{"id":157,"date":"2010-07-04T21:52:34","date_gmt":"2010-07-04T19:52:34","guid":{"rendered":"http:\/\/74.53.186.210\/~jvilacat\/ca\/?p=157"},"modified":"2010-07-04T21:52:34","modified_gmt":"2010-07-04T19:52:34","slug":"estatut-i-tancament-de-caixes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=157","title":{"rendered":"Estatut i tancament de caixes"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

La sent\u00e8ncia de l’Estatut, tot i no ser del nostre gust, ha estat la que s’havia d’esperar. Si repassem les relacions entre Catalunya i Espanya en la hist\u00f2ria en temps de democr\u00e0cia arribarem a la conclusi\u00f3 que a Madrid tenen les nostres respostes controlades, que davant de qualsevol enfrontament o negociaci\u00f3, saben la nostra reacci\u00f3. Som exageradament previsibles, ens tenen pamats, i les negociacions i les tensions es resolen tenint en compte aquesta reacci\u00f3. Diu Alfonso Guerra: “…est\u00e1n obligados ahora a hacer ruido, pero, naturalmente, tendr\u00e1n que acatar y no pasar\u00e1 nada”.
\nFa temps que tenim clar que no serveix de res voler fer entendre el problema catal\u00e0 a la resta d’Espanya doncs sabem que quan no es vol escoltar \u00e9s in\u00fatil voler fer entendre. A partir d’aqu\u00ed ja em direu com es negocia amb un altre que no escolta. La qual cosa vol dir que en els darrers anys no fem m\u00e9s que dissenyar camins in\u00fatils, amb un desgast notable i amb un exc\u00e9s de teatre que d\u00f3na com a resultat que el ciutad\u00e0 no hi ent\u00e9n res, que es perd entre tant tacticisme, i que acaba essent esc\u00e8ptic amb la pol\u00edtica.
\nAix\u00ed, no serveix de res l’Estatut aprovat? Segur que s\u00ed, segur que fa un pas m\u00e9s des de l’estatut anterior, per\u00f2 est\u00e0 molt lluny de les pretensions inicials de consolidar la llengua, d’establir relacions bilaterals entre Catalunya i Espanya, d’objectivitzar la inversi\u00f3 de l’estat i de disminuir el d\u00e8ficit fiscal. El nou Estatut haur\u00e0 augmentat l’autogovern per\u00f2 es quedar\u00e0 molt lluny dels objectius de la pol\u00edtica catalana, ensenyant que no es podran assolir per aquesta via. Cal recordar que el proc\u00e9s comen\u00e7\u00e0 arran de la pretensi\u00f3 d’impulsar un model federal per part del PSC (sobretot del president Maragall) i acabaren quan el PP va veure en l’enfrontament amb l’Estatut una via de recol\u00b7lecci\u00f3 de vots arreu d’Espanya. La conclusi\u00f3 del proc\u00e9s \u00e9s prou clara: no cal fer esfor\u00e7os per conv\u00e8ncer ni per negociar de bona fe, nom\u00e9s val la negociaci\u00f3 per necessitat i les accions de for\u00e7a que, per definici\u00f3, no s\u00f3n previsibles.
\nPer tot plegat estic conven\u00e7ut que el cam\u00ed a seguir en les relacions entre Catalunya i Espanya \u00e9s el mateix que fem en l’\u00e0mbit empresarial, ser pr\u00e0ctic, aix\u00f2 que en pol\u00edtica se’n diu realpolitik. Si ho tradu\u00efm vol dir que qualsevol aportaci\u00f3 a l’estabilitat i a la governaci\u00f3 d’Espanya s’ha de pagar. Per exemple, l’aportaci\u00f3 que CiU va fer amb l’abstenci\u00f3 a les mesures urgents per minvar la despesa del pressupost espanyol amb la retallada de sous als funcionaris es va fer gratu\u00eftament, sense res a canvi. El PP sabia que CiU faria el paper responsable i ho va aprofitar votant no, de forma insensata i temer\u00e0ria. Actuacions com aquesta no s’han de repetir mai m\u00e9s. Tot ha de tenir un preu perqu\u00e8 \u00e9s l’\u00fanic cam\u00ed que ens deixen.
