Explicava en una xerrada a Camprodon fa un parell de setmanes que la globalitzaci\u00f3 que va comen\u00e7ar durant la d\u00e8cada dels 90 va suposar una transfer\u00e8ncia de llocs de treball i de riquesa cap a pa\u00efsos emergents i cap a altres productors de petroli i de gas. Com m\u00e9s alta era la producci\u00f3 a la Xina i altres pa\u00efsos emergents, m\u00e9s s’elevava el consum i el preu de l’energia al m\u00f3n. La transfer\u00e8ncia de riquesa era doble, cap a nous pa\u00efsos productors de b\u00e9ns i cap a pa\u00efsos productors de mat\u00e8ries primeres. Per\u00f2 no nom\u00e9s es van perdre llocs de treball, amb un efecte devastador per a moltes persones; tamb\u00e9 es va perdre capacitat recaptat\u00f2ria, fet que va afectar fortament els pressupostos de totes les administracions i els serveis que donaven. El resultat va ser un empobriment total de la societat, una p\u00e8rdua clara de la riquesa i del benestar guanyat en els \u00faltims anys.
\nNo he ent\u00e8s mai l’oposici\u00f3 frontal a l’austeritat que es va desencadenar a partir de la crisi financera. Si la crisi era el resultat de la p\u00e8rdua de riquesa, com aix\u00ed ha estat encara que molts no ho han volgut veure, era evident que el que calia era ajustar el consum a la riquesa resultant i, a partir d’aqu\u00ed, treballar per recuperar i generar nova riquesa. Com que aix\u00f2 no era popular no es va voler explicar, fent m\u00e9s dur i llarg el cam\u00ed de la recuperaci\u00f3.
\nEls anys 2000 van ser de gran intensitat en aquesta cessi\u00f3 d’occident a orient, arribant a un m\u00e0xim cap a l’any 2010-2012. Poc a poc l’economia occidental va anar trobant la forma de tornar a ser competitiva respecte a l’asi\u00e0tica, alhora que els salaris de la Xina van comen\u00e7ar a pujar. El resultat es va comen\u00e7ar a veure l’any 2015 quan la nova industrialitzaci\u00f3 es va anar estenent per Am\u00e8rica i Europa, amb nous processos industrials m\u00e9s automatitzats i molt robotitzats. He explicat alguna vegada aqu\u00ed que gaireb\u00e9 tots els dispensadors de paper eixugamans del m\u00f3n es fabriquen en una localitat xinesa. Es dissenyen a Europa o als EUA per\u00f2 es fabriquen a la Xina. Doncs b\u00e9, un dels dispensadors m\u00e9s avan\u00e7ats del mercat (a banda del que fabricarem nosaltres a Catalunya) \u00e9s un dispensador d’origen dan\u00e8s. Quan vaig preguntar com s’ho feien per competir amb els dispensadors fabricats a la Xina em van respondre que la f\u00e0brica estava completament robotitzada. Aquest exemple explica molt b\u00e9 el que ha passat: el m\u00f3n occidental, volent recuperar la competitivitat perduda ha invertit desenvolupant millores en automatitzaci\u00f3 i rob\u00f2tica, fet que ha possibilitat recuperar la competitivitat perduda respecte a la Xina. Alhora, la baixada de creixement de la Xina ha afectat la compra de mat\u00e8ries primeres, fet que ha acabat enfonsant el preu de l’energia.
\nPer aquest efecte el p\u00e8ndol de la riquesa ha tornat a occident, per\u00f2 no de la mateixa manera que quan va marxar. El p\u00e8ndol i la producci\u00f3 han tornat creant molts menys llocs de treball que els que hi havia abans. El treball ara t\u00e9 dues compet\u00e8ncies: la d’orient, que acota per dalt els salaris, i la de les m\u00e0quines, que acoten els salaris en costos financers. Un dia un exresponsable de McDonald’s va dir que si s’apujaven fins a un cert nivell els salaris m\u00ednims el resultat podria ser que es perdessin molts llocs de treball substitu\u00efts per bra\u00e7os rob\u00f2tics. \u00c9s un av\u00eds del que ve: un m\u00f3n amb un poder adquisitiu minvant.
\nAix\u00ed doncs, l’escenari que es presenta davant nostre \u00e9s un escenari auster, amb menys consum; en certa manera \u00e9s just que aix\u00ed sigui, tant pel canvi clim\u00e0tic com per l’exc\u00e9s d’extracci\u00f3 que estem fent del planeta Terra, un 60% m\u00e9s del que pot assumir. La conseq\u00fc\u00e8ncia de tot aix\u00f2 \u00e9s menys producci\u00f3, que acaba comportant tamb\u00e9 menys hores de treball, que alhora redueix m\u00e9s la capacitat adquisitiva i comporta novament menys producci\u00f3. \u00c9s una espiral cap avall que ha d’acabar configurant un nou model econ\u00f2mic que reparteixi el treball entre la poblaci\u00f3.
\nLa nova economia comporta una nova cultura, el canvi de la societat de consum per una altra de la contemplaci\u00f3, de participaci\u00f3 amb la fam\u00edlia i els amics, de solidaritat local. No fa gaire vaig llegir una entrevista a Jes\u00fas Palau, economista d’ESADE, que deia que el que s’havia de fer era just el contrari, fomentar el consum, molt m\u00e9s consum per no caure en la espiral que acabo d’explicar. Per\u00f2 em demano com ho vol fer sense caure en el mecanisme de sempre, que \u00e9s viure de forma permanent en un deute amb creixement galopant. La soluci\u00f3 es troba en un deute p\u00fablic del 250%? I el canvi clim\u00e0tic? I els recursos de la Terra? Massa temps els economistes han estat habituats a fer trampes jugant al solitari, a viure tirant pilotes endavant. La pilota ara ja pesa massa i ja no es pot tirar m\u00e9s endavant, cal gestionar-la all\u00e0 on \u00e9s.
\nEm sembla molt m\u00e9s raonable fer el debat sobre l’espiral que ens ve a sobre i tenir la serenitat suficient per trobar amb temps les solucions que demana la situaci\u00f3 futura. Per exemple treballant perqu\u00e8 no hi hagi les fugues fiscals que hi ha ara, comen\u00e7ant a crear solucions per disminuir els costos de les fam\u00edlies, creant treballs nous amb imaginaci\u00f3, inventant noves plataformes per trobar treball i inserir posteriorment la persona en la activitat laboral convencional. Tot aix\u00f2 nom\u00e9s es pot fer si assumim que el nou m\u00f3n \u00e9s molt m\u00e9s auster del que pensem i l’afrontem de forma positiva, sense la demag\u00f2gia i el populisme que es genera quan una societat no vol escoltar el que no li agrada.<\/p>\n