Hem insistit sovint que els mals que tenen les economies mundials provenen d’una globalitzaci\u00f3 mal feta. Tamb\u00e9 se citen sovint els trenta anys gloriosos referint-se al creixement econ\u00f2mic que hi va haver despr\u00e9s de la guerra mundial fins als anys 70. La hist\u00f2ria diu que els trenta gloriosos deuen el seu \u00e8xit als acords de Bretton Woods en la confer\u00e8ncia de 730 delegats de 44 pa\u00efsos que es va fer el 22 de juliol de 1944, quan la guerra mundial encara no havia acabat. Aquella confer\u00e8ncia, liderada pel brit\u00e0nic John Maynard Keynes i pel nord-americ\u00e0 Harry Dexter White, va posar les regles del comer\u00e7 internacional i aix\u00ed va permetre que l’economia occidental entr\u00e9s en un per\u00edode llarg de prosperitat. Keynes volia crear una nova moneda de reserva mundial, el Bancor, una mena de cistella de divises que permet\u00e9s l’intercanvi comercial entre pa\u00efsos. Dexter, en canvi, va acabar imposant que el d\u00f2lar es lligu\u00e9s al patr\u00f3 or i, a partir d’aqu\u00ed, la resta de divises agafessin el d\u00f2lar com a refer\u00e8ncia, revaluant i devaluant amb un 1% de fluctuaci\u00f3. Per ajudar a resoldre els problemes dels pa\u00efsos amb desequilibris comercials es van crear el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial. Aquell per\u00edode es va acabar a principis dels anys 70 per un parell de sotracs importants. Un va ser la despesa que EUA va tenir amb la guerra del Vietnam, produint-li un greu desequilibri comercial que el va obligar a no seguir m\u00e9s el patr\u00f3 or i a crear m\u00e9s moneda. El segon va ser el xoc petrolier del 1973. A partir d’aquell moment els intercanvis mundials es van anar deteriorant progressivament fins el punt que molts pa\u00efsos han optat per resoldre els seus desequilibris interns devaluant fortament la seva moneda i aix\u00ed traspassant els seus problemes a altres pa\u00efsos.<\/p>\n
En un sistema estable, si un pa\u00eds compra m\u00e9s del que ven, la divisa s’hauria d’anar devaluant, encarint la importaci\u00f3 de tal manera que la disminu\u00eds successivament fins a trobar novament l’equilibri entre exportaci\u00f3 i importaci\u00f3. Al contrari, si un pa\u00eds ven m\u00e9s del que compra, la seva moneda hauria de revaluar-se progressivament de forma que encar\u00eds les exportacions, fent-les disminuir fins a trobar l’equilibri amb les importacions. Aquestes haurien de ser les regles del mercat i tot el que no vagi amb aquesta din\u00e0mica \u00e9s fer trampa. Doncs b\u00e9, a partir dels anys 80 i sobretot els anys 90, els intercanvis internacionals es van veure fortament alterats per la forma d’actuar de la Xina, amb desequilibris comercials monstruosament exportadors sense que aix\u00f2 repercut\u00eds de forma proporcional en la revaluaci\u00f3 de la seva moneda. La Xina va trencar deliberadament les regles de mercat per possibilitar el seu creixement. Aix\u00f2 mateix va fer Alemanya a partir de l’entrada en vigor de l’euro a l’any 2000. Abans d’entrar a l’euro, Alemanya havia d’anar revaluant el Deutsche Marc a mesura que el desequilibri exportador anava agafant embranzida, quedant frenat per la mateixa revaluaci\u00f3. Per\u00f2 l’entrada de l’euro va trencar completament el mecanisme de mercat, de forma que un euro afeblit per la resta de pa\u00efsos europeus (principalment del sud) permetia a Alemanya no haver de revaluar la seva moneda i mantenir la competitivitat exterior. La trampa ha continuat quan Alemanya no ha invertit els enormes guanys de riquesa en m\u00e9s infraestructures de pa\u00eds, apujant el nivell de salaris dels seus ciutadans i invertint, en canvi, la riquesa guanyada en fons d’inversi\u00f3. Aquest mecanisme tramp\u00f3s ha impedit que Alemanya esdevingu\u00e9s la locomotora de tota l’economia europea. Tamb\u00e9 fa preveure que Alemanya mai sortir\u00e0 de l’euro car el seu avantatge \u00e9s m\u00e9s que evident.
\nAfegim-hi encara la creaci\u00f3 continuada de diner per part dels bancs centrals dels Estats Units, del Jap\u00f3 i d’Europa per controlar el tipus de canvi, esdevenint una aut\u00e8ntica guerra de divises, per entendre que cal de forma urgent una nova cimera com de la de Bretton Woods per posar ordre al comer\u00e7 mundial i aix\u00ed permetre que l’economia pugui entrar en un nou per\u00edode d’estabilitat i creixement. \u00c9s possible que s’hagi de rescatar la idea de Keynes de constituir una moneda mundial com el Bancor que faci de refer\u00e8ncia a tot el sistema, per\u00f2 caldr\u00e0 tamb\u00e9 inventar un \u00e0rbitre, un regulador que eviti que els pa\u00efsos deixin de complir les regles del mercat i obligui a devaluar o revaluar quan els pa\u00efsos entrin en desequilibris fonamentals.
\nEl model capitalista est\u00e0 en q\u00fcesti\u00f3, no perqu\u00e8 fallin les lleis del mercat, ho est\u00e0 per les continues agressions que rep el sistema, constituint monopolis i oligopolis, comprant els personatges dels \u00f2rgans reguladors… en fi, deixant de protegir el consumidor i les pimes. Ho constatem a casa nostra quan les grans companyies de l’Ibex paguen a 171 dies de mitjana a les pimes prove\u00efdores enlloc de 60 com diu la llei, quan les empreses el\u00e8ctriques eixuguen als seus clients amb tarifes abusives, quan les empreses de telecomunicacions perverteixen els contractes dels consumidors, deixant-los sovint indefensos… Si els \u00f2rgans reguladors tinguessin clar que han de protegir al consumidor i permetre la m\u00e0xima compet\u00e8ncia entre les empreses, ess\u00e8ncia del capitalisme, les coses anirien d’una altra manera. I aix\u00ed ha de ser, tant en l’\u00e0mbit mundial com en el m\u00e9s local: la competitivitat i la meritocr\u00e0cia s’han de garantir i fomentar fins al m\u00e0xim nivell, acabant per una vegada fer trampes en aquests conceptes, tant des del punt de vista econ\u00f2mic com ideol\u00f2gic.<\/p>\n