Una matriu matem\u00e0tica \u00e9s un conjunt de nombres o s\u00edmbols disposats en una taula de l\u00ednies verticals i horitzontals. En el m\u00f3n de l’administraci\u00f3 es fa servir per quadrar m\u00faltiples ingressos amb les despeses: per exemple la primera columna cont\u00e9 els ingressos per conceptes determinats que es van dipositant parcialment en altres columnes de despeses. Avui els fulls de c\u00e0lcul han facilitat enormement aquesta operaci\u00f3 de quadrar, i m’atreviria a dir que va ser aquest full de c\u00e0lcul el que va impulsar definitivament la inform\u00e0tica personal que ha contribu\u00eft al nivell e digitalitzaci\u00f3 que ara tenim.<\/p>\n
En una tert\u00falia a Els Matins<\/em> parlant d’energia, la Carlota Pi<\/strong>, cofundadora de la comercialitzadora Holaluz va explicar que, parlant amb un alt funcionari del ministeri d’Industria i energia, li havia dit que no es podia tocar res de la factura el\u00e8ctrica perqu\u00e8 alterava la matriu, i aquesta era intocable. Volia dir que el sistema t\u00e9 una s\u00e8rie d’obligacions que cal mantenir i, qualsevol modificaci\u00f3 en l’estructura d’ingressos, l’altera. Dit d’una altre manera, l’statu quo<\/em> no es pot tocar, els drets adquirits s’han de mantenir. Aquest fet implica que l’objectiu del sistema sigui mantenir la matriu i impedeix que el vertader objectiu sigui, per exemple, abaixar el cost de l’electricitat o generar menys CO2. Aquesta matriu \u00e9s la causa de les decisions del ministre Soria quan va baixar el consum el\u00e8ctric: va compensar els ingressos apujant la part fixa de la factura per suplir aix\u00ed la davallada de la part variable. Tamb\u00e9 explica els frens posats a l’autoconsum, impedint que la gent es generi la seva electricitat perqu\u00e8 redueix els ingressos de la matriu i aix\u00f2 perjudica les entrades en impostos i tamb\u00e9 les amortitzacions a certes centrals el\u00e8ctriques. \u00c9s a dir, la matriu est\u00e0 per satisfer el sistema encara que sigui a costa del consumidor. La matriu del funcionari \u00e9s perversa pel fet que impedeix treballar amb objectius millors que no els purament recaptatoris.<\/p>\n Quan tornava de la tert\u00falia pensant en la matriu vaig caure que de fet \u00e9s el mateix conflicte de relacions entre Catalunya i Espanya. El pressupost espanyol t\u00e9 una matriu enorme, plena de drets adquirits, d’inefici\u00e8ncies, de trampes, de corrupci\u00f3… El repte dels pol\u00edtics es basa en mantenir el funcionament de la matriu costi el que costi, arribant a endeutar-se per fer-ho. Per\u00f2, ai l\u00e0s! La capacitat d’endeutament est\u00e0 limitada per la Uni\u00f3 Europea i pel tractat de Lisboa, per la qual cosa cal ser m\u00e9s fi a l’hora de mantenir els ingressos de la matriu, amb poques possibilitats de minvar-los. Tamb\u00e9 a l’hora de repartir despeses, fent servir la potestat de tenir la paella pel m\u00e0nec, decidint el que han de tenir els poders regionals i locals, tocant el m\u00ednim possible les despeses de l’administraci\u00f3 central. Com li expliques al porter del ministeri que li abaixes el salari? Com ho fas per dir-li a l’ambaixada d’aquell pa\u00eds que no pot tenir aquelles despeses, com ho fas per abaixar la pensi\u00f3 d’aquell militar, ambaixador o expresident retirats? Com els hi dius a l’ex\u00e8rcit que no hi haur\u00e0 m\u00e9s compres d’avions, com li dir\u00e0s a les preferides del Rei Juan Carlos<\/strong> que aix\u00f2 s’ha acabat? Dif\u00edcil.<\/p>\n Espanya s’ha estructurat amb una manera de fer poc transparent, acostumant-se a generar despesa sense saber el que costa, fent massa f\u00e0cil malviure del subsidi. Sabeu all\u00f2 que diem a un jove adolescent que \u00e9s bo que treballi per satisfer les seves despeses perqu\u00e8 aix\u00ed sabr\u00e0 el que costa guanyar diners? Doncs aix\u00f2 Espanya encara no ho sap. Al no haver fet la primera revoluci\u00f3 industrial (i ja anem per la quarta), Espanya menysprea l’esfor\u00e7 de guanyar diners i s’ha fet una experta en el domini de la matriu, xuclant aqu\u00ed i all\u00e0, impedint als que produ\u00efm que ens desenvolupem proporcionalment a l’esfor\u00e7 que fem.<\/p>\n La matriu espanyola s’ha anat complicant, primer amb la quantitat de gent que cal subsidiar per l’atur o per sistemes perversos com el PER, per\u00f2 ara per l’enorme quantitat de persones que ingressen al sistema de pensions. Tot aix\u00f2 sense que qui decideix vulgui tocar l’statu quo, els ingressos de la matriu. Per aix\u00f2 \u00e9s impossible facilitar l’encaix de Catalunya dins d’Espanya, perqu\u00e8 implica canviar de dalt a baix la matriu i fer front a alteracions de massa drets adquirits.<\/p>\n La globalitzaci\u00f3 ha afectat sobretot a la classe mitja dels pa\u00efsos occidentals i ha acabat expressant el seu malestar de forma diferent: votant a populismes, a l’extrema dreta, a la radical… a Espanya la classe mitja que s’ha queixat m\u00e9s \u00e9s la catalana, car ha vist perdre m\u00e9s serveis que no pas l’extremenya o l’andalusa, per exemple, i molt m\u00e9s que la madrilenya, que viu dels ingressos que aporten la resta d’espanyols. La que ha de carregar amb m\u00e9s esfor\u00e7 \u00e9s la que ha d’exportar i la que treballa amb turistes estrangers, la classe mitja que ha de ser competitiva en el m\u00f3n global.<\/p>\n Per tot plegat el problema de Catalunya no es resoldr\u00e0 fins que deixem de participar en la matriu de Madrid o b\u00e9 fins que la matriu deixi de mantenir l’statu quo<\/em> amb les despeses. Aix\u00f2 darrer \u00e9s molt dif\u00edcil de fer amb una administraci\u00f3 que es va acostumar a resoldre la matriu amb els ingressos de les col\u00f2nies a partir del segle XVI. \u00c9s una matriu que en matem\u00e0tiques dir\u00edem que no t\u00e9 soluci\u00f3.<\/p>\n