\nEl cas m\u00e9s dif\u00edcil \u00e9s el del PSC. En un article anterior vaig desitjar que la sent\u00e8ncia fos abans de les eleccions just per poder veure un dia una votaci\u00f3 dels diputats del PSC en sentit contrari del PSOE. \u00c9s urgent que aix\u00f2 es produeixi, encara que sigui en una votaci\u00f3 trivial i sense transcend\u00e8ncia, nom\u00e9s per deixar de ser previsible. Si no es fa aix\u00ed, si es continua amb la conya de la camaraderia (paraula decimon\u00f2nica), si es continua evitant l’enfrontament abans que la defensa del territori, ser\u00e0 impossible assolir principis m\u00e9s ambiciosos pel pa\u00eds. I aix\u00ed li anir\u00e0 al PSC.
\nVull continuar essent pr\u00e0ctic. Imaginem que arribem a la conclusi\u00f3 que romandre enganxats a Espanya \u00e9s una r\u00e8mora i un llast insostenible. Els pol\u00edtics donen voltes a realitzar un refer\u00e8ndum que sigui el punt de partida de la separaci\u00f3. Suposen que un dia es pugui realitzar la votaci\u00f3. O tenen molta imaginaci\u00f3 o s\u00f3n molt ingenus. \u00c9s impossible que l’administraci\u00f3 central deixi realitzar una consulta m\u00e9s enll\u00e0 de la que s’est\u00e0 fent en molts pobles de Catalunya. I alhora tamb\u00e9 \u00e9s molt dif\u00edcil fer una consulta com la que s’ha fet amb prou garanties democr\u00e0tiques perqu\u00e8 el seu resultat sigui acceptat internacionalment.
\nLa soluci\u00f3 la tenim en l’\u00e0mbit empresarial. Imaginem que som capa\u00e7os de resoldre la crisi econ\u00f2mica fent el que toca, \u00e9s a dir, creant teixit industrial que millori l’exportaci\u00f3, exportant tamb\u00e9 serveis i regenerant el turisme perqu\u00e8 torni a tenir pes internacional. Creieu que una economia aix\u00ed podr\u00e0 suportar la sangonera subsidi\u00e0ria en qu\u00e8 es transformar\u00e0 la resta de l’economia espanyola? Creieu que la for\u00e7a exportadora no es traduir\u00e0 en major for\u00e7a pol\u00edtica? No veieu que una economia esfor\u00e7ada com aquesta pot ser un polvor\u00ed davant qualsevol intent de subvencionar altres territoris?
\nUna economia bolcada a l’exportaci\u00f3 pot arribar f\u00e0cilment a una resposta molt neta: la negaci\u00f3 a pagar impostos a l’estat central arran de la percepci\u00f3 que esdevenen un llast excessiu. \u00c9s el tancament de caixes que ja va passar el 1899, un moviment de botiguers i industrials catalans que van deixar de pagar uns impostos augmentats per eixugar el d\u00e8ficit derivat del daltabaix colonial espanyol. Tamb\u00e9 cal recordar el que va passar amb el servei militar obligatori. Uns quants joves es van negar a fer-lo per objecci\u00f3 de consci\u00e8ncia, cosa que els va suposar la pres\u00f3. Per\u00f2 a mesura que m\u00e9s i m\u00e9s joves ho van anar fent, la pres\u00f3 es va canviar per serveis socials, per finalment eliminar la mili, cosa impensable al principi. Amb el tancament de caixes el mecanisme ha d’anar igual. No pagar a hisenda \u00e9s una temptaci\u00f3 estesa arreu. Fer el dip\u00f2sit en un compte diferent del d’Hisenda \u00e9s la mateixa temptaci\u00f3, la de fer caure la banca. Estic conven\u00e7ut que es pot estendre com la p\u00f3lvora. Un acte de for\u00e7a per all\u00e0 on fa m\u00e9s mal.
\nPer tant jo giraria direcci\u00f3 cap aquest objectiu fonamental: impuls i ajuda a l’exportaci\u00f3 i a la captaci\u00f3 de turisme internacional. Les pol\u00edtiques de suport a la governabilitat espanyola s’haurien de basar en la contraprestaci\u00f3 de l’objectiu anterior, disminuint despeses que de cap manera ens interessen, com per exemple les de l’ex\u00e8rcit, o les de la monarquia. La resta \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de temps, el necessari per sortir de la crisi de forma diferenciada a la resta d’Espanya.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t