{"id":1449,"date":"2016-08-21T10:15:27","date_gmt":"2016-08-21T08:15:27","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1449"},"modified":"2016-08-22T11:48:01","modified_gmt":"2016-08-22T09:48:01","slug":"els-cicles-economics-de-kondratiev","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1449","title":{"rendered":"Els cicles econ\u00f2mics de Kondratiev"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Nikolai Kondratiev (1892-1938) fou un economista rus que va ser arrestat per la policia secreta d’Stalin perqu\u00e8 va tenir la gosadia de proposar que el capitalisme tenia cicles econ\u00f2mics de llarga durada enlloc d’enfonsar-se sota el pes de la pr\u00f2pia propensi\u00f3 a la crisi. Va predir que els cicles de l’economia fluctuen entre els 48 i els 60 anys, essent capa\u00e7os d’adaptar-se i mutar. Tot i que va participar en l’elaboraci\u00f3 del primer pla quinquennal de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica al 1920, es va dedicar a estudiar estad\u00edsticament les fluctuacions econ\u00f2miques. Va demostrar que, m\u00e9s enll\u00e0 dels cicles econ\u00f2mics de curt termini, hi ha indicis de l’exist\u00e8ncia de cicles m\u00e9s llargs, els punts d’inflexi\u00f3 dels quals coincideixen amb grans canvis estructurals i amb conflictes dins el propi capitalisme. Per aix\u00f2, els moments de crisi extrema i de superviv\u00e8ncia posterior no eren un s\u00edmptoma de caos, sin\u00f3 que responien a un cert ordre. La teoria que va escriure la va definir com la teoria de les ones i ja la va exposar el 1924 i el 1925.
\nEn la teoria de Kondratiev cada cicle llarg cont\u00e9 un per\u00edode de creixement d’uns vint-i-cinc anys alimentat pel desplegament de noves tecnologies i d’una elevada inversi\u00f3 en capital. Llavors s’observa una baixada d’aproximadament la mateixa durada que, normalment, acaba en una depressi\u00f3. En la fase alcista el capital flueix cap als sectors productius i en la de baixada tendeix a quedar atrapat en el sistema financer.
\nPer tant la teoria de Kondratiev hauria de ser \u00fatil per explicar la crisi actual per\u00f2 no ho \u00e9s. La primera ona que Kondratiev troba \u00e9s el per\u00edode entre 1790 i 1848 en un cicle d’Anglaterra, Fran\u00e7a i Estats Units. La maquinitzaci\u00f3, la m\u00e0quina de vapor i els canals d’aigua formen la base del cicle. El punt d’inflexi\u00f3 \u00e9s la depressi\u00f3 de finals de 1820 i la crisi revolucion\u00e0ria de 1848-1851 constitueix la fi de la primera ona. La segona va des de 1848 fins 1896. Les seves bases s\u00f3n els ferrocarrils, el tel\u00e8graf, els vaixells a vapor transoce\u00e0nics, les monedes estables i les m\u00e0quines produ\u00efdes per altres m\u00e0quines, com va dir Rajoy un dia. La gran depressi\u00f3 a Europa entre el 1873 i el 1896 significa la fi del cicle. La tercera ona va de 1890 fins 1945 i les tecnologies clau s\u00f3n la ind\u00fastria pesada, l’enginyeria el\u00e8ctrica, el tel\u00e8fon, la gesti\u00f3 cient\u00edfica dels processos productius i la producci\u00f3 en massa. La ruptura del cicle s’observa en la primera Guerra Mundial, la Gran Depressi\u00f3 dels anys 30 i la segona Guerra Mundial. La quarta ona va de 1940 fins 1990 essent les tecnologies impulsores els transistors, els materials sint\u00e8tics, els b\u00e9ns de consum de massa, l’automatitzaci\u00f3 de les f\u00e0briques, l’energia nuclear i la computaci\u00f3 autom\u00e0tica. Aquest cicle va propiciar el per\u00edode d’expansi\u00f3 econ\u00f2mica m\u00e9s llarg de la hist\u00f2ria amb el pic m\u00e0xim coincidint amb la crisi del petroli l’any 1973, a partir del qual comen\u00e7a un llarg per\u00edode d’inestabilitat, tot i que sense cap depressi\u00f3. A partir de 1990, coincidint amb el final de la quarta ona, apareixen els elements b\u00e0sics de la cinquena ona amb la tecnologia de xarxes, les comunicacions m\u00f2bils, un mercat vertaderament global i els b\u00e9ns inform\u00e0tics, per\u00f2 el seu desplegament s’ha aturat i no ha engegat la cinquena ona.
\nTot i que la tecnologia continua desplegant-se a una velocitat incre\u00efble, que el mercat s’ha fet m\u00e9s gran que mai, que la informaci\u00f3 flueix com no ho havia fet en la hist\u00f2ria i que hi ha m\u00e9s capital que mai, el nou cicle econ\u00f2mic no acaba d’arrencar. Les raons per explicar aquest fet no s\u00f3n clares perqu\u00e8 ens trobem davant una gran complexitat en el capitalisme. Expliquen que, durant la crisi del 2008 es van esgotar molts llibres d’El capital de Karl Marx i que molts personatges de l’elit mundial, com el mateix Nicolas Sarkozy, es van afanyar a trobar idees en els llibres de Marx. \u00c9s famosa la frase del president franc\u00e8s quan va dir que calia repensar el capitalisme, segurament la frase que narra millor el que passa.
\nUn problema que explica per qu\u00e8 no es troben solucions a la crisi global \u00e9s que va m\u00e9s r\u00e0pida la tecnologia que l’organitzaci\u00f3, la cultura i les ideologies humanes, anant sempre en retard en qualsevol soluci\u00f3. Molts auguren la fi del capitalisme sense dir quin model proposen, altres preveuen un nou model amb repartiment de treball, uns altres auguren una economia de la gratu\u00eftat (el valor marginal zero de Jeremy Rifkin) i els que m\u00e9s proposen continuar igual amb el risc d’arribar a un col\u00b7lapse total. Finalment un estudi de la Nasa que ha revisat els cicles m\u00e9s llargs de la hist\u00f2ria de fa m\u00e9s de 5.000 anys preveu la fi de la civilitzaci\u00f3 contempor\u00e0nia, com va passar en les Mesopot\u00e0miques, Xineses, \u00cdndies, Romana i Maia.
\nMalauradament no tenim a Kondratiev perqu\u00e8 ens ajudi. Les seves teories no agradaven a l’establishment sovi\u00e8tic i va ser condemnat a 8 anys de pres\u00f3 a partir de l’any 1932 a Suzdal, a l’est de Moscou. Tot i que la seva salut es va deteriorar per les males condicions de la pres\u00f3, va continuar la seva investigaci\u00f3 i va decidir preparar nous llibres. El 17 de setembre de 1938 va ser jutjat novament i afusellat el mateix dia a la seva cel\u00b7la. Stalin no va permetre que ning\u00fa gos\u00e9s contradir la teoria que el capitalisme estava condemnat al col\u00b7lapse. La hist\u00f2ria, en canvi, ha demostrat que ells no van saber estabilitzar l’economia planificada i va ser aquesta la que va col\u00b7lapsar. El capitalisme? Qui sap. El post-capitalisme? La fi de la civilitzaci\u00f3?<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t