Joseph E. Stiglitz t\u00e9 73 anys i \u00e9s un economista americ\u00e0 que va rebre el premi Nobel el 2001. \u00c9s un especialista en microeconomia, essent la seva teoria m\u00e9s famosa la de l’screening, l’assimetria de la informaci\u00f3 per un agent econ\u00f2mic que extreu informaci\u00f3 econ\u00f2mica d’un altre. Aquesta setmana ha estat a Barcelona presentant el seu darrer llibre L’euro. Com la moneda comuna amena\u00e7a el futur d’Europa.
\nStiglitz \u00e9s molt cr\u00edtic respecte a com s’ha fet l’estructura de l’euro, segons ell tan r\u00edgida com si estigu\u00e9s lligada al patr\u00f3 d’or d’abans. Explica la candidesa dels estats europeus en entrar a l’euro al costat d’una Alemanya de la qual es coneixia pr\u00e8viament que portaria la veu cantant. Es va crear l’euro precipitadament, sense crear les estructures necess\u00e0ries per resoldre qualsevol conflicte i, quan va arribar la crisi, no va tenir prou recursos per superar la situaci\u00f3.<\/p>\n
Stiglitz \u00e9s un fan de la mesura de devaluaci\u00f3 d’una moneda per resoldre de forma r\u00e0pida una crisi i aix\u00f2 \u00e9s el que falla en l’interior de l’euro. Alemanya, entossudida a tenir la inflaci\u00f3 a zero, obliga la resta de les economies en problemes a ser deflacion\u00e0ries, sotmetent-les a llargs per\u00edodes de recessi\u00f3 i patiment. Els efectes positius de l’euro s\u00f3n la facilitat d’intercanvi comercial entre pa\u00efsos i l’acc\u00e9s relativament barat al capital, per\u00f2 el cost d’aix\u00f2 \u00e9s tenir una rigidesa que fa patir i obliga a fer millores estructurals, a aix\u00f2 que es diu austeritat.
\nHe de confessar que a mi m’agrada que s’hagin de fer coses de forma for\u00e7ada quan un pa\u00eds no t\u00e9 cap voluntat de ser ortodox. He pogut constatar l’efecte positiu de la reforma laboral que ha portat Catalunya a exportar el 47% del que fa Espanya i a tenir el saldo net m\u00e9s alt de la hist\u00f2ria el passat mes de juliol. Est\u00e0 clar que el mateix efecte s’hagu\u00e9s pogut produir amb una forta devaluaci\u00f3 de la moneda, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s impossible dintre l’euro. Els alemanys s\u00f3n els grans beneficiats de la moneda \u00fanica pel fet que, abans d’entrar-hi, havien fet els deures estructurals a la seva economia arran de la absorci\u00f3 d’Alemanya de l’Est. Durant 10 anys van estar patint, treballant amb molta austeritat per absorbir la riquesa repartida per l’entrada dels germans excomunistes. Quan va arribar la crisi ells ja eren el pa\u00eds m\u00e9s productiu de l’economia global i els seus productes es van vendre arreu com xurros. Si haguessin tingut el Deutsch Mark en lloc de l’euro la seva moneda s’hauria revaluat a nivells estratosf\u00e8rics, perdent r\u00e0pidament competitivitat. Per\u00f2 com que estaven lligats amb els pa\u00efsos maldestres del sud d’Europa, que importaven m\u00e9s que no pas exportaven, l’euro no es va revaluar en la mateixa quantitat que l’exportaci\u00f3 alemanya, fet que la va protegir. Ara b\u00e9, en una economia equilibrada els efectes dels enormes guanys de l’exportaci\u00f3 alemanya haurien d’haver servit per millorar els salaris dels seus treballadors i per construir millors infraestructures en el seu pa\u00eds, fent de locomotora de la resta d’Europa. Aqu\u00ed \u00e9s on Alemanya fa trampa: no reparteix la riquesa guanyada per evitar que pugi la seva inflaci\u00f3, col\u00b7locant els guanys en productes financers, cosa que ara els explota a les mans amb el Deutsche Bank. El tractat de Lisboa estableix que un pa\u00eds nom\u00e9s pot tenir un super\u00e0vit comercial del 6% i Alemanya el t\u00e9 del 8%. Nom\u00e9s Mario Renzi s’ha atrevit a dir que Alemanya fa trampes i no ajuda la resta de l’economia europea.
\nStiglitz proposa algunes reformes de l’euro com abandonar el criteri del 3% de d\u00e8ficit, substituir l’estrat\u00e8gia d’austeritat per la de creixement, implementar el finan\u00e7ament amb eurobons, augmentant salaris en pa\u00efsos amb saldo comercial excedent, canviar el mandat del BCE, que ara nom\u00e9s vigila la inflaci\u00f3, per fer com la FED, que tamb\u00e9 mira l’atur, el creixement i l’estabilitat, establir una asseguran\u00e7a de dip\u00f2sits bancaris comuna, constituint una uni\u00f3 banc\u00e0ria, i fomentar pol\u00edtiques industrials dissenyades per facilitar als pa\u00efsos amb retard que es puguin posar al dia i atrapar els m\u00e9s avan\u00e7ats. Tot aix\u00f2 sembla impossible per l’egoisme alemany que ha dissenyat el model de l’euro a la seva mida.
\nGran Bretanya va fer una mala interpretaci\u00f3 de la seva crisi industrial i va agafar el cam\u00ed del Brexit quan podia haver agafat el cam\u00ed d’entrar a l’euro. No creieu pas que \u00e9s una ocurr\u00e8ncia o genialitat meva, no, el problema angl\u00e8s \u00e9s una City econ\u00f2mica que mant\u00e9 cont\u00ednuament la lliura esterlina revaluada, fet que va fer desapar\u00e8ixer tot el teixit industrial angl\u00e8s. Si haguessin fet com els alemanys, que eviten que la moneda es revalu\u00ef gr\u00e0cies a tenir socis potiners, no haguessin tingut el trencament que van tenir. Per\u00f2 ells pensen en la Gran Bretanya imperial i, fent aix\u00f2, entren tamb\u00e9 al club dels matussers.
\nStiglitz suggereix dividir l’euro en dues monedes, la del nord i la del sud. La pregunta \u00e9s, on estar\u00e0 Fran\u00e7a? Li tocaria estar en l’economia del sud, per\u00f2 dubto que el seu orgull ho permeti i una economia que no tingui cap pa\u00eds ortodox ser\u00e0 una economia de la trampa permanent, de la devaluaci\u00f3 cont\u00ednua, que era el que sabien fer els italians i els espanyols. O potser s\u00ed que aix\u00f2 \u00e9s el que ens interessa? A Catalunya, a la Pad\u00e0nia i a la Toscana segur que ens interessa aquesta idea: ser\u00edem els reis en una \u00e0rea sapastre, la mateixa posici\u00f3 que ara t\u00e9 Alemanya.<\/p>\n