{"id":145,"date":"2010-06-13T21:22:35","date_gmt":"2010-06-13T19:22:35","guid":{"rendered":"http:\/\/74.53.186.210\/~jvilacat\/ca\/?p=145"},"modified":"2010-06-13T21:22:35","modified_gmt":"2010-06-13T19:22:35","slug":"sortir-de-la-crisi-i-6-frenar-la-xina","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=145","title":{"rendered":"Sortir de la crisi (i 6): Frenar la Xina"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object>
\nEn el primer article d’aquesta s\u00e8rie vaig escriure que en l’origen de la crisi actual s’hi troba la transfer\u00e8ncia de riquesa que l’economia occidental ha fet a pa\u00efsos emergents, en concret a Xina. Deia que la transfer\u00e8ncia en forma de llocs de treball ens ha empobrit i que l’augment de productivitat no ha estat suficient per compensar-ho. Aix\u00f2 explica la necessitat de retallar pressupostos dels estats, fet que en el fons vol dir retallar part del benestar social.
\nArran dels meus raonaments sobre el m\u00f3n de l’energia havia arribat a la conclusi\u00f3 que en el futur hi hauria una guerra comercial entre les economies occidentals i la Xinesa. Aquesta conclusi\u00f3 partia de l’observaci\u00f3 que Europa estava fent esfor\u00e7os per frenar l’augment d’emissions de CO2 mentre que la Xina anava en direcci\u00f3 contr\u00e0ria, posant en marxa cada setmana una central el\u00e8ctrica amb carb\u00f3. Vaig veure que les meves sospites anaven en el bon sentit arran de la cimera de Copenhaguen quan els Estats Units i la Xina van bloquejar qualsevol resoluci\u00f3 que fren\u00e9s les emissions de CO2. Si es pensa una mica s’arriba a la conclusi\u00f3 que l’\u00fanica forma de fer complir les emissions de CO2 a Xina ser\u00e0 posant una taxa a la importaci\u00f3 dels seus productes.
\nM\u00e9s endavant, observant la p\u00e8rdua de riquesa deguda a la transfer\u00e8ncia de treball, vaig preguntar-me fins quan Europa, sobretot Alemanya i Fran\u00e7a, estaria disposada a perdre benestar social abans de frenar l’entrada de productes de la Xina. Quan feia aquesta reflexi\u00f3 encara no havia comen\u00e7at el ball de retallades de pressupostos dels pa\u00efsos europeus. Ara comencem a veure el principi del debat: fins quant benestar estem disposats a perdre?
\nTenint tot aix\u00f2 al cap s’han anat succeint una s\u00e8rie de coses que m’han acabat d’aclarir que estic en el bon cam\u00ed. El nostre sector del paper no \u00e9s un sector amb m\u00e0 d’obra intensiva, com ho pot ser el t\u00e8xtil. El primer factor en els costos \u00e9s la mat\u00e8ria primera, amb un pes d’un 60%, seguit de l’energia, amb un 12%, de l’amortitzaci\u00f3 del capital amb un 11%, de la m\u00e0 d’obra amb un 6% i d’un 11% restant compost per subministraments qu\u00edmics i serveis externs. Amb aquesta estructura la compet\u00e8ncia de pa\u00efsos amb m\u00e0 d’obra barata no hauria de ser cap problema. Doncs ho \u00e9s. La Xina est\u00e0 instal\u00b7lant les millors f\u00e0briques de paper i est\u00e0 envaint els mercats de sectors sencers, per exemple el de paper estucat. Xina est\u00e0 venent molt per sota dels preus de mercat m\u00ednims, fet que li ha valgut que els Estats Units posin aranzels a la importaci\u00f3 d’aquest producte amb l’argument que el preu est\u00e0 subvencionat.
