revisions\/1571"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1570"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1570"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1570"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}