Aquesta setmana hem tingut una fira a Mil\u00e0. Mentre an\u00e0vem descobrint la ciutat li deia al meu company que es fix\u00e9s que era una ciutat grisa, on gaireb\u00e9 tot s\u00b4havia constru\u00eft en els anys 60 i 70, el m\u00e0xim esplendor d\u00b4Europa despr\u00e9s de la guerra. Despr\u00e9s de l\u00b4any 1945 es va produir els famosos anys 30 de l\u00b4economia europea, truncats per la guerra del petroli a l\u00b4any 1973. It\u00e0lia, Fran\u00e7a, Alemanya, B\u00e8lgica, Holanda, Dinamarca, Anglaterra… tots menys Espanya (on Franco va decidir estar en autarquia) van viure uns anys de treball i creaci\u00f3 de riquesa com mai abans s\u00b4havia vist. La clau d\u00b4aquest per\u00edode van ser els acords de Bretton Woods pels quals es definien les relacions entre monedes de cada pa\u00eds, lligades totes elles al d\u00f2lar com a moneda de refer\u00e8ncia.
\nEl mecanisme b\u00e0sic que va trobar l\u00b4economia quan tenia una petita crisi, \u00e9s a dir, quan s\u00b4havia estirat m\u00e9s el bra\u00e7 que la m\u00e0nega, era la devaluaci\u00f3 de la moneda. It\u00e0lia va ser experta en devaluacions, fins al punt que s\u00b4hi van arribar a pagar milers de lires per un caf\u00e8. Un euro va valer 1.936 lires quan es va introduir. La devaluaci\u00f3 de qualsevol moneda tenia efectes positius i negatius. Tenia un efecte immediat, empobrint a tothom per igual, feia competitives les empreses respecte a l\u00b4exterior, encaria els productes de fora i augmentava la inflaci\u00f3, fet que, si no es vigilava, podia neutralitzar r\u00e0pidament els efectes de la devaluaci\u00f3. Per contra, tenir divises petites portava els pa\u00efsos a estar subjectes a atacs especulatius, a tenir dificultats per trobar finan\u00e7ament exterior i a tenir interessos baixos per potenciar les inversions.
\nHi ha un efecte que no s\u00b4ha explicat sobre la bondat de les devaluacions: el reequilibri territorial. Pot semblar un argument rar, per\u00f2 a mi em sembla que \u00e9s cert. La ra\u00f3 per la qual It\u00e0lia del nord va tenir decennis d\u00b4anys d\u00b4esplendor s\u00b4explica per l\u00b4efecte devaluador de la lira. It\u00e0lia del nord t\u00e9 el doble de PIB per c\u00e0pita que la del sud i li est\u00e0 transferint continuadament rendes, perdent riquesa de forma continuada. La devaluaci\u00f3 empobria a tothom, el sud tamb\u00e9, per\u00f2 enfortia la capacitat competitiva de la ind\u00fastria del nord, fet que la impulsava, creant m\u00e9s treball, i compensava aix\u00ed la p\u00e8rdua de riquesa per transfer\u00e8ncia al sud. La devaluaci\u00f3 era un mecanisme corrector de la transfer\u00e8ncia, era autom\u00e0tic. El mateix fenomen passa entre les transfer\u00e8ncies entre Catalunya i l\u00b4Espanya per sota el paral\u00b7lel 39\u00ba, que es veien compensades per devaluacions continuades degudes a una economia en conjunt que no es modernitzava i anava perdent competitivitat continuadament. Les devaluacions milloraven autom\u00e0ticament la competitivitat de la ind\u00fastria catalana, que es podia defensar de la de fora i li mantenia la preemin\u00e8ncia al \u00adterritori espanyol. Sense aquest mecanisme, ara la ind\u00fastria s\u00b4ha espavilat, tornant-se competitiva contenint els salaris, invertint en maquin\u00e0ria i exportant. De fet ha descobert que a fora es ven i es cobra m\u00e9s b\u00e9 que a Espanya, que el mercat \u00e9s molt m\u00e9s gran i divers.<\/p>\n