{"id":151,"date":"2010-06-27T18:57:12","date_gmt":"2010-06-27T16:57:12","guid":{"rendered":"http:\/\/74.53.186.210\/~jvilacat\/ca\/?p=151"},"modified":"2010-06-27T18:57:12","modified_gmt":"2010-06-27T16:57:12","slug":"premis-garrotxi-de-l%c2%b4any","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=151","title":{"rendered":"Premis Garrotx\u00ed de l\u00b4any"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object>
\nLa setmana passada vam assistir a l’entrega dels Premis Garrotx\u00ed 2009. En un acte d’unes 300 persones, la societat de la Garrotxa, representada principalment per la d’Olot, va entregar cinc premis: al garrotx\u00ed de l’any a Ricard Planiol<\/strong>, entrenador del club de patinatge art\u00edstic d’Olot; a la traject\u00f2ria personal a Pere Alzamora<\/strong>; a la millor iniciativa promocional a l’empresa Vol de Coloms; a la millor iniciativa social a C\u00e0ritas Garrotxa; i a la millor iniciativa empresarial, a l’empresa L.C. Paper 1881. Tamb\u00e9 es va homenatjar el m\u00fasic \u00c0ngel Girona<\/strong>, l’\u00faltim trobador, com va ser definit.
\nEns van donar el premi a l’empresa pel projecte de la nova m\u00e0quina de paper tiss\u00fa (de fet una nova f\u00e0brica) que vam posar en marxa l’any passat. El projecte, amb una inversi\u00f3 de 18 milions d’euros, s’ha realitzat amb recursos humans del pa\u00eds, fent l’enginyeria a casa i amb m\u00e9s de 100.000 hores de muntatge amb operaris de la Garrotxa, del Pla de l’Estany, del Giron\u00e8s i de l’Alt Empord\u00e0. Ha suposat importants avan\u00e7os pel que fa al consum d’energia, amb una reducci\u00f3 del 50% , amb la incorporaci\u00f3 de la cogeneraci\u00f3 a la m\u00e0quina de tiss\u00fa, primera vegada que es fa al m\u00f3n amb un motor de gas; tamb\u00e9 en el camp del consum d’aigua, estalviant-ne el 70% , establint un nou m\u00ednim mundial. Tot aix\u00f2 s’ha fet amb tecnologia i coneixements propis, comprant equips aqu\u00ed i all\u00e0, i aplicant-los amb imaginaci\u00f3.
\n Albert Brosa<\/strong>, d’Olot TV, en la seva entrevista em va preguntar com \u00e9s que es decideix fer una inversi\u00f3 com aquesta en temps de crisi. Li vaig respondre que els projectes industrials no s’improvisen, que la idea va comen\u00e7ar l’any 2003 veient els problemes que l’economia tindria a causa de la globalitzaci\u00f3. Aquell any vam veure que, si l’empresa no augmentava la productivitat, no tindria vida m\u00e9s enll\u00e0 de 10 anys, per la qual cosa vam comen\u00e7ar un projecte per a una nova m\u00e0quina, projecte que es va estroncar l’any 2004 arran de l’accident de vessament de fuel al riu Fluvi\u00e0. Aquell fet va aturar el projecte durant un any, per\u00f2 va ser la ra\u00f3 per fer un impuls m\u00e9s fort que ens ajud\u00e9s a sortir de l’atzucac. Durant tot l’any 2005 vam definir la producci\u00f3 i l’estalvi energ\u00e8tic. L’any 2006 vam acabar de definir el projecte amb la nova tecnologia de tractament d’aigua, es va ampliar el capital entrant nous socis, es va cercar el finan\u00e7ament, es van cursar les primeres comandes de la m\u00e0quina i va comen\u00e7ar l’obra civil. En els anys 2007 i 2008 es construeix la maquin\u00e0ria, que es munta de forma sincronitzada amb l’obra civil, doncs hi ha elements que pel seu pes i magnitud s’han d’entrar amb l’edifici a mig fer. El 22 de desembre de 2008 es realitza la primera prova de m\u00e0quina i durant tot ?l’any 2009 es fa el que s’anomena la corba d’aprenentatge, afinant el proc\u00e9s, aprenent a portar la m\u00e0quina i creant m\u00e8tode.
