Avui se celebra la primera volta de les eleccions presidencials franceses i l\u00b4atenci\u00f3 \u00e9s m\u00e0xima. Els francesos no se\u00b4n surten i fins ara han provat el que \u00e9s m\u00e9s ortodox. Al govern dret\u00e0 de Sarkozy el va succeir un govern socialista d\u00b4Hollande i els problemes van continuar igual. Ara la soluci\u00f3 passa per no votar cap dels dos partits tradicionals i provar un partit diferent, populista de dreta o d\u00b4esquerra, o b\u00e9 un l\u00edder transversal de centre.
\nFran\u00e7a ha estat exemplar en el desplegament de drets de les persones, ha estat pionera en aquests drets des de la revoluci\u00f3 al segle XVIII i ha aconseguit fites que cap altre pa\u00eds ha pogut fer. El model franc\u00e8s per anivellar la societat, per disminuir la desigualtat, ha estat la creaci\u00f3 d\u00b4un pa\u00eds amb forta presencia p\u00fablica, amb un pes p\u00fablic del 57% sobre del PIB, amb una administraci\u00f3 molt eficient i professional, mai vist en un altre pa\u00eds al m\u00f3n. Aix\u00f2 es fa en base a una contribuci\u00f3 impositiva enorme, fent que Fran\u00e7a avui, de fet, sigui un pa\u00eds comunista, sense que ning\u00fa s\u00b4adoni del fet. El model franc\u00e8s ha funcionat b\u00e9 fins l\u00b4any 2005, quan el compte corrent exterior va comen\u00e7ar a ser negatiu i no ha sabut remuntar, fet que es va agreujar a partir de la crisi del 2008. El resultat avui \u00e9s un pa\u00eds que t\u00e9 un model que no li permet ser competitiu, agarrotat per la seva manera de fer. Les pimes franceses, tot i gaudir de proteccions reglament\u00e0ries que impedeixen a altres empreses externes vendre-hi segons qu\u00e8 (pregunteu-ho als que venen prefabricats de formig\u00f3), no creixen i romanen en la mediocritat de l\u00b4anar fent per sobreviure. Un pa\u00eds sense vigor a les pimes \u00e9s un pa\u00eds mort econ\u00f2micament, just al rev\u00e9s del que passa a Alemanya o a Catalunya.
\nLa paradoxa de Fran\u00e7a \u00e9s haver mort d\u00b4\u00e8xit. El model de transfer\u00e8ncia de riquesa entre els que tenen m\u00e9s i els que tenen menys ha portat al pa\u00eds a tenir una economia b\u00e0sicament p\u00fablica, amb funcionaris que han muntat uns sindicats forts per defensar els seus interessos que alhora han contaminat als sindicats de les empreses privades. Jo vaig anar a estudiar enginyeria en tecnologia de paper a Grenoble a l\u00b4any 1978 i en aquell temps Fran\u00e7a encara era una refer\u00e8ncia en aquesta tecnologia. Avui no queda res, les f\u00e0briques de paper, o s\u00b4han venut a capital estranger, o han tancat. Ning\u00fa vol anar a fabricar a Fran\u00e7a pels elevats costos laborals que es mengen qualsevol altre millora de cost, com l\u00b4el\u00e8ctric. Tothom sap que el pa\u00eds est\u00e0 massa protegit, que cal treure pes als sindicats, que cal abaixar els costos laborals… per\u00f2 ning\u00fa ho pot fer. El govern Hollande va aprovar una reforma laboral sense passar pel parlament perqu\u00e8 el seu grup socialista hagu\u00e9s votat en contra. Qualsevol reforma \u00e9s contestada al carrer i \u00e9s frenada.<\/p>\n