El Parlament de Catalunya est\u00e0 tramitant el projecte de llei del canvi clim\u00e0tic. A tal efecte, la comissi\u00f3 de Medi Ambient i Sostenibilitat ha demanat la pres\u00e8ncia d’entitats i persones amb opini\u00f3 al respecte. Divendres em va tocar representar Pimec en aquesta compareixen\u00e7a, essent la meva l’\u00faltima de totes les que es van fer en les darreres setmanes.
\nEl projecte de llei \u00e9s un treball de 44 p\u00e0gines que vol ser exhaustiu i, en fer-ho, s’oblida de molts conceptes, car \u00e9s impossible preveure-ho tot. En la introducci\u00f3 fa una defensa de l’acci\u00f3 contra el canvi clim\u00e0tic, citant els protocols internacionals i els compromisos de la UE. En el desenvolupament el projecte passa revista a les accions que afecten a diferents sectors: l’agricultura i la ramaderia, l’aigua, la biodiversitat, els boscos i la gesti\u00f3 forestal, l’energia, la ind\u00fastria, serveis i comer\u00e7, les infraestructures, els residus, la salut, els transports i la mobilitat, el turisme, les universitats i la recerca i, finalment, l’urbanisme i l’habitatge. A tal efecte proposa la creaci\u00f3 d’una Comissi\u00f3 Interdepartamental del Canvi Clim\u00e0tic i un Consell Catal\u00e0 del Clima que hauran d’avaluar cada 3 anys la mitigaci\u00f3 del canvi clim\u00e0tic. Finalment el Projecte de llei proposa una Fiscalitat Clim\u00e0tica amb la creaci\u00f3 d’un impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracci\u00f3 mec\u00e0nica que gravi anualment els cotxes amb emissions de m\u00e9s de 120 g\/km. A t\u00edtol d’exemple, un cotxe amb 140 g\/km de CO2 tindria un impost cada any de 77 euros i un de 200 g\/km el tindria de 200 euros.<\/p>\n
La meva intervenci\u00f3 va ser per dir que la llei era excessivament complicada i que s’afegia a l’embolic interminable de lleis urban\u00edstiques i mediambientals que nom\u00e9s serveixen per frenar l’activitat econ\u00f2mica i, volent preveure-ho tot, el que fa \u00e9s oblidar coses importants, com per exemple que caldria construir amb menys formig\u00f3 i acer, o b\u00e9 obligar a que aquestes construccions tinguin una vida m\u00ednima de, per exemple, 80 anys. El formig\u00f3 i l’acer de la construcci\u00f3 \u00e9s aproximadament el 10% del nostre consum d’energia si el calculem de forma di\u00e0ria. \u00c9s normal que es facin oblits quan es vol preveure tot, entre altres coses perqu\u00e8 la tecnologia va molt m\u00e9s r\u00e0pida que les lleis.
\nPer\u00f2 el descuit m\u00e9s important que fa la llei \u00e9s no involucrar a tots els ciutadans en la tasca de reducci\u00f3 del canvi clim\u00e0tic. A trav\u00e9s de les mesures exposades en el projecte de llei el ciutad\u00e0 tardar\u00e0 decennis a adonar-se que cal fer les coses diferents a com les fa ara. La magnitud del canvi que es necessita \u00e9s tota una revoluci\u00f3 cultural. Consumim m\u00e9s del 45% de l’energia en forma de petroli, un 25% en forma de gas i un 20% en nuclear. Canviar aix\u00f2, el 90% del que consumim, \u00e9s una tasca tit\u00e0nica i no es pot deixar, com deia diumenge passat, al voluntarisme de fer-ho mentre ens fem petons i cantem can\u00e7ons com pregona Jeremy Rifkin. Demana accions potents i direcci\u00f3 social, que els l\u00edders introdueixin un relat convincent. El consum individual d’energia ha anat evolucionant des del neol\u00edtic fins avui de forma exponencial. Fa 10.000 anys el consum diari per c\u00e0pita era de 3.000 kcal\/c.d, a l’edat del bronze era de 10.000, durant l’imperi rom\u00e0 fou de 30.000, i ara, a Estats Units, \u00e9s de 230.000 kcal\/c.d. El consum de Catalunya \u00e9s de 95.000 kcal\/c.d i el d’Espanya de 71.000 kcal\/c.d. Si analitzem el consum d’una persona que tingui plaques solars, un habitatge ben resolt energ\u00e8ticament i cotxe el\u00e8ctric per anar a treballar, el seu consum podria ser de 67.000 kcal\/c.d, per\u00f2 si li sumem l’energia de la fabricaci\u00f3 de l’habitatge, del cotxe, de les carreteres i dels serveis de sanitat, ensenyament i administraci\u00f3, el total puja a 80.500 kcal\/c.d.
\nVist amb perspectiva llunyana sembla que el consum de l’imperi rom\u00e0, el zenit de l’economia agr\u00edcola, podria ser un bon objectiu. Aix\u00f2 implica passar del consum actual de 95.000 a 30.000 kcal\/c.d, \u00e9s a dir: una reducci\u00f3 del 68%. \u00c9s tasca impossible? De cap manera. Explico sovint que reduir el consum d’energia del 15% \u00e9s molt f\u00e0cil, es fa gaireb\u00e9 nom\u00e9s canviant les bombetes, per\u00f2 passar del 30% \u00e9s molt dif\u00edcil, i requereix una acci\u00f3 continuada en el temps, un canvi mental. Expliquem que a l’empresa hem fet reduccions energ\u00e8tiques del 60% a base de canviar el proc\u00e9s, despr\u00e9s el producte, novament canviant el proc\u00e9s per adaptar-lo al nou producte i finalment manipulant-l’ho in situ. Per tant \u00e9s possible si tothom ho practica. Per aix\u00f2 \u00e9s important la pedagogia. Com es pot fer? Caldria introduir la Taxa de Carboni, universal, intensa, neutra, progressiva i aranzel\u00e0ria, per\u00f2 aix\u00f2 penalitzaria l’economia local si no es poden posar aranzels de CO2 per culpa de la globalitzaci\u00f3. Per tant es poden aproximar els efectes de la taxa obligant a que tots els productes i serveis, que l’administraci\u00f3 auton\u00f2mica i local compren, tinguin el c\u00e0lcul i la certificaci\u00f3 del CO2 associat, per m\u00e9s endavant exigir un m\u00e0xim. Aquesta mesura no t\u00e9 cap exig\u00e8ncia pressupost\u00e0ria i \u00e9s una iniciativa que la ind\u00fastria ja s’est\u00e0 plantejant en l’actualitat, per tant suposaria tan sols posar-se al dia sobre el que ja ve. \u00c9s la millor manera de fer pedagogia tot reclamant a la resta de l’economia i al consumidor que tamb\u00e9 ho exigeixin.
\nFinalment ens van demanar a quina conselleria creiem que havia de ser adjudicada la llei. La meva resposta va ser que a la de medi ambient no, pel fet que no \u00e9s capa\u00e7 de gestionar totes les lleis que ja t\u00e9. Tot plegat, un altre brindis al sol.<\/p>\n