{"id":1564,"date":"2017-07-09T06:49:43","date_gmt":"2017-07-09T04:49:43","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1564"},"modified":"2017-07-10T06:52:02","modified_gmt":"2017-07-10T04:52:02","slug":"globalitzacio-buscant-regles","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1564","title":{"rendered":"Globalitzaci\u00f3 buscant regles"},"content":{"rendered":"<p>Aquest cap de setmana es realitza a Hamburg la reuni\u00f3 del G-20 que engloba pa\u00efsos industrialitzats i emergents. A l\u00b4agenda de les reunions hi figura com a tema principal el canvi clim\u00e0tic i el lliure comer\u00e7, aspectes en els que <strong>Donald Trum<\/strong>p ha fet marxa enrere des que ha arribat a la presid\u00e8ncia dels EUA.<br \/>\nUn dia alg\u00fa havia de q\u00fcestionar les regles de la globalitzaci\u00f3, tot i que sobta que sigui Estats Units qui ho faci, just el pa\u00eds que les va dissenyar. El problema dels Estats Units \u00e9s que la globalitzaci\u00f3 ha coincidit amb la revoluci\u00f3 digital, fent que es necessiti molta menys m\u00e0 d\u00b4obra per fabricar. Es trenca aix\u00ed un model que li ha anat b\u00e9 al pa\u00eds americ\u00e0, permetent creixements de l\u00b4economia d\u00b4un 3 a 5% durant desenes d\u00b4anys continuats sense que aix\u00f2 els afecti en la inflaci\u00f3 ni provoqui cap crisi econ\u00f2mica. Ho han fet utilitzant grans onades migrat\u00f2ries que treballaven amb salaris baixos. Avui aquest model els fa nosa i l\u00b4han de canviar. Amb tot aix\u00f2 la globalitzaci\u00f3 els ha fet mal perqu\u00e8, no us ho perdeu, Estats Units no \u00e9s gaire eficient fabricant productes convencionals. Com que la seva pol\u00edtica \u00e9s la d\u00b4agafar com a operari el primer emigrant que passa per all\u00e0, sense formaci\u00f3 de cap mena, els resultats en producci\u00f3 s\u00f3n mediocres. Afegim-hi que saben treballar molt b\u00e9 el control de preus del mercat, fent que sempre hi hagi m\u00e9s demanda que oferta, tancant la sobrecapacitat que hi hagi en el mercat en un moment determinat. Aix\u00f2 fa que els preus sempre siguin alts, absorbint els problemes de costos que puguin tenir. El resultat de tot plegat \u00e9s que Estats Units \u00e9s un pa\u00eds per anar-hi a vendre, fet que no deixa cr\u00e9ixer la seva ind\u00fastria aut\u00f2ctona, destruint molts llocs de treball. D\u00b4aqu\u00ed la reacci\u00f3 del pa\u00eds votant Trump amb les seves pol\u00edtiques de restriccions a la importaci\u00f3.<\/p>\n<p>A l\u00b4altre costat hi trobem Alemanya i la Xina, els dos pa\u00efsos exportadors, amb un super\u00e0vit net de 300.000 milions de d\u00f2lars per al primer i de 200.000 milions de d\u00f2lars per al segon. La suma dels dos, 500.000 milions de d\u00f2lars, \u00e9s just el d\u00e8ficit comercial dels Estats Units. \u00c9s evident que cal corregir aquests forts desequilibris; per\u00f2 aix\u00f2 no es pot fer tancant les fronteres, perqu\u00e8 el remei \u00e9s pitjor que la soluci\u00f3. Si EUA tanca les importacions, amb l\u00b4esquema de control de preus que tenen les empreses, l\u00b4\u00fanica cosa que faran \u00e9s apujar els preus. El vicepresident de BMW, quan els americans van decidir no deslocalitzar f\u00e0briques de cotxes a M\u00e8xic, els va dir que l\u00b4\u00fanica cosa que provocarien \u00e9s que cap americ\u00e0 pugui comprar un cotxe per car.<br \/>\nLes solucions s\u00f3n complexes. A EUA els cal millorar la formaci\u00f3 de la seva base treballadora, no nom\u00e9s de l\u00b4elit que governa les empreses. A la Xina li cal consumir m\u00e9s, cosa que ja ha comen\u00e7at a fer aquest 2016, repercutint en un fort augment de les mat\u00e8ries primeres en els mercats mundials. I a Alemanya cal for\u00e7ar-la a fer les coses diferents. Alemanya \u00e9s un pa\u00eds ultracompetitiu pel fet que controla els augments de salaris des de fa molts anys. Alemanya reflecteix una societat vella que estalvia molt i amb una manera de fer que arrenca, primer, de la guerra mundial per poder superar un pa\u00eds completament destrossat i, segon, de la integraci\u00f3 d\u00b4Alemanya Oriental amb 17 milions de persones. El resultat d\u00b4aquest esfor\u00e7 i manera de fer \u00e9s un equilibri excel\u00b7lent entre estalvi i producci\u00f3. Aquest model, aut\u00e8ntica filosofia de vida, s\u00b4ha vist beneficiat despr\u00e9s de la integraci\u00f3 de l\u00b4euro pel fet que Alemanya s\u00b4afavoreix de tenir una moneda relativament devaluada pels altres socis europeus. Ella la revalua per\u00f2 els altres pa\u00efsos, amb un pes del 60% en el PIB de l\u00b4euro, la devaluen. Al final, de tant d\u00b4\u00e8xit \u00e9s un