Aquests dies assistim a un nou episodi de preus d’electricitat descontrolats. El darrer havia tingut lloc el mes de desembre de 2013 quan les companyies el\u00e8ctriques van aprofitar un per\u00edode de poc vent i poca pluja per intervenir en el mercat per fer apujar els preus de forma exagerada. Els fets es repeteixen aquests dies, amb poc vent, sense pluja des de fa m\u00e9s d’un mes i amb cinc centrals nuclears aturades a Fran\u00e7a que traslladen el seu problema als mercats ve\u00efns. Coses de mercats, diuen els el\u00e8ctrics. De mercats dissenyats per ser manegats, diem nosaltres. Com pot ser que Espanya que t\u00e9 un exc\u00e9s de producci\u00f3 el\u00e8ctrica (107.000 MW) molt per sobre del seu consum no tingui pressions de preus sempre avall? Si el consum m\u00e0xim \u00e9s aquests dies de 39.000 MW, com es pot pensar que un intercanvi de 3.100 MW amb Fran\u00e7a tingui com a conseq\u00fc\u00e8ncia que el preu del mercat espanyol sigui el mateix de Fran\u00e7a? Quan el pa\u00eds ve\u00ed t\u00e9 tot el parc nuclear en marxa, amb preus molt baixos per sota de 30 ?\/MWh el mercat espanyol no iguala pas el preu ve\u00ed, cosa que mostra que es fa servir l’augment del mercat franc\u00e8s com a excusa per augmentar l’espanyol.<\/p>\n
El problema \u00e9s el d’un disseny de mercat el\u00e8ctric fet per ser manegat per les companyies el\u00e8ctriques. El mercat funciona de forma marginalista, que vol dir que l’\u00faltim preu que casa l’oferta amb la demanda \u00e9s el que agafa tothom que ha participat en la subhasta. Aix\u00f2 fa que les tecnologies que tenen avui un cost baix es benefici\u00efn de preus alts per centrals que tenen costos elevats per culpa del preu del gas, del carb\u00f3 o, com en aquest cas, per la connexi\u00f3 amb Fran\u00e7a. Per\u00f2 el fet \u00e9s que la connexi\u00f3 amb Fran\u00e7a no introdueix un preu m\u00e9s alt, perqu\u00e8 Fran\u00e7a ara no ven a Espanya, nom\u00e9s compra. Per tant el preu de mercat franc\u00e8s no casa amb el del mercat espanyol, nom\u00e9s augmenta la demanda espanyola. Des de fa anys ens estem queixant del mal funcionament d’un mercat el\u00e8ctric que nom\u00e9s beneficia les empreses el\u00e8ctriques, proporcionant-los beneficis fora del que \u00e9s assenyat. El mercat el\u00e8ctric (el Pool) hauria de tenir l’energia nuclear i la hidr\u00e0ulica fora del seu \u00e0mbit i deixar nom\u00e9s el mercat per a la resta de tecnologies. Aix\u00ed ens podr\u00edem beneficiar dels baixos costos de la generaci\u00f3 nuclear fins que les centrals tanquin. Llavors, per qu\u00e8 qui t\u00e9 el control del sistema no ho fa? Hem dit en altres ocasions: perqu\u00e8 els pol\u00edtics estan segrestats per les el\u00e8ctriques, all\u00f2 de les portes girat\u00f2ries… per\u00f2 encara hi ha m\u00e9s; \u00e9s un sentit de la pol\u00edtica i del model de pa\u00eds que es t\u00e9 des de Madrid.<\/p>\n
El 14 d’octubre passat es va fer p\u00fablic un informe de la secretaria d’energia sobre la proposici\u00f3 de llei de foment de l’autoconsum el\u00e8ctric presentada al congr\u00e9s per Ciutadans. I quins s\u00f3n els arguments que d\u00f3na la secretaria? Doncs que l’autoconsum significa una menor recaptaci\u00f3 del sistema el\u00e8ctric, que un autoconsum del 2% del total significaria que hi haurien 220 milions d’euros que no es negociarien en el Pool i del qual es perdrien 74 milions en impostos. Continua dient que un 2% d’autoconsum tindria com a efecte la baixada de 1?\/MWh en el preu del Pool (per m\u00e9s compet\u00e8ncia, se suposa), que encara suposaria uns altres 74 milions de menor recaptaci\u00f3 en impostos. Afegeix dient que la p\u00e8rdua de recaptaci\u00f3 per peatges (8.400 milions) seria de 50 milions, dels quals 14 milions serien en forma de menys impostos. Per tot plegat la secretaria estima que es deixarien de recaptar 235 milions en impostos. Obvia qualsevol benefici sobre la no importaci\u00f3 de combustible a Espanya, ni la millora en les p\u00e8rdues de transport el\u00e8ctric, ni la millora en generaci\u00f3 de CO2 i, naturalment, en la millora de l’activitat econ\u00f2mica per impuls de la inversi\u00f3 i en la capacitat adquisitiva de les persones o empreses que fessin l’estalvi.<\/p>\n
El que \u00e9s greu d’aquest exemple \u00e9s la idea que es t\u00e9 del govern de Madrid de l’economia i del model de futur del pa\u00eds. El relat diu: no feu estalvi perqu\u00e8 us necessito munyir. \u00c9s just el contrari del que fan governs ve\u00efns, esfor\u00e7ar-se perqu\u00e8 tothom tingui m\u00e9s poder adquisitiu, per tenir millors costos que tinguin com a conseq\u00fc\u00e8ncia menys importacions i m\u00e9s exportacions. \u00c9s tan b\u00e8stia l’argument del secretari d’Energia que se li veu el llaut\u00f3 defensant els interessos de les companyies el\u00e8ctriques.<\/p>\n
El model de l’elit espanyola est\u00e0 al servei de certes grans empreses i no li fa res trepitjar als consumidors i a les pimes si \u00e9s per garantir els interessos d’aquelles empreses. Qualsevol govern hauria de tenir com a objectiu possibilitar el benestar de la gent que governa, la creaci\u00f3 de riquesa i de treball i propiciar una economia competitiva amb el m\u00f3n exterior. Aix\u00f2 es fa promocionant l’estalvi i la millora de la productivitat, la industrialitzaci\u00f3 continuada. Doncs no, aix\u00f2 es veu que no entra en els plans de la direcci\u00f3 econ\u00f2mica de Madrid.<\/p>\n
Per tot plegat, el principal greuge que t\u00e9 Catalunya formant part d’Espanya \u00e9s aquest concepte d’estat que atropella. \u00c9s pitjor aquest model que no pas el d\u00e8ficit fiscal de 16.000 milions, m\u00e9s l’el\u00e8ctric de 1.000 milions, m\u00e9s el suport de les pensions, m\u00e9s els peatges de les carreteres. El pitjor \u00e9s haver de lluitar en la globalitzaci\u00f3 amb les mans lligades a l’esquena, amb un govern que ens va a la contra i ens fa la traveta a cada minut.<\/p>\n