Per a un enginyer escriure sobre el m\u00f3n de la just\u00edcia deu ser tan poc convencional com per a un advocat parlar d’energia, i b\u00e9 que ho fan. S\u00e9 que mai m’he de posar en temes com sanitat, just\u00edcia i ensenyament, per\u00f2 els enginyers tamb\u00e9 tenim entrenada la l\u00f2gica, i aix\u00f2 ens permet tenir opini\u00f3 de certes coses, tot i no ser-ne especialistes.<\/p>\n
Un dia, fa molts anys (ara ja fa molts anys de tot) vaig descobrir que la just\u00edcia no tenia res a veure amb el concepte que m’havia anat formant de petit i d’adolescent, talment com quan descobreixes que els Reis s\u00f3n els pares. La just\u00edcia en un jutjat, de fet, no practica just\u00edcia, tal i com l’entenem de qui t\u00e9 la ra\u00f3 o la just\u00edcia divina. No. En un judici hi ha un enfrontament entre uns que acusen i uns altres que defensen i el tribunal decideix qui dels dos t\u00e9 la ra\u00f3. La majoria de les vegades aix\u00f2 comporta que el que guanya \u00e9s el que t\u00e9 la ra\u00f3, per\u00f2 sovint passa que qui guanya \u00e9s el que ha presentat millor les seves cartes, els seus arguments, portant al tribunal cap a llocs que l’afavoreixin. \u00c9s conegut el fet que, als Estats Units, els blancs guanyen molts m\u00e9s cassos que els negres pel fet que porten millors advocats en la seva defensa.<\/p>\n