desequilibri monstru\u00f3s amb un super\u00e0vit comercial del 8% del PIB, quan Europa nom\u00e9s permet un 6% com a m\u00e0xim. La trampa d\u00b4Alemanya \u00e9s que no t\u00e9 una moneda pr\u00f2pia que ajusti autom\u00e0ticament el valor del super\u00e0vit cap a una revaluaci\u00f3 de la moneda. Per aix\u00f2 \u00e9s urgent i vital que els beneficis caiguts del cel d\u00b4una situaci\u00f3 com aquesta es destinin a fer funcionar i a modernitzar la resta de pa\u00efsos dintre de l\u00b4euro. Si els alemanys no s\u00f3n capa\u00e7os de consumir m\u00e9s perqu\u00e8 la seva cultura els ho impedeix, no seria bo que frenessin les seves exportacions, per\u00f2 si que el resultat del super\u00e0vit es destin\u00e9s a invertir en altres pa\u00efsos de la zona euro per reequilibrar les economies. Aix\u00f2 seria t\u00e8cnicament i moralment una soluci\u00f3 que la senyora <strong>Angela Merkel<\/strong> hauria de proposar en la cimera d\u00b4Hamburg en aquesta batalla per al lliure comer\u00e7. Com que haur\u00e0 de lluitar per conv\u00e8ncer de les pol\u00edtiques contra el canvi clim\u00e0tic, aspecte on t\u00e9 la ra\u00f3 moral, seria genial que present\u00e9s propostes com aquesta d\u00b4invertir en la disminuci\u00f3 dels desequilibris entre pa\u00efsos membres de la zona euro. Li donaria molt m\u00e9s pes moral.<br \/>\nPer\u00f2 sabem que no ho far\u00e0, perqu\u00e8 en el cap dels alemanys tamb\u00e9 hi ha aquest problema d\u00b4envelliment, de guardar sota el rajol el que necessitaran quan estiguin en edats avan\u00e7ades. Per aix\u00f2 m\u00e9s que mai necessitem l\u00edders europeus que facin veure als alemanys que cal resoldre aquest gran desequilibri exportador, que perjudica directament Estats Units i els pa\u00efsos febles de la zona euro. Escoltarem qu\u00e8 diu <strong>Emmanuel Macron<\/strong>.<\/p>\n<div id=\"hybs-slot-40e7e7aa\" class=\"hybs-slot\"><\/div>\n<div style=\"padding-top:0px;\t\r\npadding-right:0px;\r\npadding-bottom:0px;\r\npadding-left:0px;\r\nmargin-top:0px;\r\nmargin-right:0px;\r\nmargin-bottom:0px;\r\nmargin-left:0px;\"><a href=\"https:\/\/twitter.com\/share\" class=\"twitter-share-button\" \r\n\t\t\t\t        data-url=\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1564\" \r\n\t\t\t\t        data-via=\"joanvilallanars\"\r\n\t\t\t\t\t    data-text=\"Tuiteja\"\r\n\t\t\t\t\t    data-related=\"\"\r\n\t\t\t\t\t    data-count=\"horizontal\"\r\n\t\t\t\t\t    data-hashtags=\"\"\r\n\t\t\t\t\t    data-lang=\"ca_CA\"\r\n\t\t\t\t\t    data-counturl=\"\"\r\n\t\t\t\t\t    data-size=\"medium\"\r\n\t\t\t\t\t    data-dnt=\"false\"\t> Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t                <script>\r\n\t\t\t\t\t    !function(d,s,id) {\r\n\t\t\t\t\t      var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];\r\n\t\t\t\t\t      if(!d.getElementById(id)) {\r\n\t\t\t\t\t       js=d.createElement(s);js.id=id;js.src=\"https:\/\/platform.twitter.com\/widgets.js\";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);\r\n\t\t\t\t\t      }\r\n\t\t\t\t\t    }\r\n\t\t\t\t\t   (document,\"script\",\"twitter-wjs\");\r\n\t\t\t\t\t    <\/script>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Aquest cap de setmana es realitza a Hamburg la reuni\u00f3 del G-20 que engloba pa\u00efsos industrialitzats i emergents. A l\u00b4agenda de les reunions hi figura com a tema principal el canvi clim\u00e0tic i el lliure comer\u00e7, aspectes en els que Donald Trump ha fet marxa enrere des que ha arribat a la presid\u00e8ncia dels EUA. Un dia alg\u00fa havia de q\u00fcestionar les regles de la globalitzaci\u00f3, tot i que sobta que sigui Estats Units qui ho faci, just el pa\u00eds&#8230;<\/p>\n<p class=\"read-more\"><a class=\"btn btn-default\" href=\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1564\">Llegeix l&#8217;article<span class=\"screen-reader-text\"> Llegeix l&#8217;article<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":101011,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1564","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-opinio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1564","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/101011"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1564"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1564\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1567,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1564\/revisions\/1567"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1564"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1564"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1564"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}