Aquesta setmana s\u00b4ha fet p\u00fablic un treball de Maria S\u00e1nchez Vidal de la London School of Economics que estudia el salari de refer\u00e8ncia de la ciutat de Barcelona. Per calcular el salari m\u00ednim necessari per viure a la ciutat han sumat totes les despeses que consideren indispensables: alimentaci\u00f3, neteja i higiene, transport, despeses personals i de lleure, roba i despeses extraordin\u00e0ries. Aix\u00f2 per a totes les modalitats, tant si \u00e9s una persona sola, una parella amb fills o sense fills. L\u00b4import puja sensiblement si es tenen en compte les despeses d\u00b4educaci\u00f3.<\/p>\n
El salari de refer\u00e8ncia vol fer-se un lloc en la discussi\u00f3 sobre el salari m\u00ednim que hauria de cobrar cada treballador i pot ser m\u00e9s pr\u00e0ctic a l\u00b4hora de treballar amb pol\u00edtiques contra la pobresa. A mi em sembla b\u00e0sic per estudiar els conceptes de despesa.<\/p>\n
Tot i que un lloguer de 633 \u20ac\/mes sembla avui una xifra dif\u00edcil de trobar a la ciutat de Barcelona \u00e9s, fet i fet, la meitat de la despesa mensual d\u00b4una persona, cosa que ens fa pensar que hauria de ser el primer component sobre el que haur\u00edem d\u00b4esfor\u00e7ar-nos per reduir el seu cost. El segon component \u00e9s el de les despeses de la llar, amb 169,7 euros, xifra exageradament alta pel fet que els mateixos habitatges estan mal a\u00efllats i sovint s\u00b4escalfen amb electricitat. Aquest concepte no hauria de passar de 100 euros mensuals.<\/p>\n
Imaginem ara que agafem al peu de la lletra l\u00b4estudi i posem el salari m\u00ednim a 1.251 \u20ac\/mes. Acte seguit aquest moviment pressiona a la resta de salaris amunt, portant la mitja salarial a 1.600-1.700 \u20ac\/mes. Tal i com est\u00e0 oberta l\u00b4economia avui, amb compet\u00e8ncia de productes i serveis arreu del m\u00f3n, les empreses del pa\u00eds no podrien aguantar l\u00b4envit i moltes haurien de tancar. Qu\u00e8 podem fer per ajustar el desequilibri existent? Cal treballar en totes direccions, abaixant els costos personals, sobretot els de l\u00b4habitatge i augmentant els salaris a mesura que anem aixecant la productivitat. I, si no \u00e9s possible augmentar la productivitat, potser caldr\u00e0 treballar unes hores m\u00e9s per poder arribar al salari que es necessita.<\/p>\n
Abaixar el preu de l\u00b4habitatge en una ciutat que no t\u00e9 espai com Barcelona \u00e9s dif\u00edcil, ra\u00f3 per la qual cal fer aquesta pol\u00edtica en una \u00e0rea m\u00e9s gran, la metropolitana. Traslladar el problema uns 30 o 40 quil\u00f2metres m\u00e9s enll\u00e0 del centre de Barcelona exigeix una pol\u00edtica de transports de rodalies que ara no hi ha i una pol\u00edtica de construcci\u00f3 d\u00b4habitatges agressiva, fent possible lloguers entre 200 i 400 euros mensuals. Per\u00f2 el problema possiblement est\u00e0 tamb\u00e9 en l\u00b4excessiva concentraci\u00f3 de feines a Barcelona, essent necessari veure que a la resta de Catalunya hi ha prou infraestructures per descentralitzar l\u00b4activitat econ\u00f2mica. Passa amb la ind\u00fastria, per\u00f2 tamb\u00e9 amb el turisme, excessivament concentrat en la capital. Descentralitzar activitat de Barcelona possibilita abaixar costos de les empreses i dels treballadors, amb despeses d\u00b4habitatge sovint la meitat dels de la capital.<\/p>\n
L\u00b4altre aspecte que cal transformar \u00e9s l\u00b4augment salarial. Primer cal veure com acabem amb les trampes en treball temporal i a temps parcial, potser fent m\u00e9s lleuger l\u00b4acomiadament dels que estan en contractes fixes, possibilitant que tots els contractes siguin fixes. Despr\u00e9s cal augmentar els salaris en la mesura que pugi la productivitat, valorant la feina feta enlloc del temps de treball, invertint en formaci\u00f3 cont\u00ednua, dedicant capital a l\u00b4ESO i en la formaci\u00f3 professional, esmer\u00e7ant en automatitzaci\u00f3 i digitalitzaci\u00f3 de processos, en definitiva, modernitzant el treball, portant-lo cap a treball 4.0, amb menys treballadors per producte acabat. Ja s\u00e9 que no estareu d\u00b4acord amb aquesta conclusi\u00f3, per\u00f2 \u00e9s el que hi ha: l\u00b4augment salarial va lligat for\u00e7osament a millores de productivitat i aix\u00f2 comporta menys quantitat de treball per a una mateixa activitat. Que apareix un altre problema? Que no tindrem prou treball per a tothom? Aix\u00f2 \u00e9s un altre debat que ens portar\u00e0 a dir que caldr\u00e0 repartir el treball, a viure amb molt poc, potser amb 800 euros, amb menys hores, a tenir molt temps personal per a la contemplaci\u00f3… o no. Ves a saber. La mateixa situaci\u00f3 va passar durant la primera revoluci\u00f3 industrial i va apar\u00e8ixer una quantitat de feina molt superior a la que hi havia en l\u00b4economia artesanal. Avui no sabem si serem capa\u00e7os de crear tanta feina o si el salari de refer\u00e8ncia tamb\u00e9 ens l\u00b4haurem de repartir entre tots.<\/p>\n
De moment el que coneixem \u00e9s que cal treballar m\u00e9s i millor per poder tenir millors salaris alhora que hem de fer possible abaixar els costos d\u00b4habitatge.<\/p>\n