{"id":1441,"date":"2016-07-17T06:55:06","date_gmt":"2016-07-17T04:55:06","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1441"},"modified":"2016-07-18T06:56:33","modified_gmt":"2016-07-18T04:56:33","slug":"terror-o-solucions","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1441","title":{"rendered":"Terror o solucions"},"content":{"rendered":"

La massacre de dijous 14 de juliol durant la celebraci\u00f3 del dia nacional de Fran\u00e7a segueix el cam\u00ed d’altres atacs anteriors, com el de Nadal del 2014 a Nantes, el de la redacci\u00f3 de Charlie Hebdo, l’Hiper Cacher, el Bataclan o les terrasses de Par\u00eds. El de dijous a Ni\u00e7a fou l’envestida d’un cami\u00f3 contra la gentada que contemplava els focs artificials al passeig dels Anglesos.
\nLa primera pregunta \u00e9s: per qu\u00e8 Fran\u00e7a \u00e9s un objectiu f\u00e0cil per als terroristes? Despr\u00e9s de S\u00edria i Iraq, pa\u00efsos en guerra, Fran\u00e7a \u00e9s el pa\u00eds amb m\u00e9s atacs al m\u00f3n pel terrorisme islamista. Una pista \u00e9s la participaci\u00f3 del pa\u00eds en accions militars a l’\u00c0frica, com al Sahel, a S\u00edria i a Iraq. Una segona pista \u00e9s el perfil dels activistes, petits delinq\u00fcents violents amb ganes d’assolir la gl\u00f2ria. Els seus atemptats s\u00f3n reivindicats pels islamistes quan, paradoxalment, ells no estan enganxats a la religi\u00f3 ni porten una vida pietosa.
\nLa segona pregunta \u00e9s sobre la intervenci\u00f3 militar. Una part d’aquesta reflexi\u00f3 la vam viure a Madrid l’11 de mar\u00e7 de 2004 com a resposta a la participaci\u00f3 d’Espanya a la guerra de l’Iraq fruit de les vel\u00b7le\u00eftats de participaci\u00f3 internacional de Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar<\/strong>. Aquella participaci\u00f3, que ara s’ha sabut que no calia, que era err\u00f2nia i fruit d’una mentida, ens ha arrossegat fins on som ara, amb un incendi al mitj\u00e0 orient que s’ha anat estenent per tot el Magreb. La conseq\u00fc\u00e8ncia del foc \u00e9s l’emigraci\u00f3 massiva cap a Europa, acci\u00f3 que els ciutadans europeus no volen assumir.
\nFa anys vaig llegir que era un error voler imposar els nostres criteris democr\u00e0tics a la societat islamista, que s’havia de deixar que ells trobin la seva via de conviv\u00e8ncia, encara que aix\u00f2 sigui a trav\u00e9s d’una dictadura. El passat militar a Iraq, Egipte, L\u00edbia i Alg\u00e8ria devia ser m\u00e9s sostenible que no pas ara, tot i que molt m\u00e9s injust. El cop d’estat fallit a Turquia de divendres a la nit \u00e9s un intent de retrobar l’ordre que el pa\u00eds va perdent. Veurem com acaba.
\nPer tant, qu\u00e8 cal fer? Defensar el nostre territori implica fer accions en els focus calents llunyans? Segur que l’acci\u00f3 militar a l’Iraq, Afganistan o S\u00edria tenen resultats positius, o m\u00e9s aviat atien m\u00e9s la foguera?
\nLa segona pista toca la sociologia francesa. Aqu\u00ed diem sovint que un dia aix\u00f2 pot passar a Salt o a Palafrugell, a causa de la intensitat d’immigraci\u00f3 magrebina. La difer\u00e8ncia amb Fran\u00e7a \u00e9s l’odi que all\u00e0 es tenen els francesos que se senten de soca-rel amb els francesos magrebins, odi que ha anat separant cada vegada m\u00e9s les dues societats fins al punt de no poder suportar-se i crear guetos que funcionen com illes impermeables dins de Fran\u00e7a. Aquesta s\u00ed que \u00e9s una lli\u00e7\u00f3 que cal aprendre a casa nostra: els esfor\u00e7os d’integraci\u00f3 han de ser constants i importants.
\nTot plegat es va complicant per la no acceptaci\u00f3 de la societat europea de l’emigraci\u00f3 provinent de S\u00edria. Els efectes de la crisi econ\u00f2mica afegits a l’emigraci\u00f3 enforteixen els partits d’extrema dreta, fet que encara accentua m\u00e9s el problema i dificulta qualsevol integraci\u00f3 dels emigrants. Possiblement l’arribada del Front Nacional de Marine Le Pen<\/strong> real\u00e7ar\u00e0 m\u00e9s el problema, fet que contrasta a canvi amb la pr\u00e0ctica desaparici\u00f3 a Catalunya del partit Plataforma per Catalunya, de Josep Anglada<\/strong>.
\nLa conclusi\u00f3 m\u00e9s f\u00e0cil d’extreure per nosaltres \u00e9s la necessitat d’intensificar els esfor\u00e7os d’integraci\u00f3 tot i la dificultat dels moments actuals amb la manca de treball per la crisi econ\u00f2mica. A la recerca de nous llocs de treball que possibilitin a aquests col\u00b7lectius treballar en lloc d’estar subsidiats, caldr\u00e0 augmentar els esfor\u00e7os per resoldre el frac\u00e0s escolar, els dos ingredients m\u00e9s importants en la integraci\u00f3. Si ens comparem amb Fran\u00e7a, sembla que no ho fem tan malament, malgrat totes les mancances que tenim.
\nUna lli\u00e7\u00f3 de l’atac de Ni\u00e7a \u00e9s que l’augment de la militaritzaci\u00f3 no serveix quan un decideix matar sense armes, nom\u00e9s amb un cami\u00f3. Els serveis secrets en aquest \u00e0mbit s\u00f3n fonamentals, per\u00f2 encara ho \u00e9s m\u00e9s la integraci\u00f3, la feina per a tothom i la definici\u00f3 clara dels objectius de la societat.
\nTamb\u00e9 \u00e9s interessant observar on es desenvolupen els partits ultradretans xen\u00f2fobs: a Fran\u00e7a, \u00c0ustria, Alemanya, Pol\u00f2nia, Dinamarca i Finl\u00e0ndia, mentre que als pa\u00efsos del sud d’Europa els canvis pol\u00edtics provenen de moviments alternatius d’esquerra, quan semblaria que a Gr\u00e8cia It\u00e0lia, Espanya i Portugal la resposta a la manca de feina s’hauria de girar en contra de l’emigraci\u00f3. \u00c9s com si l’Europa rica no volgu\u00e9s compartir el seu benestar i l’Europa pobra tingu\u00e9s menys problemes per repartir el poc que t\u00e9.
\nLes ideologies i l’economia s’hauran d’anar adaptant als nous temps, trobant solucions als enormes problemes que s’obren davant els nostres ulls abans que no sigui el terror el que s’imposi com a soluci\u00f3 final. En aix\u00f2 estem.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t