\nEls projectes industrials d’aquesta magnitud no s’improvisen i en el nostre sector requereixen per\u00edodes de 4 anys entre la primera idea i la posada en marxa, i 2 anys m\u00e9s per tenir-ho tot a ple rendiment. \u00c9s per aix\u00f2 que nosaltres sempre pensem a llarg termini i que tenim una plantilla estable amb contracte indefinit. He explicat que en tot aquest temps, sobretot des de l’any 2006, sovint em sentia un estrany veient que tothom apostava per l’immobiliari i que gaireb\u00e9 ning\u00fa ho feia per la ind\u00fastria, observant astorat com s’anava perdent massa empresarial. Durant dos anys el nostre projecte ha estat, juntament amb el de Nestl\u00e9, el projecte industrial m\u00e9s gran a les nostres comarques. Durant aquest temps la gent ens deia,… vosaltres s\u00ed que sou valents.
\nNo vull pas amagar les dificultats per arribar fins aqu\u00ed, tant des del punt de vista t\u00e8cnic, com econ\u00f2mic i administratiu. Han estat tantes que a vegades he comentat que, si la meva edat no fos de m\u00e9s de 50 al darrere no hi hagu\u00e9s hagut el coneixement i experi\u00e8ncia acumulats dels que hi treballem, el projecte no hauria arribat a la fi. Per\u00f2, de cop i volta, hem vist com aquest discurs de la ind\u00fastria, el d’invertir augmentant la productivitat per un factor de 3, el d’investigar nous processos i productes, el de pensar en estalvi energ\u00e8tic i d’aigua, esdev\u00e9 un discurs de moda. Hem vist, arran de la crisi econ\u00f2mica, com la totalitat de la plantilla de l’empresa s’ha posat a treballar amb una complicitat mai vista per superar problemes i permetre, per exemple, que enguany la productivitat augmenti un 21% amb el mateix n\u00famero de treballadors. Hem vist que el sistema financer ha canviat i, mentre uns veuen que el sector industrial \u00e9s el futur, altres encara cerquen el cam\u00ed enmig d’un cacau mental considerable.
\nEls amics m’han comentat l’oportunitat del premi valorant l’esfor\u00e7, el coneixement, la perseveran\u00e7a i la imaginaci\u00f3. La meva resposta \u00e9s que de fet s’ha valorat la iniciativa empresarial, acci\u00f3 que va m\u00e9s enll\u00e0 i que avui obt\u00e9 una gran transcend\u00e8ncia. Si l’economia ha perdut el 30% de la seva activitat immobili\u00e0ria, creieu que els empresaris d’aquest sector es reciclaran cap a la ind\u00fastria o als serveis? Penseu que per art de m\u00e0gia sortiran en pocs mesos nous empresaris que emplenaran el buit deixat? O m\u00e9s aviat haurem d’esperar a que siguin els joves, que sortiran de les escoles i universitats, els que cre\u00efn nou teixit empresarial?
\nSer empresari, tenir iniciativa, no tenir por de fer coses noves, no \u00e9s una actitud innata. Tampoc s’apr\u00e8n a l’escola. S’apr\u00e8n en el si de les fam\u00edlies i en l’entorn social en forma de transfer\u00e8ncia de valors. Anem malament si el 78% dels joves volen ser funcionaris. Trencar aquesta din\u00e0mica implica un canvi social important, donant valor a l’emprenedoria, impulsant als joves a realitzar projectes propis, canviant el xip d’empresari explotador, especulador i g\u00e0ngster, pel d’empresari creador, innovador i lluitador.
\nAix\u00f2 \u00e9s el que va passar la setmana passada a Olot. La societat olotina, en un acte de cohesi\u00f3 social que haurien d’envejar moltes ciutats, va decidir canviar-nos l’etiqueta d’empresa destralera i contaminant per la d’empresa innovadora amb futur. Un acte pel qual els estem profundament agra\u00efts.<\/p>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t