En teoria, l\u00b4allau d\u00b4informaci\u00f3 que suportem en aquesta societat hiperconnectada ens fa m\u00e9s lliures en opini\u00f3, deixa que cada individu tingui la seva visi\u00f3 \u00fanica de cada cosa. S\u00b4han acabat aquells dies en qu\u00e8 el grup que manava imposava el seu relat de les coses, dominant l\u00b4opini\u00f3 als diaris, r\u00e0dios i televisions. Ja fa anys que aix\u00f2 ha deixat de ser aix\u00ed i cada vegada aquesta tend\u00e8ncia \u00e9s m\u00e9s acusada. La conseq\u00fc\u00e8ncia podr\u00edem dir que \u00e9s una ciutadania m\u00e9s lliure, per\u00f2 tamb\u00e9 un ciutad\u00e0 que en certa mesura \u00e9s menys tolerant, m\u00e9s egoista, m\u00e9s centrat en si mateix. I aix\u00f2 comporta que la governabilitat del pa\u00eds, de tots els pa\u00efsos, sigui m\u00e9s dif\u00edcil perqu\u00e8 neixen multitud de partits amb petites difer\u00e8ncies entre ells, amb m\u00e9s lentitud per trobar acords de govern i a prendre decisions. Hem vist en la hist\u00f2ria recent que els pa\u00efsos que avancen m\u00e9s r\u00e0pidament s\u00f3n els menys democr\u00e0tics: una decisi\u00f3 \u00e9s m\u00e9s velo\u00e7 de prendre a la Xina que a l\u00b4\u00cdndia, per exemple, i no us dic res a casa nostra. Aix\u00f2 no vol dir que la democr\u00e0cia sigui un mal sistema, nom\u00e9s faltaria, per\u00f2 es constata la dificultat de prendre decisions en una societat cada vegada m\u00e9s connectada. \u00c9s com si aquesta societat de la xarxa social sigui adolescent i li falti madurar per esdevenir m\u00e9s tolerant i menys intransigent.
\nAquesta reflexi\u00f3 ve a tomb arran d\u00b4observar la paradoxa de la societat catalana en concedir permisos per fer infraestructures. Tothom vol presons, per\u00f2 ning\u00fa en vol una a prop de casa seva; tothom vol treball de qualitat industrial, per\u00f2 posem traves administratives per a l\u00b4obtenci\u00f3 de permisos per a la implantaci\u00f3 en qualsevol POUM; tothom vol carreteres i ferrocarrils, per\u00f2 ens carreguem qualsevol tra\u00e7at; tothom vol un sistema el\u00e8ctric segur, sense interrupcions, per\u00f2 ning\u00fa vol cap l\u00ednia el\u00e8ctrica, tothom les vol soterrades; tothom vol un sistema no nuclear, per\u00f2 no fem res perqu\u00e8 deixi de ser aix\u00ed, mantenint les centrals nuclears sense la seguretat pertinent… en fi, volem un pa\u00eds renovable i no deixen que es posi cap mol\u00ed de vent enlloc i tampoc ens agraden els grans parcs fotovoltaics. La paranoia \u00e9s de tal calibre que necessitaria un tractament col\u00b7lectiu.
\nLa Generalitat ha presentat en el darrer mes el seu pla per a la transici\u00f3 energ\u00e8tica de Catalunya cap al 50% renovable en electricitat per a l\u00b4any 2030. Des del primer dia he estat esc\u00e8ptic a aquest pla perqu\u00e8 s\u00e9 que, per fer-lo possible, cal tancar almenys dues de les tres centrals nuclears i substituir aquesta energia per 7.200 MW e\u00f2lics i fotovoltaics. \u00c9s evident que cal posar aquestes tecnologies on hi hagi recursos adients, 3.000 hores anuals de vent per als parcs e\u00f2lics i 1.800 hores per als parcs fotovoltaics. Doncs b\u00e9, ni se\u00b4ns acudeix que a l\u00b4Empord\u00e0 un dia hi pugui haver permisos per posar-hi un parc e\u00f2lic i a Tarragona la Diputaci\u00f3 ha votat que es posi una morat\u00f2ria per a nous projectes e\u00f2lics. I els que han votat aix\u00f2 s\u00f3n els mateixos partits que volen una Catalunya 50% renovable i no nuclear, essent ells els que, amb aquesta manera de fer, prolonguen les centrals nuclears in secula seculorum.<\/p>\n