\nFa dues setmanes vaig anar a una confer\u00e8ncia d’un expert en el mercat internacional de pasta de paper. Va explicar que els xinesos compren pasta per al seu consum i tamb\u00e9 per especular, de forma que compren molt quan el preu \u00e9s baix i deixen de comprar quan el preu \u00e9s alt. Amb aix\u00f2 el que fan \u00e9s distorsionar del tot el mercat mundial, que esdev\u00e9 una aut\u00e8ntica muntanya russa, que afecta productors i consumidors de forma notable. Nom\u00e9s ells, amb una gran capacitat financera, ho poden fer, cosa que els reporta bons guanys. El m\u00e9s important, per\u00f2, va ser quan va dir que les f\u00e0briques xineses tenen per objectiu principal guanyar quota de mercat i que la rendibilitat \u00e9s un objectiu marginal. Aix\u00ed qualsevol! Si les f\u00e0briques xineses no han de tenir cap angoixa per retornar les inversions milion\u00e0ries de les noves f\u00e0briques (400 milions d’euros cada una) vol dir que l’Estat les aguanta fins on faci falta. Encara va dir una altra cosa: que la composici\u00f3 del PIB xin\u00e8s es concentra en un 54% en la inversi\u00f3 privada i p\u00fablica, cosa que vol dir que tota la plusv\u00e0lua de la producci\u00f3 la dediquen a fer el mateix, a guanyar quota de mercat mundial, i no la fan extensible a la poblaci\u00f3.
\nFinalment hi ha una not\u00edcia que ens ha afectat a nosaltres. Al sud de Fran\u00e7a, a Saint Gaudens i a Tarascon hi ha dues f\u00e0briques de pasta de pi del Pirineu que produeixen 500.000 tones anuals. L’any 2008 el preu de la pasta va caure fins nivells ru\u00efnosos (per culpa de l’especulaci\u00f3). La propiet\u00e0ria de les f\u00e0briques, una empresa canadenca dita Tembec, va decidir posar a la venda les dues f\u00e0briques. La venda s’ha fet el dia 8 de maig a una empresa xinesa per 100 milions d’euros. Doncs b\u00e9, aquell mateix dia les dues f\u00e0briques van deixar de servir als clients habituals d’Espanya i Fran\u00e7a per enviar tota la producci\u00f3 en exclusiva a la Xina.
\nPer tot plegat tinc molt clar que l’estrat\u00e8gia de Xina, deliberada i ben premeditada, \u00e9s la de dominar els mercats mundials de productes, sigui conquerint quota de mercat i enfonsant la compet\u00e8ncia, sigui acaparant mat\u00e8ries primeres en exclusiva, sigui comprant empreses estrat\u00e8giques arreu del m\u00f3n. Ens hem pensat que la compet\u00e8ncia era de m\u00e0 d’obra barata i ens han fet un gol: la compet\u00e8ncia ser\u00e0 amb tots els productes. Aquests dies els tenim per Europa comprant tota mena d’ind\u00fastries, a les nostres comarques tamb\u00e9. Fixeu-vos que no parlo de problemes amb l’\u00cdndia ni amb el Brasil, que no estic contra la globalitzaci\u00f3 ni a favor del proteccionisme, nom\u00e9s em queixo de la Xina. \u00c9s el resultat d’una dictadura dirigida per un equip de 9 persones de molt nivell intel\u00b7lectual i econ\u00f2mic. Aquesta situaci\u00f3 \u00e9s impossible en r\u00e8gims democr\u00e0tics on no es permetria que les plusv\u00e0lues derivades de la industrialitzaci\u00f3 no arribin a la poblaci\u00f3 i serveixin nom\u00e9s per a fins estrat\u00e8gics mundials.
\nVull anar encara m\u00e9s lluny. Imagineu que els economistes occidentals llegeixen aquest article i em donen la ra\u00f3. Imagineu que vulguin posar-hi fre amb els aranzels oportuns. Ho podran fer? Segurament que no, pel fet que hi ha molta maquin\u00e0ria que s’exporta cap all\u00e0, per\u00f2 sobretot perqu\u00e8 a la Xina \u00e9s on hi ha m\u00e9s recursos financers excedents per comprar els deutes derivats dels d\u00e8ficits dels governs occidentals. D’aqu\u00ed la conclusi\u00f3 que ser\u00e0 necessari arribar a aconseguir d\u00e8ficits zero en els governs abans que alg\u00fa pugui aturar la implacable maquin\u00e0ria xinesa que ens esclafar\u00e0 a tots.<\/p>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t