Les dades de l’economia continuen essent positives malgrat que la percepci\u00f3 de la gent no sigui tan clara. Aix\u00f2 es deu al fet que f\u00e0cilment ens comparem amb com viv\u00edem abans de l’any 2009, situaci\u00f3 que no es tornar\u00e0 a repetir: llavors viv\u00edem a deute i ara estem pagant all\u00f2 que vam viure en exc\u00e9s.
\nL’economia mundial ha punxat de forma important i, si b\u00e9 les exportacions universals creixien el 2011 a ritme del 6%, avui ho fan a l’1%. Europa creix l’1,6%, mentre que Espanya ho fa al 2,7%. El m\u00f3n global no sap trobar l’estabilitat necess\u00e0ria per poder obrir un per\u00edode de creixement sostingut. A la crisi de Xina ara hi hem afegit el Brexit i m\u00e9s endavant hi afegirem els problemes dels pa\u00efsos emergents quan els EUA apugin els tipus d’inter\u00e8s (si \u00e9s que un dia ho arriben a fer). Malgrat aix\u00f2, Catalunya creixer\u00e0 enguany el 2,9% tot i que sembla que ha comen\u00e7at el descens de l’activitat. La fortalesa econ\u00f2mica catalana es basa en una forta demanda interna i en el turisme, en augment per les turbul\u00e8ncies en altres llocs del Mediterrani. Les exportacions encara s\u00f3n positives, per\u00f2 menys din\u00e0miques.
\nPer qu\u00e8 creix la demanda interna? Perqu\u00e8 hi ha m\u00e9s gent treballant, pels baixos tipus d’inter\u00e8s i per la molt baixa inflaci\u00f3. El turisme \u00e9s la clau de la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica, ajudant l’exportaci\u00f3 a refer el gran deute exterior que t\u00e9 el pa\u00eds. L’atur registrat comen\u00e7a a veure que arribar\u00e0 aviat a cotes acceptables a les comarques de Girona. Aix\u00ed, l’Alt Empord\u00e0 t\u00e9 un atur registrat el mes de juny del 15,6%; el Baix Empord\u00e0, del 14,8% ; la Cerdanya, del 8,0%; el Giron\u00e8s, del 13,3%; la Garrotxa, del 9,7%; el Pla de l’Estany, del 9,5%; el Ripoll\u00e8s, del 10,3%; i la Selva, del 15,4%. Est\u00e0 clar que les comarques de l’interior, que no van tenir massa crisi immobili\u00e0ria, se’n surten millor i les de la costa tenen m\u00e9s dificultats per trobar nova activitat.
\nMalgrat que les coses van millor i estan enfocades a anar-hi encara m\u00e9s, la percepci\u00f3 \u00e9s for\u00e7a negativa perqu\u00e8 la separaci\u00f3 entre col\u00b7lectius que viuen sense problemes i els que tenen fortes dificultats cada vegada \u00e9s m\u00e9s gran. La crisi ha aprofundit m\u00e9s les desigualtats de la societat i el sector p\u00fablic, que havia de compensar i esmorteir aquest efecte, no ha pogut fer-hi front amb l’energia necess\u00e0ria.<\/p>\n
\nObservant les xifres de desigualtat, hi ha coses que encara evolucionen positivament. Per exemple el nivell d’estudis continua millorant, augmentant el percentatge de persones amb estudis superiors (universitat o formaci\u00f3 professional), mentre va disminuint la quantitat de persones amb estudis primaris o sense estudis. La mediana del sou per treball en el darrer decenni aprecia una l\u00ednia ascendent des de 900 \u20ac\/mes el 2002 fins els 1.300 \u20ac\/mes l’any 2012. Qu\u00e8 costa l’habitatge? Si b\u00e9 una hipoteca l’any 2002 tenia un preu de 390 \u20ac\/mes, l’any 2009 va arribar a 650 \u20ac\/mes i l’any 2012, a 580 \u20ac\/mes. El lloguer va tenir una variaci\u00f3 semblant, des de 150 \u20ac\/mes l’any 2002 fins a 440 \u20ac\/mes l’any 2012.
\nUna cosa que ha passat durant els anys profunds de la crisi ha estat veure com l’ascensor social ha baixat quan sempre l’hav\u00edem vist pujar. Hem vist moltes fam\u00edlies de classe mitjana baixar a classe pobra i aix\u00f2 ha colpit una societat que no estava acostumada a veure aquest moviment. Ara ja es diu en veu alta que els nostres fills viuran pitjor que nosaltres, frase que jo corregiria dient que viuran diferent, amb altres valors.
\nPer tant, ara que veiem certa llum i podem repensar el futur, cal insistir en uns quants conceptes, que no per vells deixen de ser b\u00e0sics per resoldre el futur. Un \u00e9s l’ensenyament dirigit a la formaci\u00f3 humana i professional de l’alumne que l’ajudi a entrar al m\u00f3n laboral. Si necessitem programadors no hem de fomentar fil\u00f2sofs, per exemple. I aix\u00f2 demana una pol\u00edtica decidida de beques per als que no tenen recursos per fer-ho, alhora que es resol el desastre de l’ESO. Un altre \u00e9s el cost de l’habitatge, fomentant el lloguer a preus de 250 \u20ac\/mes, acci\u00f3 que demana s\u00f2l a preu zero, per exemple de cessi\u00f3 municipal, que possibiliti als joves emancipar-se i arrencar el vol. Finalment caldr\u00e0 una pol\u00edtica d’ocupaci\u00f3 excepcional per als col\u00b7lectius que no arribin a trobar treball amb mesures imaginatives com algunes que hem citat en articles de setmanes anteriors.
\nEl cert \u00e9s que en les comarques en les que l’atur enregistrat est\u00e0 per sota del 10% ja no es troba gent per treballar i els contractes s’han de cobrir important capital hum\u00e0 d’altres llocs, havent-hi un despla\u00e7ament de gent en llocs de treball. Una economia amb bon funcionament faria f\u00e0cil que a aquestes comarques hi arribessin treballadors d’altres \u00e0rees del pa\u00eds amb menys oportunitats laborals, argument que tenim els empresaris de la Garrotxa, per\u00f2, sense habitatges a preu assequible, com es fa perqu\u00e8 aix\u00f2 sigui possible? La soluci\u00f3 pot raure en la construcci\u00f3 d’habitatges de preu baix, per tant en terrenys cedits pels ajuntaments, lligats al treball. Aix\u00ed es podria possibilitar sincronitzar la demanda i l’oferta de llocs de treball qualificats, pensats per a joves treballadors que provenen d’\u00e0rees llunyanes.
\nPodria ser una bona idea per resoldre l’activitat econ\u00f2mica a l’hora que es permet un poder adquisitiu raonable. Qu\u00e8 farem amb els habitatges que no es venen? Baixar-los a lloguers semblants.<\/p>\n