L \u00e8xit de la Marat\u00f3 de TV3 diumenge passat, amb una recaptaci\u00f3 de 8,4 milions d\u00b4euros, parteix de d\u00e8cades d\u00b4aquest format que molts pensaven que era exclusivament catal\u00e0 i que molts pa\u00efsos estudien per copiar. La Marat\u00f3 \u00e9s, de fet, un programa que va n\u00e9ixer a EUA els anys 50 per ajudar als malalts de poliomielitis. Aquesta tipologia de programes generalment s\u00b4anomenen Telet\u00f3, una contracci\u00f3 de televisi\u00f3 i marat\u00f3. N\u00b4hi ha a tot el m\u00f3n, al Estats Units, Canad\u00e0, Xile, Panam\u00e0, Per\u00fa, Brasil, M\u00e8xic, Fran\u00e7a, B\u00e8lgica, Su\u00efssa, It\u00e0lia, Regne Unit, Espanya, Luxemburg, Austr\u00e0lia, Israel i Jap\u00f3. Com hem dit, el primer va comen\u00e7ar a Green Bay (Wisconsin) a l\u00b4any 1954 amb una emissi\u00f3 de 22 hores consecutives de programa dedicat a una croada pels infants. L\u00b4\u00e8xit d\u00b4aquest programa encara perdura, essent la marat\u00f3 local amb m\u00e9s \u00e8xit dels EUA, amb una recaptaci\u00f3 de m\u00e9s de 5 milions de d\u00f2lars. El Telet\u00f3n de Xile ha arribat a recaptar 53 milions de d\u00f2lars, amb un fort increment despr\u00e9s del terratr\u00e8mol que va patir el pa\u00eds a l\u00b4any 2010. El T\u00e9l\u00e9thon de Fran\u00e7a, organitzat per l\u00b4Associaci\u00f3 francesa de miopaties, finan\u00e7a projectes de recerca de malalties gen\u00e8tiques i va recollir l\u00b4any 2006 fins a 101 milions d\u00b4euros, mentre que a l\u00b4any 2015 la xifra va ser de 80 milions.
\nQu\u00e8 tenen les maratons televisives que enganxen tant? La facilitat amb qu\u00e8 permeten ser solidari. Per aix\u00f2 la majoria es fan el mes de desembre, just abans de Nadal, quan la campanya de compres i llums est\u00e0 en plena efervesc\u00e8ncia.
\nDurant la darrera Marat\u00f3 de TV3 he pogut llegir a les xarxes socials, tamb\u00e9 en premsa digital i escrita, burles i escarnis de la Marat\u00f3 dient que permet fer un rentat de consci\u00e8ncia, que amaga la corrupci\u00f3 pol\u00edtica, que \u00e9s un recurs bonista a la caritat, que justifica les cues de la sanitat… en fi, que \u00e9s pornografia sentimental, un acte d\u00b4hipocresia col\u00b7lectiva patrocinat per empreses que evadeixen impostos.
\nEls que diuen aix\u00f2 tenen una part de ra\u00f3 quan diuen que aquest exercici de bonisme acaba sent un recurs a la mala consci\u00e8ncia per\u00f2, no ho \u00e9s tamb\u00e9 fer donacions o ajudar C\u00e0ritas? Hem de deixar de fer-ho? No \u00e9s un exc\u00e9s de bonisme el subsidi col\u00b7lectiu i sistem\u00e0tic a bona part de l\u00b4Espanya meridional? No n\u00b4hi ha un exc\u00e9s en el suport a algunes fam\u00edlies que han vinculat la seva vida al subsidi sense importar-los la reinserci\u00f3 al treball? Les mateixes persones que clamen la hipocresia s\u00f3n les que pressionen perqu\u00e8 aquest bonisme sigui p\u00fablic, que vingui de l\u00b4administraci\u00f3 i no els involucri a ells perqu\u00e8 els molesta.
\nDoncs no. La societat no t\u00e9 recursos infinits per subsidiar tota la poblaci\u00f3 i \u00e9s una demag\u00f2gia miserable dir que es poden resoldre aquests problemes amb l\u00b4import de les ambaixades catalanes.
\nMolt m\u00e9s important que els recursos \u00e9s el fet del voluntariat. En els darrers 20 anys la societat catalana (i suposo que la global) s\u00b4ha tornat cada vegada m\u00e9s individualista, penjant a l\u00b4estat accions que abans es feien de forma volunt\u00e0ria. Recordo per pr\u00f2pia experi\u00e8ncia els grups de rescat de muntanya que vam ser apartats pels bombers professionals. L\u00b4administraci\u00f3 mai tindr\u00e0 prou mitjans per fer front a totes les conting\u00e8ncies de la societat, essent vital el recurs a la bona fe de la gent i a accions de voluntariat.
\nI qu\u00e8 dir de la solidaritat? \u00c9s cert que la solidaritat de la Marat\u00f3 \u00e9s de llagrimeta, per\u00f2 solidaritat a la fi. Creieu que sense fer campanyes alg\u00fa faria donacions a la Creu Roja, a C\u00e0ritas o donaria sang? Ni que sigui per un problema de comunicaci\u00f3 fan falta les campanyes i, si aquestes afecten les emocions dels qui han de donar, millor.
\nPer tant jo trobo un encert la Marat\u00f3 de TV3 que permet recuperar per un dia el voluntariat i la solidaritat de la gent, alhora que fa una cosa que desagrada a tots els que se la carreguen, que \u00e9s el sentiment grupal d\u00b4aquell dia a Catalunya, la identificaci\u00f3 d\u00b4una acci\u00f3 amb el territori, la potenciaci\u00f3 d\u00b4un orgull de la gent que s\u00b4hi aplega, la diferenciaci\u00f3 amb altres tribus.
\nS\u00f3n actes aix\u00ed els que enforteixen el sentiment de naci\u00f3, que fan que un territori sigui m\u00e9s homogeni, compacte, que acabi tenint objectius comuns i, per tant, m\u00e9s eficient. Hi afegiria la necessitat de convidar actors i persones notables espanyoles per poder incidir encara m\u00e9s en el col\u00b7lectiu castellanoparlant i fer-los part\u00edcips d\u00b4aquest objectiu de crear una societat catalana m\u00e9s lliure, solid\u00e0ria i m\u00e9s igual, que hauria de ser una part fonamental dels nostres valors.
\nLa corrupci\u00f3 cal combatre-la sempre i la Marat\u00f3 no hi ha de tenir absolutament res a veure, ni com a pantalla sentimental. Les mancances de l\u00b4administraci\u00f3 en salut, ensenyament o en assist\u00e8ncia cal resoldre-les amb m\u00e9s ingressos i m\u00e9s efic\u00e0cia en les despeses. Per\u00f2 ni una cosa ni l\u00b4altra han de ser mai una excusa per impedir que un \u00adterritori exerceixi la seva solidaritat en forma d\u00b4excitaci\u00f3, que aplegui conductes de forma massiva i que mostri els seus recursos emocionals en un acte que enforteix la cohesi\u00f3 social.
\nAvui tenim una altra ocasi\u00f3 d\u00b4expressar la nostra emoci\u00f3, en fam\u00edlia. Bon Nadal!<\/p>\n