Les dades de l’Enquesta de poblaci\u00f3 activa de la setmana passada mostren que el treball es recupera, per\u00f2 no a la ind\u00fastria. S\u00f3n, una vegada m\u00e9s, una mostra de la terciaritzaci\u00f3 que est\u00e0 agafant l’economia. Avui dia el treball est\u00e0 enfocat b\u00e0sicament en el sector serveis amb un pes del 76,3%, mentre que la ind\u00fastria nom\u00e9s ocupa el 13,6%. Abans de la crisi aquests valors eren de 66,4% i de 16,1% respectivament, la qual cosa vol dir que la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica es fa b\u00e0sicament en serveis, que la ind\u00fastria no arrenca amb prou for\u00e7a.<\/p>\n
\u00c9s cert que cal sempre matisar les enquestes. Alguns dels serveis anteriorment estaven englobats a la ind\u00fastria, per ?exemple la flota del transport formava part de la ind\u00fastria, mentre que ara gaireb\u00e9 tot est\u00e0 externalitzat. Molts serveis de manteniment es tendeixen a fer-los fora quan abans estaven integrats a les ind\u00fastries. Encara que els valors absoluts s’haurien de corregir, la veritat \u00e9s que la tend\u00e8ncia a perdre ind\u00fastria \u00e9s real i molt preocupant.<\/p>\n
Dijous en Jordi Corominas<\/strong> en una conversa oberta a la SER em preguntava les raons per les quals es perd ind\u00fastria i, concretament, em va posar l’exemple de Nylstar a Blanes i de Torraspapel a Sarri\u00e0. Li vaig dir que oblidava el cas Nestl\u00e9 a Girona. Totes tres empreses s\u00f3n grans empreses i han patit greus conflictes en el passat. Nylstar va patir vagues importants durant la segona meitat dels 80, Torras va mantenir una alta conflictivitat els anys 2000 i Nestl\u00e9 la va patir fa deu anys. Els ?exemples no s\u00f3n del tot homogenis, car Nylstar i Torras s’enfrontaven a una enfonsada del seu producte, havent de treure plantilla per trobar un nou cam\u00ed, mentre que Nestl\u00e9 no patia aquest problema i es tractava nom\u00e9s de reclamacions salarials. Nylstar va n\u00e9ixer el 1923 per la fabricaci\u00f3 de Rayon a partir de cel\u00b7lulosa, la mateixa mat\u00e8ria primera que feia servir Torras des del 1941 per fabricar paper. La qu\u00edmica org\u00e0nica derivada del petroli va portar nous pol\u00edmers que van donar noves fibres com el Nylon i la seva producci\u00f3 es va mundialitzar i atomitzar, fins al punt que clients de Nylstar, com Antex d’Angl\u00e8s, van decidir fabricar-se ells el fil sint\u00e8tic. Podr\u00edem dir que en el seu moment Nylstar no va saber trobar nous productes que l’ajudessin a superar la compet\u00e8ncia o nous processos i organitzaci\u00f3 que milloressin els seus costos. Torras de Sarri\u00e0 va patir el tancament de la planta de cel\u00b7lulosa per ?desequilibrada i per petita, per\u00f2 va ser la decisi\u00f3 d’invertir en altres plantes del grup com la de Motril -per les ajudes de la UE en aquella regi\u00f3- la que va acabar de tombar la f\u00e0brica. En ambd\u00f3s casos s’hi afegeixen les tensions entre els comit\u00e8s d’empresa i la direcci\u00f3 de la f\u00e0brica i, en el cas de Sarri\u00e0, encara caldria apuntar-hi la sospita que l’empresa veia una plusv\u00e0lua important convertint els terrenys industrials en residencials, cosa que no va passar perqu\u00e8 l’Ajuntament de Sarri\u00e0 finalment no va caure en el parany. A partir de la segona meitat dels anys 2000 el paper estucat que fabricava la planta de Sarri\u00e0 va anar deixant-se de consumir fins que va tancar. Es podia haver reconvertit? B\u00e9 que ho ha fet la f\u00e0brica de Saragossa i prou que aguanten les f\u00e0briques de Motril i de Sant Joan les Fonts. Finalment queda l’exemple de Nestl\u00e9, una empresa on el producte no nom\u00e9s no ha caducat sin\u00f3 que s’ha potenciat. Per\u00f2 va ser arran del darrer conflicte de vagues, amb bidons cremant a l’entrada de la f\u00e0brica, que es va arribar a un acord que va suposar el llan\u00e7ament d’inversions molt importants que han suposat la creaci\u00f3 de centenars de nous llocs de treball.<\/p>\n Les empreses en aquest moment estan subjectes a canvis substancials, b\u00e9 sigui per la transformaci\u00f3 del seu producte, sigui per la compet\u00e8ncia internacional, per aix\u00f2 \u00e9s m\u00e9s important que mai que els treballadors i la direcci\u00f3 remin en la mateixa direcci\u00f3. Les forces no van pas tan sobrades per suportar que alg\u00fa remi en direcci\u00f3 contr\u00e0ria. Aix\u00f2 els sindicats ho haurien de tenir sempre present (dono fe que avui \u00e9s aix\u00ed) i les direccions de les empreses haurien de fer el possible per transmetre aquestes dificultats i establir una comunicaci\u00f3 f\u00e0cil perqu\u00e8 tothom ho pugui interioritzar. En els tres casos anteriors dues empreses no van ser capaces de superar el tr\u00e0ngol i una s\u00ed.<\/p>\n Perqu\u00e8, com deia en Jordi en la conversa, quan es perd una empresa de certa dimensi\u00f3 es perd tamb\u00e9 el treball extern, aquell transport i serveis de manteniment externalitzats, es perd finalment una riquesa en coneixement que acaba conformant el nostre teixit industrial. Per posar un exemple, al voltant de Torras a Sarri\u00e0 hi havia hagut fins a 10 empreses que vivien directament d’ella o b\u00e9 indirectament a trav\u00e9s del coneixement que flu\u00efa fora de la f\u00e0brica.<\/p>\n Una gran ind\u00fastria pot esdevenir l’embri\u00f3 d’un petit cl\u00faster al voltant del qual neixen o es mantenen altres empreses, de serveis o industrials. Aquest \u00e9s el valor m\u00e9s gran d’una ind\u00fastria, el de fer de locomotora local de l’economia i \u00e9s per aix\u00f2 que cal fer tot el que estigui en la nostres mans per afavorir-ho. Sembla evident, oi? Doncs caldr\u00e0 canviar moltes coses a Urbanisme, Medi Ambient i Formaci\u00f3 Professional perqu\u00e8 aix\u00f2 sigui aix\u00ed. Una ind\u00fastria que es vulgui posar en un sol r\u00fastic, que necessiti canviar la planificaci\u00f3, t\u00e9 molt dif\u00edcil la seva implantaci\u00f3 abans que el seu projecte no hagi caducat en el temps per la compet\u00e8ncia internacional. L’administraci\u00f3 no va a la mateixa velocitat que l’economia: viuen en \u00f2rbites diferents.<\/p>\n