Fa un parell de setmanes que el govern del PP a Madrid va pactar els pressupostos amb el PNB a canvi de m\u00e9s diners per a la hisenda foral i de certes inversions en infraestructures. Per\u00f2 tamb\u00e9 va pactar una tarifa el\u00e8ctrica millor per a les ind\u00fastries del Pa\u00eds Basc, nom\u00e9s per a elles. El canvi s’ha materialitzat en una modificaci\u00f3 dels trams de les tarifes industrials de mitjana tensi\u00f3.<\/p>\n
Fins ara hi havia tres tarifes industrials de mitjana tensi\u00f3: la 6.1A, que va des d’una tensi\u00f3 d’1 kV fins a 30 kV; la tarifa 6.1B, que va de 30 kV a 36 kV, i la tarifa 6.2 que va de 36 kV a 72,5 kV. Cada tarifa \u00e9s diferent perqu\u00e8 les p\u00e8rdues de tensi\u00f3 s\u00f3n menors com m\u00e9s alta \u00e9s la tensi\u00f3 i perqu\u00e8 se suposa que la seva utilitzaci\u00f3 anual \u00e9s m\u00e9s elevada. Aix\u00f2 afecta sobretot els conceptes regulats de la factura, com els peatges que paguen la distribuci\u00f3.<\/p>\n
El pacte del PP amb el PNB preveu eliminar la tarifa 6.1B, de manera que els clients entre 30 kV i 36 kV quedarien en la tarifa 6.2, amb preus molt inferiors. Per veure-ho, cal saber que el cost per a la tarifa 6.1A ha estat de 32,3 euros per MWh, la 6.1B de 26,42 ?\/MWh i la 6.2 de 14,97 ?\/MWh. Per tant, la millora en el peatge per aquest canvi al Pa\u00eds Basc \u00e9s del 43%. El problema d’aquesta mesura \u00e9s que nom\u00e9s afecta al Pa\u00eds Basc, perqu\u00e8 a Catalunya la tensi\u00f3 \u00e9s de 25 kV i a la resta d’Espanya de 20 kV. En total les empreses que no es veuran afectades per la mesura basca s\u00f3n 5.800 empreses, de les quals el 56% (3.277) s\u00f3n catalanes.<\/p>\n
El greuge \u00e9s doble. Per una part, en aquella matriu que hem explicat alguna vegada aqu\u00ed, on hi ha per un costat ingressos i per un altre despeses que han de quadrar, essent sempre l’argument per no tocar res, implica que, si els ingressos baixen pel pacte PNB-PP, han de pujar per a la resta per no caure en un d\u00e8ficit, uns 200 milions estimats per a Catalunya. El segon greuge \u00e9s que un territori tindr\u00e0 millor tarifa que un altre perqu\u00e8 aix\u00ed ho han decidit uns pol\u00edtics.<\/p>\n
Per qu\u00e8 sempre es poden fer excepcions al Pa\u00eds Basc i no a Catalunya? Per qu\u00e8 el Pa\u00eds Basc nom\u00e9s pesa el 6% del PIB espanyol en economia, mentre que Catalunya pesa el 20%. Per aix\u00f2 el Pa\u00eds Basc no significa cap perill per a la superviv\u00e8ncia d’Espanya; si marxa, Espanya continua igual. La situaci\u00f3 no \u00e9s la mateixa amb Catalunya, constituint el pilar b\u00e0sic de la matriu de tot el sistema econ\u00f2mic, sigui pressupost de l’estat, sigui seguretat social, tarifa el\u00e8ctrica, tarifa de gas, carreteres, ports, aeroports… el tub principal dels ingressos de tota l’economia passa per Catalunya, fet que coneixen les elits de Madrid des de l’any 1714. Qualsevol altre regi\u00f3 pot deixar de pagar i no passa res, Catalunya no ho pot fer.<\/p>\n
Tant si esdevenim independents com si no, caldr\u00e0 trobar una soluci\u00f3 al problema el\u00e8ctric. Ser\u00e0 dif\u00edcil marxar del mercat el\u00e8ctric ib\u00e8ric que negocia els preus de generaci\u00f3, sobretot perqu\u00e8 anem a un mercat el\u00e8ctric m\u00e9s global, europeu. Per\u00f2 el que no s’aguanta \u00e9s haver de suportar m\u00e9s de la meitat de la factura amb conceptes que no corresponen al funcionament de Catalunya, com la insularitat, la morositat nuclear (ja acabada), la distribuci\u00f3, les primes a les renovables, el bo social… conceptes que s\u00f3n de distribuci\u00f3 de riquesa i que corresponen al pressupost de l’estat. Tenim un d\u00e8ficit fiscal del 16% del PIB i encara hem d’arrossegar m\u00e9s conceptes de distribuci\u00f3 en les tarifes el\u00e8ctriques.<\/p>\n
Catalunya t\u00e9 el cost m\u00e9s baix de generaci\u00f3 el\u00e8ctrica d’Espanya (1.000 milions) i ha de carregar amb les primes que s’emporten altres comunitats o amb la morat\u00f2ria nuclear per les centrals nuclears de Lemoniz que es van tancar al Pa\u00eds Basc. Cornut i pagar el beure. No nom\u00e9s al Pa\u00eds Basc no tenen generaci\u00f3 sin\u00f3 que es beneficien de tarifes m\u00e9s barates. Tanta arbitrarietat no s’aguanta.<\/p>\n
A Europa hi ha pa\u00efsos on s’han establert diverses regions el\u00e8ctriques. En concret a B\u00e8lgica hi ha les regions el\u00e8ctriques de Flandes, Valonia i Brussel\u00b7les. A Alemanya hi ha la regi\u00f3 de l’Oest, la del Sud-oest, la central i la de l’Est. Per a cada zona el preu de generaci\u00f3 \u00e9s el mateix, per\u00f2 els altres costos, distribuci\u00f3 i taxes diverses, s\u00f3n diferents.<\/p>\n
A Europa els nivells el\u00e8ctrics es defineixen en 4 escalons depenent del consum anual: l’escal\u00f3 E1, t\u00e9 un consum anual inferior a 10 GWh,l’E2 de 25 GWh, l’E3 de 100 GWh, i l’E4 de 500 GWh. Per a cada escal\u00f3 i per a cada regi\u00f3 el\u00e8ctrica, a Alemanya el preus de la distribuci\u00f3 \u00e9s variable, en funci\u00f3 de les l\u00ednees que tenen i de l’\u00fas que en fan anualment. Aix\u00ed, per l’escal\u00f3 E1 el cost de la distribuci\u00f3 va des de 22,6 a 29,1 ?\/MWh. Per a l’escal\u00f3 E2 els costos varien de 14,5 a 20,9 ?\/MWh. Per a l’escal\u00f3 E3 els costos de distribuci\u00f3 varien des de 1,1 a 1,8 ?\/MWh. Finalment per a l’escal\u00f3 E4 els costos van des de 0,6 a 1 MWh.<\/p>\n
\u00c9s evident que una xarxa industrial que t\u00e9 molta utilitzaci\u00f3 t\u00e9 una millor amortitzaci\u00f3 i menor cost de manteniment per energia consumida que no pas una xarxa llarga amb poc consum com la rural. Catalunya t\u00e9 un pes industrial del 22,3% del total espanyol. Per tant, el cost de distribuci\u00f3 ha de ser equivalent al pes industrial, fet que demana que sigui regi\u00f3 el\u00e8ctrica separada de la resta del sistema espanyol. Si marxem en farem m\u00e9s via.<\/p>\n