Diuen que Mariano Rajoy, en una entrevista fa anys, amb el micro tancat, va explicar que no entenia la ra\u00f3 per la qual el govern catal\u00e0 no va rec\u00f3rrer als tribunals europeus despr\u00e9s de la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional sobre l\u00b4estatut. Sovint ha reconegut amb la boca petita que el recurs que ell va liderar contra l\u00b4estatut va ser un error. Aquest fet \u00e9s la clau per trobar una soluci\u00f3 a l\u00b4encaix de Catalunya a Espanya, sigui a dins, sigui a fora. Per qu\u00e8 Rajoy i el PP no poden fer cap aportaci\u00f3 que doni aire a tots els que pensen que hi ha una altra via per resoldre el conflicte? Perqu\u00e8 estan atrapats per les seves paraules i fets durant 17 anys.<\/p>\n
Des de l\u00b4any 2000 el PP ha basat el seu creixement electoral en un discurs contra Catalunya. El govern d\u00b4Aznar del 1996 fins al 2000 havia pagat un preu alt per governar amb CiU, havent d\u00b4empassar-se cessions (com la dels mossos d\u00b4esquadra), aix\u00ed que la majoria absoluta obtinguda a l\u00b4any 2000 els va fer dir \u00abEspanya ja no necessita Catalunya\u00bb. Ho deien metaf\u00f2ricament, per\u00f2 tamb\u00e9 econ\u00f2micament; havien descobert que, amb el boom immobiliari i les ajudes europees a regions desfavorides, l\u00b4economia es\u00adpa\u00adnyo\u00adla ja no necessitava les formiguetes manufactureres catalanes. Aquest recurs contra tot el que \u00e9s catal\u00e0 es va estendre com la p\u00f3lvora, donant bons resultats electorals al PP, fet que alhora va arrossegar el PSOE, incapa\u00e7 d\u00b4aturar el relat anticatal\u00e0. Per tant, 10 anys m\u00e9s tard, havent conven\u00e7ut m\u00e9s de mitja Espanya que els catalans portem cua i som els culpables de tot, va ser molt dif\u00edcil rectificar sense que els electors no veiessin que els havien enganyat.<\/p>\n
Amb la perspectiva dels anys es veu com una bestiesa que el Tribunal Constitucional emet\u00e9s una sent\u00e8ncia sobre un text aprovat pel parlament catal\u00e0, el parlament espanyol i referendat a les urnes. Aquell text s\u00b4avan\u00e7ava a una acci\u00f3 que es veia clara ja a l\u00b4any 2006, que l\u00b4economia catalana seria xuclada per certes regions de l\u00b4estat acostumades a viure de les aportacions d\u00b4Europa, l\u00b41% del PIB es\u00adpa\u00adnyol, uns 10.000 milions d\u00b4euros. El concepte d\u00b4ordinalitat volia resoldre aix\u00f2, i ara tots els que van fer campanya en contra l\u00b4accepten. Massa tard. Anys i anys de proc\u00e9s han fet veure que l\u00b4ordinalitat no pot resoldre totes les difer\u00e8ncies entre Catalunya i Espanya que, a m\u00e9s de l\u00b4egolatria a voler les rendes catalanes, la diverg\u00e8ncia \u00e9s de modernitat i fins i tot de democr\u00e0cia. Un tribunal Constitucional que \u00e9s capa\u00e7 de dictar sent\u00e8ncia sobre l\u00b4amnistia fiscal de Montoro, per\u00f2 espera a fer-la una vegada ha prescrit, \u00e9s una mis\u00e8ria de tribunal, sense cap autoritat moral.<\/p>\n
A mesura que ens apropem a l\u00b4u d\u00b4octubre els fets es van succeint, el PP continua amb la seva via de voler apagar el foc a cops de constitucional, com aquell que mata mosques amb la b\u00edblia, i els partits independentistes continuen amb la seva estrat\u00e8gia. Enmig de tot aix\u00f2 comencen a apar\u00e8ixer opinions fora d\u00b4Espanya. Divendres de la setmana passada va ser el New York Times el que va recomanar al govern espanyol que deixi votar i faci campanya pel no; aquest dijous ha estat el Financial Times el que ha explicat en un excel\u00b7lent reportatge les raons dels que estan a favor i els que estan en contra de la independ\u00e8ncia; ahir van ser els diaris austr\u00edacs. El mateix dijous ha aparegut un informe de la fundaci\u00f3 Konrad-Adenauer lamentant el cam\u00ed de l\u00b4enfrontament entre Catalunya i Espanya, dient que no es pot resoldre \u00fanicament apel\u00b7lant les lleis, que calen reformes urgents, avisant que, si no es fa el refer\u00e8ndum perqu\u00e8 s\u00b4ha evitat per la for\u00e7a, les eleccions posteriors anticipades encara seran m\u00e9s independentistes, essent massa tard llavors per fer cessions.<\/p>\n
Ni el problema catal\u00e0 era un sufl\u00e9 de quatre pol\u00edtics ni tampoc es deu exclusivament a la protesta per la crisi econ\u00f2mica: \u00e9s l\u00b4esclat d\u00b4un encaix inc\u00f2mode des de fa segles, accentuat avui per la globalitzaci\u00f3, per la certesa que es pot viure en el m\u00f3n sense necessitar Espanya, que, de fet, esdev\u00e9 una r\u00e8mora per a la modernitzaci\u00f3 necess\u00e0ria. I aix\u00f2 nom\u00e9s es pot resoldre acabant amb una autonomia total, ratllant la independ\u00e8ncia o amb la creaci\u00f3 d\u00b4una rep\u00fablica federada amb Espa\u00adnya, o no. El problema a tot aix\u00f2 sempre ha estat que l\u00b4economia espanyola no s\u00b4aguanta sense l\u00b4aportaci\u00f3 catalana i, per tant, perilla l\u00b4euro. A mesura que avancem en el debat es poden trobar solucions. Aqu\u00ed en va una. Catalunya pot sortir d\u00b4Espanya emportant-se el 16% (equivalent al pes de poblaci\u00f3) del deute espanyol, uns 160.000 milions d\u00b4euros. A m\u00e9s pot aportar temporalment a Espanya la difer\u00e8ncia entre el pes en PIB (19%) i en poblaci\u00f3 (16%) durant 10 anys de forma decreixent, \u00e9s a dir, un 3% (5.700 milions) el primer any, un 1,5% (2.850 milions) el cinqu\u00e8 i 0% el des\u00e8. Aix\u00f2 permetria a Espanya fer el cam\u00ed que s\u00b4ha resistit a fer, a espavilar-se.<\/p>\n
Per\u00f2 no es far\u00e0 res sense que sigui imposat per fora. Rajoy no mour\u00e0 un dit fins arribar a un final que ell entreveu amb l\u00b4independentisme esclafat, demanant perd\u00f3, agenollat a terra… esperant que la soluci\u00f3 li dicti Berl\u00edn, Par\u00eds o Washington. Llavors podr\u00e0 dir: jo no volia, els de fora m\u00b4han obligat.<\/p>\n
\u00c9s dif\u00edcil entendre la ra\u00f3 que ha portat a no resoldre cap de les demandes que li van presentar primer el president Mas i despr\u00e9s el president Puigdemont. Ni una. Aix\u00f2 ha desarmat una part de la poblaci\u00f3 que creia possible una via d\u00b4acostament i ha confirmat els que fa temps que pensem que Espanya tracta Catalunya com una col\u00f2nia, amb menyspreu total.<\/p>\n