Tot i que cal mesurar l\u00b4economia per molts \u00edndexs, com el benestar social, l\u00b4esperan\u00e7a de vida o altres, no hi ha dubte que l\u00b4\u00edndex m\u00e9s emprat fins ara \u00e9s el que dona voltes al PIB. El Producte Interior Brut mesura el valor total de b\u00e9ns i serveis generats en un pa\u00eds durant un any. En base a aix\u00f2 es calcula el valor de la productivitat d\u00b4un pa\u00eds dividint el PIB per les hores treballades (per assalariats i no assalariats). El valor de la productivitat del 2015 dels Estats Units, Fran\u00e7a i Alemanya \u00e9s similar, de 55 euros per hora treballada, mentre que el del Regne Unit i It\u00e0lia \u00e9s d\u00b4aproximadament 42 \u20ac\/h, el de Catalunya de 36 \u20ac\/h i el d\u00b4Espanya de 34 \u20ac\/h. Aix\u00f2 vol dir que els pa\u00efsos que ens envolten tenen m\u00e9s capacitat de generaci\u00f3 de riquesa que no pas nosaltres, que per a cada hora treballada generen m\u00e9s valor afegit.
\nLa productivitat d\u00b4un treball pot ser d\u00b411 \u20ac\/h pel cas d\u00b4un treball de neteja o de molts cambrers, de 21 a 25 \u20ac\/h pel cas d\u00b4un operari de construcci\u00f3 o mec\u00e0nic, i de 100 o 200 euros per hora en altres activitats m\u00e9s sofisticades o industrials. Aqu\u00ed cal pre\u00adcisar que el PIB \u00e9s brut, que inclou l\u00b4a\u00admor\u00adtitzaci\u00f3 del capital, cosa que explica que els valors de productivitat m\u00e9s alts siguin els de les ind\u00fastries m\u00e9s intensives en capital. Tot i aix\u00ed, la comparaci\u00f3 entre pa\u00efsos pel valor de productivitat \u00e9s raonable i indica la facilitat d\u00b4un pa\u00eds per crear riquesa.
\nLa productivitat d\u00b4Europa va canviar de forma notable despr\u00e9s de la segona guerra mundial. En aquell moment la productivitat alemanya era nom\u00e9s la meitat de la nord-americana. Aquell retard venia de lluny, des del segle XIX, i s\u00b4explica per una demora educativa, car la poblaci\u00f3 americana era petita en aquell segle i estava com\u00adpletament alfabetitzada. Quan Europa havia resolt l\u00b4alfabetitzaci\u00f3, EUA ja estava en l\u00b4etapa seg\u00fcent amb l\u00b4ensenyament secundari massiu i la universitat. Europa va superar aquest retard durant els trenta gloriosos anys que van del 1945 al 1975. En a\u00adques\u00adta comparaci\u00f3 de la productivitat entre pa\u00efsos Gran Bretanya pateix tamb\u00e9 insufici\u00e8ncia en el seu sistema formatiu, mentre que It\u00e0lia no va poder resoldre el problema fins al 1990 per un deute interminable que no li deixava recursos per a ensenyament. Espanya va haver d\u00b4esperar a l\u00b4arribada de la democr\u00e0cia perqu\u00e8 l\u00b4ensenyament assol\u00eds els nivells necessaris i per afavorir la productivitat que va emp\u00e8\u00adnyer l\u00b4economia \u00adcorrectament. Fins que la vinguda de la bombolla immobili\u00e0ria als anys 2000, i la globalitzaci\u00f3, la va aturar. Amb la crisi algunes productivitats es van recuperar, l\u00b4espa\u00adnyola sobretot, per\u00f2 va quedar una ferida greu en la societat en forma de gent sense treballar. Si a Alema\u00adnya hi ha un 49% de gent que treballa sobre el total de la poblaci\u00f3, a Fran\u00e7a \u00e9s del 42%, a Espanya del 39% i a Catalunya del 42%. A finals de 2017 la xifra d\u00b4ocupaci\u00f3 catalana ser\u00e0 millor que la francesa, per\u00f2 haurem de treballar moltes m\u00e9s hores que ells per atrapar la riquesa, degut a la seva productivitat.
\nAquesta comparaci\u00f3 entre poblaci\u00f3 ocupada en funci\u00f3 de la productivitat entre pa\u00efsos permet treure conclusions que ens poden servir cara al futur. Per qu\u00e8, amb un nivell de productivitat semblant de 55 \u20ac\/t, Alemanya ha passat de tenir una ocupaci\u00f3 del 44% el 2005 al 49% a l\u00b4any 2015 mentre que Fran\u00e7a nom\u00e9s va passar del 42% el 2005 al 42% el 2015? La ra\u00f3 s\u00b4explica perqu\u00e8 Fran\u00e7a basa la seva productivitat en unes poques grans empreses com Airbus, deixant de banda les pimes que no arriben a poder sobreviure amb valors laborals no concordants amb la capacitat de treball dels seus operaris. Dit d\u00b4una altra manera, l\u00b4elevad\u00edssima productivitat de les grans empreses contamina les pimes, ofegant-les. Per contra, a Alemanya la productivitat es troba estesa a totes les capes de l\u00b4economia empresarial. Si rasquem una mica m\u00e9s trobarem que la difer\u00e8ncia entre ambd\u00f3s pa\u00efsos es troba en l\u00b4excel\u00b7l\u00e8ncia en la formaci\u00f3 professional i en la capacitat d\u00b4adaptaci\u00f3 dels treballadors per a noves feines.
\nResponent a la pregunta de si tenim la productivitat que ens toca, cal concloure que s\u00ed, que tenim una economia excessivament basada en el turisme de baixa qualitat, per\u00f2 \u00e9s el resultat d\u00b4una mala pol\u00edtica immobili\u00e0ria que va afavorir l\u00b4entrada massiva de gent sense formaci\u00f3 al m\u00f3n laboral i que ara ha de treballar.
\nPer tant, cal continuar amb la creaci\u00f3 de treball encara que sigui a costa de posar m\u00e9s cambrers a curt termini que aporten baixa productivitat, per\u00f2 d\u00b4aqu\u00ed a un any haurem de col\u00b7locar una altra marxa a l\u00b4economia, afavorint que tots els nous treballadors tinguin estudis de FP i aix\u00f2 demana m\u00e9s recursos per a ensenyament: no s\u00f3n els mateixos mitjans per ensenyar llengua que els que es necessiten per ensenyar programaci\u00f3 industrial.
\nEl 2017 obrir\u00e0 una nova etapa en l\u00b4exportaci\u00f3 catalana fora d\u00b4Europa que caldr\u00e0 aprofitar per generar treball de qualitat, tasca que no es pot fer amb paletes ni amb cambrers, necessitarem joves amb formaci\u00f3 \u00e0mplia i amb idiomes. No s\u00e9 quan ho veurem resolt per\u00f2 cal insistir en la baixa formaci\u00f3 matem\u00e0tica dels alumnes d\u00b4ensenyament secundari i a tombar la resist\u00e8ncia a cursar estudis de formaci\u00f3 professional. Ens cal un canvi d\u00b4actitud en la societat per preparar joves ben formats pel futur, actitud que cal refor\u00e7ar en l\u00b4opini\u00f3 medi\u00e0tica i en la informaci\u00f3 en les fam\u00edlies. Mentre que a Alemanya la FP \u00e9s del 50% (20% dual i 30% reinserci\u00f3) a Catalunya no arriba al 19%. Molta feina a fer per obtenir una productivitat al nivell que ens tocaria pel que ens sembla que som.<\/p>\n