Aquests dies torna a haver-hi molts visitants al clot d\u00b4Espolla per veure un fenomen singular a casa nostra. Vaig escriure un article sobre ell el 27 de novembre de 2005 i ara refrescar\u00e9 alguna de les coses que vaig dir llavors m\u00e9s alguna afegida que ara s\u00e9.
\nEl Clot d\u00b4Espolla \u00e9s un estany intermitent que es forma entre Banyoles i Seriny\u00e0, al pla de Mart\u00eds, a 221 m sobre el nivell del mar. El que el fa especial \u00e9s que es troba 45 metres m\u00e9s amunt que l\u00b4estany de Banyoles, essent la mateixa aigua que els alimenta. La ra\u00f3 del fenomen \u00e9s un complex sistema c\u00e0rstic i hidr\u00e0ulic que permet la intermit\u00e8ncia de l\u00b4estany de Mart\u00eds i la continu\u00eftat del de Banyoles.
\nL\u00b4alimentaci\u00f3 d\u00b4aquests llacs prov\u00e9 de l\u00b4Alta Garrotxa, entre la riera de Beget, la riera d\u00b4Escales i la riera de Sant Aniol, que acaben formant el riu Llierca que conflueix al Fluvi\u00e0 a Sant Jaume de Llierca. Tot aquest sistema calcari format per enormes plegaments ha propiciat que l\u00b4aigua es filtri cap a sota terra i aquests rius estiguin normalment secs, de forma parcial o total. Est\u00e0 provat que l\u00b4aigua que es filtra aqu\u00ed \u00e9s la que surt a Banyoles, 11 mesos m\u00e9s tard en condicions normals i a 32 km de dist\u00e0ncia.
\nL\u00b4espai entre Beget i Escales \u00e9s on anem a caminar a l\u00b4hivern. Sovint anem de la Farga de Beget a Escaladuix pel mig de la riera seca, i \u00e9s just a la Farga on la riera de Beget s\u00b4amaga. La riera t\u00e9 una direcci\u00f3 Oest-Est i, just quan arriba a la Farga, gira a Nord-Sud. En fer el canvi de direcci\u00f3 troba la muntanya del Bestrac\u00e0 i es veu obligada a tornar a girar. \u00c9s aqu\u00ed on desapareix la riera, essent visibles les bombolles de l\u00b4aire que extreu quan entra terra endins. Doncs b\u00e9, com que els diumenges al mat\u00ed de l\u00b4hivern camino per aquells llocs i a la tarda passo per davant del pla de Mart\u00eds em va ser f\u00e0cil veure que, quan la riera tornava a tenir forma cont\u00ednua, passant per sobre el llit, l\u00b4estany del Clot d\u00b4Espolla tornava a brollar.
\nL\u00b4esquema hidr\u00e0ulic \u00e9s el d\u00b4un vas comunicant que t\u00e9 la part m\u00e9s elevada a la Farga de Beget, a 435 m i la part m\u00e9s baixa el Fluvi\u00e0 a Besal\u00fa a 150 m i l\u00b4estany de Banyoles a 176 m. En per\u00edodes secs les rieres de l\u00b4Alta Garrotxa van eixutes i l\u00b4aigua surt al Fluvi\u00e0 i a l\u00b4estany de Banyoles, per\u00f2 quan plou molt a la cap\u00e7alera de l\u00b4Alta Gar\u00adrotxa apareix l\u00b4estany del Clot d\u00b4Espolla que sobreeixeix en una riera que travessa tot el pla de Mart\u00eds i acaba saltant al Fluvi\u00e0 pel salt de Mart\u00eds.
\nCom \u00e9s que l\u00b4aigua no surt m\u00e9s a l\u00b4estany de Banyoles, essent m\u00e9s baix de cota? L\u00b4explicaci\u00f3 \u00e9s que el llit de l\u00b4estany de Banyoles est\u00e0 format per margues impermeables. Durant la seva formaci\u00f3 s\u00b4hi van barrejar uns fils de guix que l\u00b4aigua, amb el temps, s\u00b4ha encarregat de dissoldre. \u00c9s per aquests fils, aut\u00e8ntics xicl\u00e9s, forats petits, per on brolla l\u00b4aigua de l\u00b4estany de Banyoles. La p\u00e8rdua de c\u00e0rrega \u00e9s tan elevada que un augment del nivell del vas comunicant a la cap\u00e7alera no augmenta el cabal que hi passa. L\u00b4augment de pressi\u00f3 del sistema soterrani fa possible llavors que l\u00b4aigua surti al Clot d\u00b4Espolla. La pressi\u00f3 necess\u00e0ria perqu\u00e8 l\u00b4aigua brolli al Clot \u00e9s de 260 m, uns 26 bar.
\nAquest episodi del Clot d\u00b4Espolla va comen\u00e7ar el dimarts 14 de febrer, despr\u00e9s de ploure 123 litres\/m2 a la cap\u00e7alera de l\u00b4Alta Garrotxa i que sum\u00e9s un total de 189 litres\/m2 entre gener i mig febrer. L\u00b4anterior episodi va ser el novembre de 2015 despr\u00e9s d\u00b4una llevantada que va deixar 136 litres el dia 3 de novembre. El dia 4 ja va sorgir el Clot, per\u00f2 no va arribar a emplenar tot el vas per arribar a sobreeixir pel pla de Mart\u00eds. Vaig poder veure les bombolles de l\u00b4aire que surt dels brolladors. Per tant, ja sabem que un sol episodi de pluja de 130 litres\/m2 no \u00e9s suficient, car no emplena tot el sistema soterrani. Cal que el per\u00edode de pluges sigui una mica continuat i sumi m\u00e9s de 180 litres\/m2.
\nL\u00b4aire \u00e9s una part important del sistema pel fet que \u00e9s un fre a la circulaci\u00f3 de l\u00b4aigua, un aut\u00e8ntic tap. Aix\u00ed, primer es necessita una pressi\u00f3 determinada per treure l\u00b4aire dels canals d\u00b4aigua i, una vegada l\u00b4aire \u00e9s fora, amb el sistema encebat, es necessita menys pressi\u00f3 perqu\u00e8 l\u00b4aigua surti, els canals fan el buit i permeten que l\u00b4aigua surti m\u00e9s temps.
\nAquesta complexitat \u00e9s la que fa possible que en el Clot d\u00b4Espolla hi visquin encara els triops, crustacis m\u00e9s antics que els dinosaures, amb 220 milions d\u00b4anys, possiblement els animals m\u00e9s vells del planeta. Els triops es reprodueixen de forma hermafrodita al cap de 15 a 20 dies, viuen entre 50 i 90 dies i no tenen depredadors en no haver-hi peixos perqu\u00e8 l\u00b4estany \u00e9s intermitent. Els seus ous romanen secs enmig del fang, protegits de la calor i el fred, i aix\u00f2 permet que, quan torna a haver-hi aigua, neixin els crustacis i tinguin temps de tornar-se a reproduir, fenomen que es diu diapausa. Un exemple de superviv\u00e8ncia infinita.
\nEl fenomen del Clot d\u00b4Espolla \u00e9s una meravella de la natura, essent dif\u00edcil d\u00b4entendre com no \u00e9s un fet m\u00e9s explicat i m\u00e9s conegut per la gent.<\/p>\n