{"id":1543,"date":"2017-05-07T20:31:31","date_gmt":"2017-05-07T18:31:31","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1543"},"modified":"2017-05-08T20:36:03","modified_gmt":"2017-05-08T18:36:03","slug":"macron-president","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1543","title":{"rendered":"Macron, president"},"content":{"rendered":"

<\/del><\/p>\n

Avui s\u00b4espera que Fran\u00e7a confirmi a Emmanuel Macron<\/strong> com a nou president. Com a ell li agrada ser definit, aquest fet ha estat trencador, disruptor. A mi tamb\u00e9 m\u00b4agraden les persones que es q\u00fcestionen l\u00b4ordre establert, sabent que nom\u00e9s aix\u00ed es pot avan\u00e7ar, all\u00f2 que aqu\u00ed en diem trencar els ous per poder fer una truita. Qualsevol societat o empresa pot avan\u00e7ar per millores continuades, guanyant en el dia a dia fruit de l\u00b4organitzaci\u00f3 i el treball intens. D\u00b4aix\u00f2 els japonesos en s\u00f3n els reis, practicant el Lean Management<\/em> (la producci\u00f3 eficient) com ning\u00fa, per\u00f2 a mi m\u00b4agraden m\u00e9s les societats i les empreses disruptores, creatives, que aporten idees i productes que abans no hi eren. En aix\u00f2 els Estats Units s\u00f3n els referents, capa\u00e7os de q\u00fcestionar-s\u00b4ho tot, de saltar les normes m\u00e9s clares, de fer teories que van en direcci\u00f3 contr\u00e0ria, d\u00b4apostar per persones amb idees revolucion\u00e0ries com Steve Jobs, fundador d\u00b4Apple, o Elon Musk<\/strong>, fundador de Tesla i impulsor d\u00b4un munt de noves activitats i productes.<\/p>\n

Salvant les dist\u00e0ncies, Macron \u00e9s un disruptor, conven\u00e7ut que les ideologies predominants, dreta i esquerra, no s\u00f3n capaces de resoldre els problemes actuals derivats de la globalitzaci\u00f3. T\u00e9 ra\u00f3, la p\u00e8rdua de riquesa per la compet\u00e8ncia global no es pot resoldre nom\u00e9s creant m\u00e9s moneda o m\u00e9s deute, com feien fins ara les pol\u00edtiques d\u00b4esquerra, ni tampoc deixant a la seva sort als perjudicats per la crisi, com fa la dreta. Fran\u00e7a no pot suportar m\u00e9s que els aturats cobrin quantitats enormes, ni que la gent especuli quants anys hauran de treballar per \u00abgaudir\u00bb de l\u00b4atur abans de tornar a cercar treball de nou. Tampoc pot suportar que la gent es jubili massivament als 60 anys. Macron vol canviar tot aix\u00f2, fent del dret a l\u00b4atur un cam\u00ed per a la reconversi\u00f3 personal que condueixi a l\u00b4individu a tornar a trobar treball, vol aprofundir en la reforma laboral fent-ho amb decrets expr\u00e9s per congelar els salaris per un temps… en fi, vol que el pa\u00eds es posi les piles treballant m\u00e9s, per\u00f2… se\u00b4n sortir\u00e0?
\nEn primer lloc Macron t\u00e9 un problema de psicologia. Fran\u00e7a \u00e9s un pa\u00eds xovinista, on tot el que hi ha al m\u00f3n s\u00b4ha inventat all\u00e0, on res \u00e9s millor que a Fran\u00e7a. Aquest orgull ha estat bo per refor\u00e7ar l\u00b4autoestima del pa\u00eds, per donar moral i a la fi per crear m\u00e9s treball i riquesa, per\u00f2 \u00e9s un obstacle per assumir que el pa\u00eds s\u00b4ha empobrit i que cal viure amb menys. \u00c9s dif\u00edcil fer entendre a alg\u00fa que ha de treballar m\u00e9s, que ha de cobrar menys pel mateix esfor\u00e7 que fa per poder competir en el m\u00f3n global, quan sempre li hem dit que som els millors. A for\u00e7a de dir-ho s\u00b4ho han cregut. Per tant, la primera cosa \u00e9s acceptar el problema, un acte d\u00b4humilitat, cosa que demana generar un relat clar que tothom entengui i pugui interioritzar.<\/p>\n

