Quan un observa dos pa\u00efsos ve\u00efns, Fran\u00e7a i Espanya, veu que hi ha un concepte ben diferenciat: el de p\u00e0tria. P\u00e0tria etimol\u00f2gicament significa el pa\u00eds dels pares, que en angl\u00e8s seria birthplace, la terra on has nascut o la terra que t\u00b4acull. Per\u00f2 aquest terme no t\u00e9 el mateix significat segons les \u00e8poques, els llocs i les classes socials. En el transcurs de la hist\u00f2ria s\u00b4ha utilitzat el terme de forma combativa enmig d\u00b4una guerra: llavors p\u00e0tria \u00e9s el pa\u00eds o la naci\u00f3 per la qual un est\u00e0 llest per sacrificar-se; aqu\u00ed haur\u00edem de recordar el sentit que la revoluci\u00f3 cubana li va donar, revoluci\u00f3n o muerte. El terme tamb\u00e9 identifica la naci\u00f3 o unitat sociocultural amb la qual els que viuen en aquell entorn se senten identificats, i \u00e9s la llengua el s\u00edmbol m\u00e9s important d\u00b4identitat nacional.<\/p>\n
Per aix\u00f2, quan comparem l\u00b4arrelament dels conceptes naci\u00f3 i p\u00e0tria a Fran\u00e7a es percep que ambd\u00f3s estan molt arrelats en la societat i, en canvi, quan observem aix\u00f2 a Espanya, no. Fran\u00e7a ha anat cultivant el sentiment nacionalista amb les seves pol\u00edtiques jacobines de centralitzaci\u00f3 i d\u00b4aniquilaci\u00f3 de les lleng\u00fces regionals o patois, segons ells. Per\u00f2 alhora el concepte p\u00e0tria l\u00b4ha anat defensant des de l\u00b4edat mitjana (quan era un sentiment m\u00e9s local) passant pel renaixement en el que la p\u00e0tria era el rei, fins la revoluci\u00f3 francesa on la noci\u00f3 de p\u00e0tria s\u00b4assimila a la de poder del poble. A partir d\u00b4aqu\u00ed la p\u00e0tria es sacralitza, \u00abamor sagrat de la p\u00e0tria\u00bb, diu la Marsellesa, i ser patriota \u00e9s ser defensor de la revoluci\u00f3. M\u00e9s endavant ser patriota \u00e9s ser defensor dels valors de la rep\u00fablica francesa.<\/p>\n
Ara fem una mirada a la p\u00e0tria es\u00adpa\u00adnyola. A banda de la p\u00e0tria esmentada per Franco, amb connotacions negatives per a nosaltres, a Espanya no hi ha hagut el concepte de p\u00e0tria perqu\u00e8 no hi ha un sentiment \u00fanic de pertinen\u00e7a al territori, amb diverses lleng\u00fces, per\u00f2 sobretot perqu\u00e8 no s\u00b4ha atorgat cap valor al terme de p\u00e0tria. La p\u00e0tria dels dirigents espanyols nom\u00e9s els ha servit per enriquir-se ells i els seus amics, per esclafar altres col\u00b7lectivitats, per sortir-ne beneficiats ells. Ha passat amb els cacics d\u00b4Andalusia i Extremadura, amb les relacions permanents entre Catalunya i Espanya des de 1.714 i amb els lobbies i elits funcionarials de l\u00b4estat actual. Aix\u00f2 ha perm\u00e8s que el sentiment nacionalista catal\u00e0 hagi aguantat aqu\u00ed tants anys i, a canvi, no hagi aguantat a la Catalunya nord, on les pr\u00e0ctiques de diluci\u00f3 i mescla de la poblaci\u00f3 dintre tot el territori franc\u00e8s han estat presents durant molts temps.<\/p>\n
Per qu\u00e8 \u00e9s important el concepte de p\u00e0tria per a Catalunya? Evidentment no pas per cap concepte guerrer, sin\u00f3 perqu\u00e8 permet eixamplar la base social a favor de l\u00b4independentisme. Si ara aquesta base social abasta els catalans que ens sentim identificats per la llengua i per la cultura aut\u00f2ctona, la meitat de la poblaci\u00f3 no segueix aquesta identificaci\u00f3, tot i que coneix la llengua. Vol dir que molta d\u00b4aquesta gent no veu Catalunya com la terra que els acull i els permetr\u00e0 tenir un futur desitjat, la veu com una terra de pas o temporal, que tan se li\u00b4n fa ser aqu\u00ed com en un altre lloc. Per tant, hi ha hagut una feina que hav\u00edem de fer, la de donar esperan\u00e7a als catalans que el futur ser\u00e0 millor, que la hem descuidat i que cal enfocar-la si volem eixamplar la base social.<\/p>\n
Els francesos, de qualsevol ideologia, invoquen sovint els valors de la Rep\u00fablica com llibertat, igualtat i fraternitat, i en base a aix\u00f2 han aixecat les seves relacions socials i pol\u00edtiques. Si a un empresari li diem que en la Catalunya del futur garantirem la transpar\u00e8ncia de mercat, que no hi hagi ning\u00fa que faci trampa, que deixarem que es posin empreses i que es desenvolupin exportant… segur que diu que s\u00ed a un nou pa\u00eds, lluny d\u00b4un en el que ara est\u00e0, ple de trampes. Doncs aix\u00f2 mateix haur\u00edem de fer amb tots els col\u00b7lectius de la societat, dient per exemple que garantirem habitatge social per a tothom, que assegurarem un treball i que, com els francesos, garantirem una democr\u00e0cia com cal, amb llibertat, igualtat i solidaritat.<\/p>\n
Es tracta de dissenyar una Catalunya del futur amb uns valors que ara no t\u00e9 de forma expl\u00edcita, definint un horitz\u00f3 amb m\u00e9s esperan\u00e7a que la que ara hi ha, deixant clar que el que es vol \u00e9s una societat moderna, que investiga, que d\u00f3na treball suficient a tothom, que possibilita el manteniment de l\u00b4estat del benestar, que garanteix una sanitat i un ensenyament excel\u00b7lents i que permet a tothom tenir un habitatge digne. En definitiva, que permet als seus habitants refer l\u00b4esperan\u00e7a per als seus fills.<\/p>\n
Per tot plegat \u00e9s urgent parlar dels valors que voldr\u00edem que tingui la Catalunya del futur, valors que seran diferents si persistim dintre Espanya o si ens n\u00b4hem allu\u00adnyat en major o menor grau.<\/p>\n
El debat sobre la independ\u00e8ncia ha abastat a molts \u00e0mbits, a l\u00b4economia, a les pensions, a Europa, a l\u00b4energia, a l\u00b4exportaci\u00f3, als fluxos entre Espanya i l\u00b4exterior… veient-se que, en qualsevol \u00e0mbit, Catalunya se\u00b4n surt millor si \u00e9s independent. Per\u00f2 ens hem deixat els valors que aporten il\u00b7lusi\u00f3 (sin\u00f2nim de futur) i esperan\u00e7a a la gent, i que permeten eixamplar la base social del proc\u00e9s: Treball, habitatge, llibertat, igualtat i solidaritat.<\/p>\n