Catalunya encara necessita crear 200.000 llocs de treball per arribar a tenir una taxa d\u00b4atur del 7%: aquest \u00e9s el c\u00e0lcul que fa la Cambra de Comer\u00e7 de Barcelona. I, per fer-ho, conclou, caldr\u00e0 crear 16.000 noves pimes amb una dimensi\u00f3 mitjana de 8,9 treballadors.<\/p>\n
La reducci\u00f3 de l\u00b4atur \u00e9s lleugerament diferent a l\u00b4evoluci\u00f3 de l\u00b4atur. Mesura la difer\u00e8ncia de l\u00b4atur a partir de la de la primera dada. Per exemple, no mesura l\u00b4atur d\u00b4avui menys el d\u00b4ahir, sin\u00f3 que mesura l\u00b4atur d\u00b4ahir menys el d\u00b4avui. De fet no mesura l\u00b4augment o baixada d\u00b4atur, sin\u00f3 la seva reducci\u00f3. Doncs b\u00e9, la reducci\u00f3 de l\u00b4atur hist\u00f2rica ha estat la seg\u00fcent: l\u00b4any 2008 fou del -33,3%, l\u00b4any 2009 del -16,8%, any 2010 del -1,4%, any 2011 del -4,6%, any 2012 del -5,4%, any 2013 del 5,1%, any 2014 del 7,8%, any 2015 del 9,9% i any 2016 del 11,2%. Es pot veure primer la forta destrucci\u00f3 de treball a l\u00b4any 2008 quan la banca va descobrir que hi havia una bombolla immobili\u00e0ria i va decidir tancar en sec el cr\u00e8dit a la construcci\u00f3. Tamb\u00e9 la brusca frenada amb el pla de Zapatero a l\u00b4any 2010, construint voravies i jardineres, i el retorn a la creaci\u00f3 de treball a partir de l\u00b4any 2013, primer t\u00edmidament per\u00f2 despr\u00e9s de forma molt important.<\/p>\n
En el gr\u00e0fic que acompanyo hi ha la corba de la reducci\u00f3 de l\u00b4atur i la del PIB mensual. Es pot apreciar aqu\u00ed que ambdues corbes tenien la mateixa evoluci\u00f3 des del 2009 fins la primavera de 2012. A partir d\u00b4aquest punt la reducci\u00f3 de l\u00b4atur s\u00b4ha separat notablement del creixement del PIB degut a la segona reforma laboral. La primera reforma, la del setembre 2010 del govern Zapatero, no va tenir cap efecte, per\u00f2 s\u00ed que el va tenir la segona reforma de febrer 2012 del govern Rajoy, possibilitant que \u00e9s cre\u00e9s m\u00e9s treball que no pas el creixement de l\u00b4economia. A partir de la reforma s\u00b4ha pogut crear 3 o 4 vegades m\u00e9s treball percentual que el creixement del PIB de forma que el 2013, amb un PIB negatiu, la reducci\u00f3 de l\u00b4atur ja era important. Es va trencar un vell principi que diu que l\u00b4economia necessita com a m\u00ednim cr\u00e9ixer un 3% per poder crear treball. Les dues corbes han anat evolucionant de forma paral\u00b7lela fins que el gener de 2016 el creixement del PIB va ser lleugerament millor que la reducci\u00f3 de l\u00b4atur. A partir de llavors la reducci\u00f3 de l\u00b4atur continua creixent encara que el PIB redueixi el seu increment.<\/p>\n
Tot plegat indica que hem donat un tomb al problema de l\u00b4atur, car ara \u00e9s capa\u00e7 de cr\u00e9ixer amb una feble evoluci\u00f3 de l\u00b4economia. Aix\u00f2 passa perqu\u00e8 hem superat el llindar de la por al consum que ens havia posat la crisi i ara el consum intern fa feina, creant treball. \u00c9s com quan un s\u00b4ha d\u00b4aprimar: primer costa molt i, quan el metabolisme ha canviat, llavors \u00e9s f\u00e0cil mantenir els resultats. Podem concloure, doncs, que el metabolisme de l\u00b4economia s\u00b4ha adaptat per crear treball, ha agafat seguretat i sap crear empreses, no s\u00e9 si amb beneficis, per\u00f2 s\u00ed com a m\u00ednim amb prou sostenibilitat per durar en el temps.<\/p>\n
