En les darreres setmanes el viatge cap el xoc de trens s\u00b4accelera. Cada dia hi ha una cosa a un costat o a l\u00b4altre, en un moviment d\u00b4acci\u00f3 reacci\u00f3 semblant a un partit de tenis. Res fa pensar que hi haur\u00e0 un canvi en algun lloc, un fre a \u00faltima hora, per la qual cosa el xoc de trens est\u00e0 servit.<\/p>\n
Un dia estava fent una visita a un client de Saragossa i em va preguntar pel proc\u00e9s, tema sobre el qual jo havia evitat parlar per no entrar en un debat agre. Li vaig explicar que, despr\u00e9s de tants anys de menyspreu d\u00b4Espanya sobre Catalunya des del punt de vista econ\u00f2mic i cultural sobre el catal\u00e0, molts hav\u00edem arribat a al conclusi\u00f3 que l\u00b4\u00fanica soluci\u00f3 era el xoc frontal. Ell em va acceptar el problema fiscal (\u00e9s un gerent d\u00b4empresa i compr\u00e8n els n\u00fameros), per\u00f2 em va respondre que no es faria el refer\u00e8ndum i ja est\u00e0.<\/p>\n
Als ambients pol\u00edtics espanyols s\u00b4han cregut el relat que el problema catal\u00e0 es resoldr\u00e0 amb els fiscals vestits de gu\u00e0rdies armats, es creuen que posaran gent a la pres\u00f3 i que el tema s\u00b4haur\u00e0 acabat. \u00c9s cert, el dia que el president Carles Puigdemont signi el decret del refer\u00e8ndum hi haur\u00e0 alguna cosa grossa per\u00f2, sigui quina sigui la cosa, el que no far\u00e0 \u00e9s callar a la opini\u00f3 p\u00fablica a Catalunya ni apagar\u00e0 el proc\u00e9s. Aix\u00ed li vaig explicar a aquell client, el proc\u00e9s no s\u00b4aturar\u00e0 amb un xoc, i continuar\u00e0. Ja no \u00e9s el d\u00b4un catal\u00e0 emprenyat, ara \u00e9s el d\u00b4un catal\u00e0 decidit.
\nEn aquest tr\u00e0nsit cap a la soluci\u00f3 de l\u00b4encaix impossible de Catalunya dins Espanya cada cop hi ha m\u00e9s gent que ning\u00fa ho hauria dit. Aquesta setmana ha estat Guillem L\u00f3pez i Casasnovas, un menorqu\u00ed de la meva edat, catedr\u00e0tic d\u00b4economia de la Pompeu Fabra i exconseller del Banc d\u00b4Espanya, un dels economistes que m\u00e9s respecto de Catalunya, qui ha expressat els seus dubtes que Espanya vulgui resoldre el problema fiscal entre Catalunya i Espanya. Guillem \u00e9s el t\u00e8cnic que ha triat les Illes Balears perqu\u00e8 negoci\u00ef un altre sistema de finan\u00e7ament de les comunitats aut\u00f2nomes i de rebot \u00e9s qui defensa els interessos catalans, que s\u00f3n els mateixos que els de les illes. Guillem \u00e9s un home per sobre de tot racional, assenyat, com diem aqu\u00ed. En un article aquesta setmana explica que ell no ha estat mai independentista, que encara no ha fet el canvi de xip. Explica la seva decepci\u00f3 anant a les comissions de reforma fiscal i, quan parla amb directors generals, t\u00e9 la certesa que l\u00b4estat no t\u00e9 ganes de resoldre el problema. Guillem est\u00e0 arribant al convenciment que tenim els que fa temps hem canviat el xip: Espanya tracta Catalunya com una col\u00f2nia a la que ha d\u00b4extreure la riquesa que pugui del que genera i que els seus habitants s\u00f3n s\u00fabdits al dictat de les elits dominants a Madrid.<\/p>\n
Arribats aqu\u00ed, la pregunta \u00e9s, per qu\u00e8 Espanya no fa el mateix amb el Pa\u00eds Basc? Per diverses raons, totes hist\u00f2riques. Una \u00e9s que el Pa\u00eds Basc sempre ha estat lligat a Castella, dues \u00e9s que la llengua euskera tot just ara es parla a les ciutats, essent sempre el castell\u00e0 la llengua que ha predominat en la gran majoria d\u00b4habitants, i tres, perqu\u00e8 all\u00e0 durant la guerra civil van ser del mateix b\u00e0ndol franquista. \u00c9s a dir, els bascos van guanyar la guerra, mentre que els catalans la vam perdre i en aquestes estem. Catalunya ha perdut tots els envits des de 1714 i el tracte d\u00b4Espanya \u00e9s sempre de guanyador a perdedor. Els personatges que governen Madrid s\u00f3n tots franquistes, doncs qu\u00e8 ens ha de fer pensar que no ens vulguin veure nom\u00e9s com s\u00fabdits i com un bot\u00ed de guerra? No trobo m\u00e9s explicacions a aquest menyspreu tan absolut cap a Catalunya, a no voler donar-nos ni aigua, a xuclar tot el que poden encara que sigui acabant amb la mamella de la que mamen, a no pensar ni un moment que un dia han d\u00b4agrair el treball, la modernitat i la din\u00e0mica que aportem.<\/p>\n
El proc\u00e9s est\u00e0 fent aflorar les vergonyes m\u00e9s indecents d\u00b4Espanya, la realitat amagada darrera una careta democr\u00e0tica, l\u00b4ADN d\u00b4un pa\u00eds conqueridor que es pensa que encara ho \u00e9s, els tics autoritaris de les dictadures. Tot aix\u00f2 havia quedat amagat despr\u00e9s de l\u00b4entrada d\u00b4Espanya al mercat com\u00fa a l\u00b4any 1986 i ara a la Uni\u00f3 Europea, per\u00f2 el proc\u00e9s est\u00e0 fent una ferida oberta que mostra la carn de la vertadera Espanya, la que estava oculta, la que es feia dir democr\u00e0tica.<\/p>\n
Per aix\u00f2 el proc\u00e9s no acabar\u00e0 amb la detenci\u00f3 del president o de tot el govern, ni amb la liquidaci\u00f3 de l\u00b4autonomia per l\u00b4article 155, ni imposant un estat de setge amb l\u00b4article 116. Ara la lluita ja \u00e9s per la democr\u00e0cia, per deixar enrere d\u00b4una vegada per totes la dictadura de la hist\u00f2ria, per deslligar-nos d\u00b4un malson permanent, i els fets que passin despr\u00e9s del dia de la signatura del refer\u00e8ndum faran m\u00e9s evidents aquestes dist\u00e0ncies democr\u00e0tiques, aplegant m\u00e9s gent assenyada com la de Guillem.<\/p>\n
Encara em sembla m\u00e9s b\u00e8stia que ning\u00fa a Espanya arribi a veure aix\u00f2, que la gent d\u00b4esquerra o alguns intel\u00b7lectuals no vegin que es troben sotmesos a una dictadura franquista, que aix\u00f2 no t\u00e9 res a veure amb aquella democr\u00e0cia que vam intentar construir amb il\u00b7lusi\u00f3 a l\u00b4any 1977. Arribar\u00e0 un dia que els pobles d\u00b4Espanya agrairan a Catalunya haver estat la palanca que haur\u00e0 fet caure per sempre la dictadura espanyola. Aquesta gent del PP no hauria de governar mai m\u00e9s pels segles dels segles.<\/p>\n