La digitalitzaci\u00f3 de l\u00b4economia est\u00e0 transformant els nostres costums a gran velocitat i no ens n\u00b4adonem fins que aix\u00f2 toca alguna cosa important. En els darrers quinze anys hem assistit als productes fabricats a la Xina, fet que ha suposat una baixada dr\u00e0stica en els preus de molts b\u00e9ns, per\u00f2 tamb\u00e9 la p\u00e8rdua de molts llocs de treball. No vam veure la gravetat d\u00b4aquesta p\u00e8rdua fins que ja no quedava ind\u00fastria t\u00e8xtil a casa nostra. Cert, no tothom hi va perdre, mireu el grup Inditex, que va saber aprofitar la velocitat de fabricaci\u00f3 en pa\u00efsos emergents per canviar la moda cada quinze dies i posar-se els joves a la butxaca.
\nEls canvis en els h\u00e0bits de la compra fa molts anys que van comen\u00e7ar. Primer va ser el tancament de les petites botigues de queviures per culpa dels grans hipermercats, despr\u00e9s davant els grans espais comercials. Recordo quan vaig viure a Grenoble, a principis dels anys 80, la preocupaci\u00f3 de l\u00b4ajuntament pel despoblament del centre urb\u00e0 i els esfor\u00e7os per recuperar-lo. Se n\u00b4havien anat les botigues i la gent tamb\u00e9 s\u00b4havia despla\u00e7at a viure a la perif\u00e8ria, en un proc\u00e9s que portava al centre a la desertificaci\u00f3. No cal anar massa lluny per veure els pobles del voltant de Girona amb el mateix proc\u00e9s, carrers majors on hi havia hagut activitat comercial amb botigues de roba, sabates, queviures, llibreries, bars i bancs, avui nom\u00e9s contenen un caixer autom\u00e0tic i un bar. El comer\u00e7, tal i com l\u00b4hem conegut, es mor.
\nUn vector que pressiona en aquest canvi d\u00b4h\u00e0bits de la compra \u00e9s la compra per Internet. En aquest espai els joves es mouen com a casa seva i els preus dels productes s\u00f3n immillorables. La digitalitzaci\u00f3 de la compra permet eliminar un munt d\u00b4intermediaris i fer la cadena, des de la fabricaci\u00f3 al consumidor, terriblement eficient. Ja no hi ha un intermediari majorista que ven a un altre de minorista amb els transports, emmagatzemament i beneficis corresponents, ara la cadena va des del fabricant al consumidor nom\u00e9s amb l\u00b4intermediari d\u00b4una aplicaci\u00f3 a Internet que cobra una comissi\u00f3. Des del punt de vista de difusi\u00f3, el proc\u00e9s \u00e9s m\u00e0xim, arribant a un p\u00fablic potencial mundial. Des del punt de vista de costos, \u00e9s el millor dels invents. Per tant, ser\u00e0 dif\u00edcil combatre aquesta tend\u00e8ncia i caldr\u00e0 triar si l\u00b4assimilem o b\u00e9 la combatem pels seus efectes negatius.
\nPer\u00f2 l\u00b4efecte Internet no \u00e9s pas l\u00b4\u00fanic pes que ha d\u00b4aguantar el petit comer\u00e7. Aqu\u00ed cal afegir l\u00b4augment insuportable dels preus de lloguer dels locals, dif\u00edcils de pagar amb els marges que deixa el comer\u00e7, i la sensaci\u00f3 dels comerciants que no guanyen prou pel temps que hi s\u00f3n. Un comer\u00e7 est\u00e0 moltes hores inactiu, sense que hi passi gent a comprar, necessita fidelitzar el p\u00fablic amb moltes hores d\u00b4obertura sense ser efectiu. Ha de dir al client que est\u00e0 a la seva disposici\u00f3 des del mat\u00ed fins el vespre. \u00c9s un sacrifici important que demana tenir obert 10 o 12 hores durant 6 dies i fins i tot 7 dies a la setmana. El comer\u00e7 d\u00b4abans era la vida del comerciant en el sentit que vivia all\u00e0, era casa seva, i no li feia res atendre un client quan estava dinant o rentant la roba. Aix\u00f2 ha desaparegut del tot i nom\u00e9s queden aix\u00ed els comer\u00e7os que agafen els xinesos o els paquistanesos. El dia que un comerciant divideix els ingressos que fa per les hores que hi passa, descobreix que l\u00b4hora treballada li surt a 2 o 3 euros i tanca. \u00c9s un error comparar el preu d\u00b4una hora de treball activa, intensa, d\u00b4una f\u00e0brica, per exemple, amb una hora de treball expectant, contemplativa. Si el comer\u00e7 al final d\u00f3na prou per ser rendible, per pagar el material, el lloguer, l\u00b4electricitat, la calefacci\u00f3, els impostos i el personal, ha de continuar, tot i que el preu de l\u00b4hora de treball sigui baix. Perqu\u00e8 el treball cal mesurar-lo per la seva intensitat, no nom\u00e9s pel temps.
\nHeus aqu\u00ed, doncs, que tenim un panorama que es presenta clar: la desertitzaci\u00f3 del centre de les ciutats. Com substituirem la imatge del comer\u00e7? Amb m\u00e9s bars? Amb sales d\u00b4oci? O directament posant habitatges als baixos on ara hi ha botigues? Aguantarem una ciutat sense activitat i deixarem que nom\u00e9s sigui un dormitori? Transformarem la ciutat en un lloc de trobada per a la tert\u00falia amb els amics i la dibuixarem per a l\u00b4oci del temps que tindrem? Segur que trobarem treball pels desnonats del comer\u00e7?
\nDe moment el que podr\u00edem fer \u00e9s resistir-nos a la seva desaparici\u00f3, per exemple transformant els comer\u00e7os fent-los m\u00e9s especialitzats i menys generalistes, abaixant els preus de lloguer dels locals i abaixant els impostos. Ser\u00e0 molt millor aix\u00f2 que no pas assistir impassibles a la desaparici\u00f3 del comer\u00e7 local.<\/p>\n