La segona cosa que ha de fer \u00e9s la famosa devaluaci\u00f3 interna, abaixar els costos laborals unitaris, via reforma laboral expr\u00e9s o, molt m\u00e9s r\u00e0pid, amb una devaluaci\u00f3 amb IVA. Aquesta soluci\u00f3 l\u00b4hav\u00edem treballat durant els anys de la crisi a Espanya i consisteix a apujar l\u00b4IVA de forma que l\u00b4augment de la pujada s\u00b4aporti directament a la reducci\u00f3 de cotitzacions socials a les empreses. T\u00e9 el mateix efecte que qualsevol devaluaci\u00f3, penalitzant la importaci\u00f3 de b\u00e9ns i serveis, afavorint la fabricaci\u00f3 interna. Jo la prefereixo i tamb\u00e9 m\u00b4agradaria que s\u00b4apliqu\u00e9s aqu\u00ed, tot i que \u00e9s una mesura impopular que desgasta a qui la prengui i que al principi alenteix el creixement de l\u00b4economia, encara que al cap de sis mesos la pot impulsar via exportacions.<\/p>\n

La tercera cosa que ha de fer \u00e9s actuar a Europa, fent veure a Brussel\u00b7les que la posici\u00f3 d\u00b4Alemanya no s\u00b4aguanta a Europa. Que un pa\u00eds exporti molt \u00e9s lloable, sempre que aix\u00f2 no tingui efectes negatius per als altres que estan sota el mateix paraigua. Alemanya \u00e9s la primera economia en import\u00e0ncia d\u00b4Europa amb el 20,7% del PIB i amb un saldo comercial del 8% del PIB, cosa que vol dir que la seva economia sempre tendeix a revaluar l\u00b4euro. Si no ho fa prou \u00e9s perqu\u00e8 les pa\u00efsos del sud, Fran\u00e7a, Espanya, Portugal, It\u00e0lia i Gr\u00e8cia, amb un pes conjunt a l\u00b4euro del 36% contrapesen aquesta tend\u00e8ncia. Si no hi hagu\u00e9s Alemanya, l\u00b4euro s\u00b4hauria devaluat fins arribar a corregir la mala competitivitat del pa\u00efsos del sud, per\u00f2 dins l\u00b4euro aix\u00f2 no es pot fer. Per tant, l\u00b4evoluci\u00f3 positiva d\u00b4Alemanya perjudica els pa\u00efsos del sud, alentint la seva sortida de la crisi. Aix\u00f2 ja ho havia previst el tractat de Maastricht i, si b\u00e9 obliga als estats a tenir d\u00e8ficit zero i un endeutament per sota del 60%, tamb\u00e9 obliga a un sostre m\u00e0xim de saldo comercial del 6%. Aix\u00ed que Alemanya no compleix tampoc amb un l\u00edmit b\u00e0sic i no fent-ho deixa de ser la locomotora natural d\u00b4Europa, no augmenta el consum i mant\u00e9 els seus costos laborals i competitivitat, perjudicant la resta de la zona euro amb problemes per cr\u00e9ixer. En definitiva, Alemanya fa trampa: si no estigu\u00e9s dins el paraigua de l\u00b4euro el seu marc s\u00b4hauria revaluat el 50%, el 100% o el 200%, frenant en sec les exportacions, en un mecanisme autom\u00e0tic de l\u00b4economia. Gr\u00e0cies a l\u00b4euro aix\u00f2 no passa i per aix\u00f2 \u00e9s urgent que alg\u00fa li exigeixi que augmenti el consum i inverteixi de forma que baixi el seu saldo comercial i ajudi l\u00b4euro a devaluar-se lleugerament, afavorint Fran\u00e7a i a nosaltres. Una soluci\u00f3 seria que abaix\u00e9s l\u00b4IVA. Pens\u00e0vem que Fran\u00e7ois Hollande<\/strong> hauria sabut fer aquest enfrontament, per\u00f2 no va ser aix\u00ed i l\u00b4\u00fanic que va tenir valor de denunciar-ho va ser Matteo Renzi<\/strong>. Ser\u00e0 prou trencador Macron per resoldre aquestes q\u00fcestions? Avui hi dipositem tota l\u00b4esperan\u00e7a.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t