Les comarques de Girona han tingut f\u00e0cil fer aquesta adaptaci\u00f3, sobretot les que no havien fet una immersi\u00f3 en la immobili\u00e0ria massa gran. Aix\u00ed, les comarques de l\u00b4interior ara tenen un atur relativament baix, per exemple la Garrotxa t\u00e9 un atur del 8,9%, amb Besal\u00fa amb l\u00b4atur inferior del 5,8%, per tant en plena ocupaci\u00f3. L\u00b4Alt Empord\u00e0 t\u00e9 un atur enregistrat del 15,5%, el Baix Empord\u00e0 del 15,5%, la Selva del 15,8%, el Giron\u00e8s del 11,7%, el Pla de l\u00b4Estany el 8,5%, el Ripoll\u00e8s el 9,2% i la Cerda\u00adnya del 7%. Queda clar que a les comarques costaneres els costa m\u00e9s crear treball, car la construcci\u00f3 tenia un pes massa elevat en la seva economia i han d\u00b4aprendre a viure sense ella. El Pla de l\u00b4Estany i la\u00ad Gar\u00adrotxa s\u00b4han espavilat amb l\u00b4exportaci\u00f3 i la Cerdanya i el Ripoll\u00e8s amb el turisme de muntanya.<\/p>\n
Els analistes diuen que el treball \u00e9s massa precari, i tenen ra\u00f3. Per\u00f2 cal saber que ser\u00e0 aix\u00ed fins que no s\u00b4arribi a la plena ocupaci\u00f3, tant per raons de mercat, com perqu\u00e8 costar\u00e0 molt trobar treball per a les persones que encara no en tenen \u2013es suposa que s\u00f3n les que tenen menys capacitat. Cal insistir que el treball de qualitat passa per tenir una millor caracter\u00edstica professional, no essent possible ensenyar un paleta a dissenyar f\u00f3rmules per a f\u00e0rmacs, per exemple, per m\u00e9s hores de formaci\u00f3 que hi posem. \u00c9s un cl\u00e0ssic dels sindicats dir que qualsevol persona pot canviar de professi\u00f3 si se li dona la formaci\u00f3 adient. Aix\u00f2 no \u00e9s cert. La formaci\u00f3 important es fa a prim\u00e0ria i a secund\u00e0ria. Si un alumne no ha apr\u00e8s determinats conceptes, optar\u00e0 a una majoria de feines manuals, per m\u00e9s que li vulguem ensenyar quan tingui 40 anys.<\/p>\n
Per tant, el proper pas ser\u00e0 el de millorar la formaci\u00f3 i la capacitaci\u00f3 dels joves per preparar-los per a noves feines m\u00e9s qualificades. Far\u00edem b\u00e9 de resoldre el problema de disciplina d\u00b4ESO, i caldr\u00e0 doblar els recursos en formaci\u00f3 professional. Cal trencar la tend\u00e8ncia dels joves a estudiar batxillerat per nom\u00e9s fer el primer curs, llavors fer FP per nom\u00e9s cursar el primer curs. No ens calen alumnes de primer curs, calen alumnes de formaci\u00f3 professional de grau superior. \u00c9s per aqu\u00ed per on passa la feina de qualitat i estable i aix\u00f2 demana que ens reinventem novament, explicant que la formaci\u00f3 que es necessita ha de ser l\u00b4adient per als futurs treballs a les empreses. De qu\u00e8 serveix tenir dos m\u00e0sters en temes que no es necessiten en el m\u00f3n laboral? Per estar a l\u00b4atur.<\/p>\n