L’ episodi de la mort per un incendi a casa de l’\u00e0via de Reus aquesta setmana ha posat a primer nivell de discussi\u00f3 si la societat s’enfronta correctament a la pobresa. Immediatament cal dir que no, car es deixa la pobresa al voluntarisme de la societat, quan no a la improvisaci\u00f3 i a la translaci\u00f3 de la responsabilitat a altres.<\/p>\n
Abans de continuar amb el meu raonament vull recordar que he denunciat sovint aqu\u00ed a les companyies el\u00e8ctriques de pr\u00e0ctiques oligop\u00f2liques que passen pel control del regulador i dels mitjans de comunicaci\u00f3 per assolir beneficis estratosf\u00e8rics, que no s\u00f3n coherents amb els que obt\u00e9 la resta del teixit econ\u00f2mic. Aquesta mateixa setmana Pimec denunciava el descarat nivell de beneficis de les companyies el\u00e8ctriques que el 2015 obtenien un marge brut (Ebitda) sobre vendes del 37,9%, que permet un benefici net sobre vendes del 13,2%. Entre el 2011 i el 2014 el benefici net de les el\u00e8ctriques va ser del 14,6%, enfront els beneficis de les pimes en el mateix per\u00edode de l’1,2%. L’any passat la comparaci\u00f3 la vam fer sobre les altres empreses de l’Ibex i el resultat va ser el mateix.<\/p>\n
He explicat tamb\u00e9 que aix\u00f2 es deu a un rescat ocult que estem fent a les el\u00e8ctriques a causa d’una situaci\u00f3 que seria de fallida si complissin estrictament les regles del joc. El rescat es podria haver fet com amb els bancs, injectant capital i prenent accions de les companyies, per\u00f2 el govern del PP va decidir fer-lo via augment de preus.<\/p>\n
Aquest augment es va fer de forma que es van penalitzar m\u00e9s els drets de connexi\u00f3 a la xarxa, la part fixa, que no pas al consum d’energia. Aix\u00ed, els consumidors m\u00e9s petits van patir un augment del 42,9% enfront als m\u00e9s grans, que el van tenir del 17%. A m\u00e9s, l’IVA va passar del 16% al 18% i al 21%. Molts rebuts de la llum es van doblar. La societat ha anat acumulant amb els anys un emprenyament envers les companyies el\u00e8ctriques que a la m\u00e9s m\u00ednima intenta tornar-li qualsevol cosa. Ha passat amb el bo social i passa ara amb el cobrament de rebuts no pagats.<\/p>\n
Dit aix\u00f2, no estic d’acord que es paguin els rebuts el\u00e8ctrics de fam\u00edlies que no poden pagar. En el m\u00f3n de l’energia \u00e9s b\u00e0sic l’estalvi, i aix\u00f2 vol dir fer un \u00fas acurat d’aquesta energia. Dir a una fam\u00edlia que ja li pagarem el rebut, donant-li encara dues estufes el\u00e8ctriques perqu\u00e8 s’escalfin, \u00e9s una bestiesa. Primer perqu\u00e8 amb les estufes no s’escalfaran, segon perqu\u00e8 el consum d’energia ser\u00e0 exagerat, i tercer perqu\u00e8 no els estem ensenyant a estalviar. \u00c9s molt millor, i \u00e9s la nostra responsabilitat, resoldre la pobresa de la fam\u00edlia donant-li una quantitat perqu\u00e8 pugui satisfer totes les seves necessitats b\u00e0siques que no pas caure en solucions parcials i dolentes que porten a malentesos i finalment a injust\u00edcies.<\/p>\n
S’ha optat per transferir el problema de la pobresa energ\u00e8tica a les empreses de serveis perqu\u00e8 ens traiem la responsabilitat de sobre i ho fem a les el\u00e8ctriques perqu\u00e8 ens fan r\u00e0bia. Aquesta no \u00e9s una actitud madura, \u00e9s terriblement infantil i no resol el problema. El bo social, la tarifa especial per a col\u00b7lectius amb problemes permet tenir una tarifa per sota de 3 kW a un preu assequible (uns 25 euros al mes), per\u00f2 es va voler que la difer\u00e8ncia la paguessin les companyies el\u00e8ctriques, cosa que a la fi el tribunal suprem ha anul\u00b7lat. El cobrament dels rebuts impagats ser\u00e0 una cosa igual. \u00c9s un mal cam\u00ed.<\/p>\n
La soluci\u00f3 passa per resoldre els problemes en la seva arrel. Les el\u00e8ctriques s’han de controlar de forma distinta, abaixant la puja del 43% que hi va haver del rebut, fent-les responsables de les seves inversions i errors, i aplicant una pol\u00edtica que permeti els millors preus al mercat. Per\u00f2 la pobresa cal resoldre-la de forma diferent, agafant-la de cara, creant treball i una renda b\u00e0sica que permeti a aquests col\u00b7lectius fer front al moment pel que travessa. \u00c9s clar que aix\u00f2 fa urtic\u00e0ria als pol\u00edtics, car la possibilitat que es faci un mal \u00fas d’un mecanisme aix\u00ed \u00e9s important. Per aix\u00f2 caldria que an\u00e9s acompanyat d’una tutoritzaci\u00f3 de la fam\u00edlia, un seguiment que els enseny\u00e9s a trobar la millor soluci\u00f3 per viure, com escalfar sense recurs a l’electricitat, amb estufes alternatives, com distribuir la renda per arribar a final de mes… en fi, fer les accions necess\u00e0ries per possibilitar que la responsabilitat vital torni a la fam\u00edlia i no la derivi a la societat.<\/p>\n
Els francesos prohibeixen tallar l’electricitat en els mesos d’hivern, per\u00f2 no commuten el pagament, sin\u00f3 que queda acumulat i permeten el pagament en mesos posteriors. Per altre costat l’administraci\u00f3 ajuda econ\u00f2micament amb una renda de solidaritat de 650 ? m\u00e9s les ajudes al lloguer social, per a cada fill i durant l’escolaritat. La part negativa d’un cam\u00ed aix\u00ed \u00e9s la facilitat en desconnectar de la realitat de la societat i viure sempre m\u00e9s enganxat al subsidi.<\/p>\n
Per aix\u00f2 no \u00e9s encertat traslladar la pobresa a les el\u00e8ctriques, com tampoc ho seria fer-ho als restaurants. Ara m\u00e9s que mai cal trobar una soluci\u00f3 per generar llocs de treball que puguin acceptar tot el ventall de treballadors. Quan el m\u00f3n va cap a un treball molt qualificat no \u00e9s f\u00e0cil crear-ne que no ho sigui, per\u00f2 caldr\u00e0 fer-ho i per aix\u00f2 \u00e9s important no posar el cap sota l’ala i fer elusi\u00f3 de responsabilitats cap a les el\u00e8ctriques.<\/p>\n