A l’any 2023 acabar\u00e0 la vida de la primera central nuclear d’Asc\u00f3. El 2025 acabar\u00e0 la del segon grup i el 2028 la de Vandell\u00f3s. Quan ens anem apropant a aquestes dates es posar\u00e0 sobre la taula la necessitat de prorrogar la concessi\u00f3 de les centrals en 20 anys m\u00e9s, passant de 40 anys a 60, o no. Aquesta \u00e9s una discussi\u00f3 que no es pot deixar pas per al dia abans, perqu\u00e8 implica necess\u00e0riament prendre accions importants.
\nLa primera pregunta \u00e9s: ha aportat millores a la societat l’energia nuclear? Dep\u00e8n: ha aportat estabilitat de pot\u00e8ncia a la xarxa per\u00f2, des que es va alliberar el mercat el\u00e8ctric, no ens servim dels seus bons costos que podrien ser de 26 \u20ac\/MWh i, en canvi, els paguem a una mitjana de 45 \u20ac\/MWh (uns 385 milions anuals a Catalunya). Per tant, a qui beneficia la situaci\u00f3 actual \u00e9s a les empreses el\u00e8ctriques propiet\u00e0ries. Per altra banda, el risc d’accident nuclear i el problema dels residus eterns es justifiquen al preu que es cobra avui l’energia nuclear? Rotundament no. L’energia nuclear futura per a noves centrals presenta uns costos de generaci\u00f3 entre 60 i 87 \u20ac\/MWh, molt lluny del preu de les energies renovables. T\u00e9 sentit prorrogar les centrals nuclears a partir d’una vida de 40 anys, assumint el risc d’accident? Possiblement nom\u00e9s si el cost nuclear aprofita una central amortitzada, \u00e9s a dir, a un cost de 16 \u20ac\/MWh, en cap cas assumint el preu marginal del mercat d’avui. Les companyies el\u00e8ctriques diran no a aquest plantejament.<\/p>\n
La q\u00fcesti\u00f3 ara \u00e9s preveure quin relleu de generaci\u00f3 suplir\u00e0 l’energia que deixin de subministrar les centrals nuclears. He explicat sovint que la nuclear, la solar fotovoltaica i l’e\u00f2lica s\u00f3n energies r\u00edgides: generen sempre les mateixes dimensions energ\u00e8tiques, tant si sobra energia com si en falta. En qualsevol d’elles el sistema ha de preveure que caldr\u00e0 subministrar energia de forma flexible per compensar la desviaci\u00f3 prevista, sigui amb energia hidr\u00e0ulica convencional, amb bombeig, amb cicles combinats de gas o amb centrals de cogeneraci\u00f3 gestionades adequadament.
\nCatalunya t\u00e9 un consum m\u00e0xim de 7.000 MW, amb un parc nuclear de 3.000 MW, un parc hidr\u00e0ulic de 2.100 MW, un parc de cicle combinat de 4.240 MW, amb una generaci\u00f3 per cogeneraci\u00f3 de 1.340 MW, un parc fotovoltaic de 248 MW i un e\u00f2lic de 1.284 MW. La tecnologia ha fet un salt enorme en els darrers dos anys, fent possible una generaci\u00f3 fotovoltaica a les terres de Tarragona i de Lleida amb 2.700 hores equivalents a l’any a un cost d’inversi\u00f3 d’1 mili\u00f3 per MW instal\u00b7lat i una generaci\u00f3 e\u00f2lica amb 3.200 hores a les terres de l’Ebre i a l’Empord\u00e0 a un cost d’inversi\u00f3 d’1,21 milions per MW. Aquestes condicions possibiliten que el cost de generaci\u00f3 de grans parcs d’electricitat fotovoltaica totalitzant 6.000 MW sigui de 41 \u20ac\/MWh i el d’e\u00f2lica totalitzant 4.300 MW sigui de 45,5 \u20ac\/MWh. \u00c9s a dir, la generaci\u00f3 solar i e\u00f2lica a costos d’avui podria tenir el mateix preu que es ven l’electricitat nuclear a la xarxa. Per tant, per qu\u00e8 volem el risc nuclear?
\nUn dels problemes que plantegen les energies renovables intermitents \u00e9s qu\u00e8 passa quan no n’hi ha. Llavors cal augmentar l’emmagatzemament o aportar electricitat flexible. El parc el\u00e8ctric catal\u00e0 est\u00e0 prou equilibrat per possibilitar la substituci\u00f3 de l’energia nuclear per la fotovoltaica i e\u00f2lica. Per una pot\u00e8ncia de consum actual de 7.000 MW, amb un total d’energies renovables intermitents de 10.323 MW, la pot\u00e8ncia de suport que ara hi ha de 8.446 MW seria suficient per suportar el canvi de nuclear a renovable. Per aquest costat, doncs, no cal fer cap esfor\u00e7 m\u00e9s, quedant encara el recurs a l’exportaci\u00f3 amb 2.400 MW m\u00e9s. Aquesta substituci\u00f3 permet una participaci\u00f3 de les renovables del 70% en el total de la generaci\u00f3 el\u00e8ctrica a Catalunya. Posteriors augments impliquen invertir m\u00e9s en emmagatzemament hidr\u00e0ulic, en bateries o en hidrogen.
\nPer tant la substituci\u00f3 nuclear per solar fotovoltaica i e\u00f2lica \u00e9s f\u00e0cilment possible tant des del punt de vista t\u00e8cnic com econ\u00f2mic; a m\u00e9s \u00e9s desitjable que sigui aix\u00ed per disminuir el risc d’accident i minvar els residus que la tecnologia no ha sabut gestionar de forma definitiva.
\nQueda finalment la q\u00fcesti\u00f3 dels llocs de treball. La futura localitzaci\u00f3 dels parcs fotovoltaics i part dels e\u00f2lics s’ha de fer a les Terres de l’Ebre. La instal\u00b7laci\u00f3 d’aquests parcs implica una necessitat de m\u00e0 d’obra de 2.060 persones per a l’operaci\u00f3 i el manteniment i de 12.300 m\u00e9s en la construcci\u00f3 dels nous parcs des del 2021 fins al 2028, la qual cosa permet absorbir la m\u00e0 d’obra sobrant de les 3 centrals nuclears.
\nEl preu de generaci\u00f3 d’un sistema com el que he exposat permet que s’abaixi un 8,9% substituint els 3.000 MW nuclears actuals per 6.000 MW solars i 4.300 MW e\u00f2lics. La pregunta \u00e9s, doncs, per qu\u00e8 cal renovar les centrals nuclears 20 anys m\u00e9s, allargant innecess\u00e0riament el risc?
\nFer possible aquesta substituci\u00f3 demana molt temps, canviant lleis urban\u00edstiques i mediambientals que avui impossibilitarien fer centrals com aquestes, preparant les condicions per fer concursos per a aquestes inversions… i aix\u00f2 cal fer-ho ara, no a l’any 2020. Per qu\u00e8 no pot ser una proposta que s’inclogui en l’oferta que far\u00e0 el president Carles Puigdemont dins la moci\u00f3 de confian\u00e7a a finals de mes? Una aposta aix\u00ed pot arreplegar una part de la societat que est\u00e0 dubtant dels beneficis de la independ\u00e8ncia, car el tancament nuclear nom\u00e9s ser\u00e0 possible sense que la decisi\u00f3 depengui de Madrid i sigui estrictament catalana.<\/p>\n