Llegeixo en una revista t\u00e8cnica un article sobre les incerteses que crea el Brexit del Regne Unit pel funcionament de les empreses que havien invertit all\u00e0. L’article l’escriu una periodista francesa establerta a Catalunya. El cas \u00e9s que per explicar que no est\u00e0 d’acord amb el Brexit es carrega el refer\u00e8ndum com a instrument. Comen\u00e7a dient que, en funci\u00f3 de qui el proposi i de com es formuli la pregunta resulta dif\u00edcil tractar la q\u00fcesti\u00f3 a votar amb objectivitat. Despr\u00e9s diu que el refer\u00e8ndum proposa dues opcions amb una pregunta bin\u00e0ria -blanc o negre-, a difer\u00e8ncia del sistema parlamentari, que permet el debat amb m\u00e9s matisos que poden permetre apropar les diferents visions. Tampoc li sembla b\u00e9 la majoria simple, que troba “arbitr\u00e0ria”, tal vegada s’hauria d’adoptar per majoria de dos ter\u00e7os, diu. Continua explicant que el refer\u00e8ndum divideix inevitablement una poblaci\u00f3 i t\u00e9 car\u00e0cter irreversible, al contrari de les reformes que es discuteixen al si del parlament que poden ser revocades pel govern que segueixi. Potser, diu, s’hauria de reservar l’instrument del refer\u00e8ndum per ratificar una decisi\u00f3 o constituci\u00f3 que els especialistes hagin estudiat en les cambres de representants. Finalment, considera el cost econ\u00f2mic que representa l’organitzaci\u00f3 del refer\u00e8ndum i el temps que els ciutadans han de dedicar-hi si volen posar-se al corrent de la q\u00fcesti\u00f3 que es planteja i reflexionar en profunditat sobre les conseq\u00fc\u00e8ncies. Acaba afirmant que suposa una notable despesa en energia i temps per als representants del poble que, en una democr\u00e0cia representativa, haurien de dedicar-se a treballar per al conjunt de la societat i prendre les decisions, per dif\u00edcils que fossin. D\u00e9u n’hi do.<\/p>\n
La reflexi\u00f3 de l’article \u00e9s important perqu\u00e8 posa sobre la taula el funcionament de la pol\u00edtica i obre la q\u00fcesti\u00f3 de si cal seguir deixant prendre les decisions a les elits dirigents o no. \u00c9s especialment important tamb\u00e9 que la reflexi\u00f3 vingui d’alg\u00fa que \u00e9s franc\u00e8s, perqu\u00e8 all\u00e0 hem vist aquests mesos com el govern \u00e9s capa\u00e7 d’aprovar una reforma laboral sense passar pel parlament, all\u00e0 estem acostumats que les decisions les prenguin elits ben formades i programades que menyspreen la capacitat decis\u00f2ria dels electors… all\u00e0, en fi, estem veient com el president t\u00e9 aires d’emperador, no recordant que aquests van ser passats per la guillotina.<\/p>\n
Que el m\u00f3n t\u00e9 problemes greus ning\u00fa ho nega, per\u00f2 el que no es diu clarament \u00e9s que gaireb\u00e9 tots ells neixen de models econ\u00f2mics especulatius que han creat aquestes elits que no volen perdre l’\u00fas exclusiu de decidir. Posar una part important de la poblaci\u00f3 a la mis\u00e8ria m\u00e9s absoluta, tallar en sec l’ascensor social, deixar a les fam\u00edlies sense ambici\u00f3 ni cap il\u00b7lusi\u00f3 pel futur i esperar que no hi hagi cap reacci\u00f3, \u00e9s ser cec o babau del tot. Si fem una mirada a la hist\u00f2ria, el que hauria passat amb els fets d’ara hauria sigut una revoluci\u00f3 al carrer amb la viol\u00e8ncia pertinent. Per tant, qu\u00e8 m\u00e9s que la societat vulgui participar en les decisions i no accepti que les elits les prenguin per ella, malfiant-se de la bondat del sistema…<\/p>\n
Despr\u00e9s de la segona guerra mundial es van produir els gloriosos anys 30 gr\u00e0cies als quals l’economia va tenir un creixement elevat i sostingut i tothom va poder tenir la seva dosi d’esperan\u00e7a per un futur millor. Aquell moment fou el resultat de la revoluci\u00f3 russa, de la primera guerra mundial, de la guerra civil espanyola i de la segona guerra mundial. Arran d’all\u00f2 es van posar les bases d’una economia al servei de la gent, col\u00b7locant les regles dels intercanvis internacionals amb l’acord Bretton Woods, i apujant els impostos -fins al 90% a EUA i el 75% a Alemanya- de les rendes m\u00e0ximes per permetre inversions dels estats en infraestructures. Aquell episodi es va acabar amb la crisi del petroli el 1973 i, a partir dels anys 80, es van anar desmuntant les bases que s’havien posat pels trenta gloriosos, en part perqu\u00e8 el model havia mort d’\u00e8xit. Per\u00f2 el que va venir despr\u00e9s va ser un m\u00f3n d’especulaci\u00f3 financera que ha acabat oblidant els interessos de les persones per afavorir una elit financera. El malestar social no \u00e9s exclusiu del Regne Unit, s’est\u00e9n per tot Europa, ara arriba a Estats Units en forma de Donald Trump i v\u00e9s a saber qu\u00e8 ens depara el futur.<\/p>\n
Si la reacci\u00f3 de la societat \u00e9s no ser violenta i vol a canvi fer \u00fas del poder democr\u00e0tic per excel\u00b7l\u00e8ncia que \u00e9s el refer\u00e8ndum, benvingut sigui. Dir que els pol\u00edtics no tenen temps per explicar als seus electors les claus d’una elecci\u00f3 \u00e9s tractar aquests d’animals. Dir que el refer\u00e8ndum \u00e9s un fet irreversible \u00e9s demag\u00f2gia; la seva reversibilitat \u00e9s la mateixa que si s’hagu\u00e9s votat en un parlament. Sempre es pot tornar a votar i desfer la votaci\u00f3 anterior, sigui al parlament o en un refer\u00e8ndum. Dir que la majoria ha de ser de dos ter\u00e7os \u00e9s fer el possible perqu\u00e8 res no canvi\u00ef.<\/p>\n
\u00c9s cert que moltes decisions s\u00f3n dif\u00edcils de prendre per no experts i per aix\u00f2 es va implantar el sistema representatiu, per\u00f2 hi ha moments en qu\u00e8 la societat ha de poder canviar models que no funcionen i ho ha de poder fer participant en la decisi\u00f3. Invocar la ignor\u00e0ncia o la poca informaci\u00f3 per mantenir l’statu quo \u00e9s un mal cam\u00ed. El Brexit ha estat una gran lli\u00e7\u00f3 de demag\u00f2gia, de mentides i de mala praxi de refer\u00e8ndum, per\u00f2 assenyala cap on van els temps. La prevenci\u00f3 al refer\u00e8ndum passa per canviar els models i les formes de fer, i aix\u00ed \u00e9s com aquest esdev\u00e9 for\u00e7a de canvi.<\/p>\n