{"id":1434,"date":"2016-07-10T23:02:59","date_gmt":"2016-07-10T21:02:59","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1434"},"modified":"2016-07-11T23:05:20","modified_gmt":"2016-07-11T21:05:20","slug":"treball-garantit","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1434","title":{"rendered":"Treball garantit"},"content":{"rendered":"

\"Evoluci\u00f3-atur\"<\/a>Dilluns vam saber la dada d’atur enregistrat a Espanya: a finals de juny hi havia 3.767.054 persones inscrites a l’atur a les oficines de l’administraci\u00f3 p\u00fablica. L’atur va baixant de forma continuada des del seu punt \u00e0lgid el febrer de 2013, moment en el qual vam arribar als 5 milions d’aturats enregistrats. Per tant, des de llavors s’han creat entorn d’1.300.000 llocs de treball, a ra\u00f3 de 430.000 nous llocs cada any. El nombre d’afiliats avui \u00e9s de 17,76 milions, lluny dels 19,49 que hi va haver a la meitat del 2007, per\u00f2 en l\u00ednia amb el que hi havia l’any 2005. Els dos milions d’afiliats que falten per arribar al punt m\u00e0xim d’ocupaci\u00f3 van ser un producte de la bombolla immobili\u00e0ria. La taxa d’atur \u00e9s extremadament variable en el conjunt de la geografia espanyola, des del 37% que hi ha a molts municipis de Cadis al 5,9% que hi ha a Calvi\u00e0, el 6,2% de Pozuelo de Alarc\u00f3n o el 6,99% de Besal\u00fa. A la Garrotxa ara les empreses ja prenen treballadors d’altres, un fet que constata que ja s’ha arribat a la plena ocupaci\u00f3. En una economia eficient els treballadors de zones amb alt atur emigrarien cap a zones de plena ocupaci\u00f3, tal com va passar amb la gran onada d’emigraci\u00f3 dels anys 2000 amb emigrants exteriors; si aix\u00f2 no passa \u00e9s per q\u00fcestions culturals, perqu\u00e8 no hi ha facilitats per obtenir habitatges a preu raonable o perqu\u00e8 hi ha altres condicionants econ\u00f2mics que desincentiven l’esfor\u00e7 de sortir lluny a cercar treball.<\/p>\n

Fa poques setmanes parlava de la renda b\u00e0sica universal, de la necessitat de no deixar ning\u00fa sense assist\u00e8ncia, per\u00f2 all\u00e0 apuntava tamb\u00e9 que podia passar que, si una fam\u00edlia entra durant un per\u00edode llarg en la renda m\u00ednima universal, quedi fora de l’ascensor social i sotmeti la seva descend\u00e8ncia a la renda b\u00e0sica per sempre m\u00e9s. Per altra part, no \u00e9s segur que un estat del benestar pugui satisfer un sistema aix\u00ed per molt temps, car avui ja veiem que els ingressos de la seguretat social no augmenten tot i que s\u00ed ho fan els afiliats, una mostra que indica que molts nous treballadors no cotitzen o ho fan molt poc.<\/p>\n

Per tant, qualsevol societat del benestar ha de ser sostenible equilibrant els ingressos amb les despeses, sigui en el r\u00e8gim que sigui, tant en una economia liberal com en una economia comunista i no s’hi val inventar arguments per enganyar unes matem\u00e0tiques que acaben essent infal\u00b7libles. La mateixa seguretat social basada en pagar les pensions en base als cotitzants dels treballadors actuals \u00e9s un engany, una mentida que ens hem volgut creure basada en hip\u00f2tesis que ara s’ha vist que eren falses: el creixement indefinit d’ingressos a la seguretat social.
\nLlavors, \u00e9s raonable continuar demanant una renda b\u00e0sica que no es podr\u00e0 satisfer? No \u00e9s molt m\u00e9s raonable parlar del dret al treball associat al deure? Es pot aguantar un sistema amb milions de ciutadans sense treballar? Esteu segurs que els treballadors que treballen de forma dura acceptaran pagar a altres perqu\u00e8 no treballin? Algunes respostes a tot aix\u00f2 es troben en la teoria del Treball Garantit, elaborada per l’economista americ\u00e0 Hyman Minsky. La soluci\u00f3 consisteix en un nou treball p\u00fablic amb un salari fix que coincideixi amb el salari m\u00ednim establert. Com que \u00e9s un treball d’\u00faltim recurs no t\u00e9 una incid\u00e8ncia directa en l’augment de salaris de la resta de l’economia, \u00e9s a dir, no aporta cap pressi\u00f3 inflacionista. Per altra banda, el treball garantit funciona com un estabilitzador econ\u00f2mic: quan l’economia es dinamitza les empreses del sector privat contractaran a treballadors del Treball Garantit i, a la inversa, quan l’economia s’alenteix els treballadors sobrants del mercat de treball passaran a engruixir el Treball Garantit.<\/p>\n

El Treball Garantit no pot ser un instrument miracul\u00f3s, per\u00f2 s\u00ed que pot ajudar com a concepte a resoldre els \u00faltims llocs de treball que no es podran crear per ser de massa baixa qualificaci\u00f3. En tot cas s’ha de veure en un context m\u00e9s ampli de la soluci\u00f3 del treball futur en una aplicaci\u00f3 per exemple de la Flexiseguretat que tenen a Dinamarca, on un aturat \u00e9s tutoritzat per un t\u00e8cnic que el condueix en la millora de formaci\u00f3 durant el temps que faci falta per finalment obligar-lo a agafar un treball determinat. Una altra forma de Treball Garantit podria ser el complement de salaris de determinades feines dif\u00edcilment competitives, com hem citat sovint aqu\u00ed, com la gesti\u00f3 forestal, l’atenci\u00f3 a la gent gran, la recollida d’escombraries porta a porta i certs treballs manuals que han de competir amb pa\u00efsos emergents.<\/p>\n

Sigui de la forma que sigui la societat ha d’aconseguir que tothom participi en la sostenibilitat del sistema, no nom\u00e9s rebent, sin\u00f3 tamb\u00e9 aportant, tant des del costat voluntari com des de l’obligatori. \u00c9s impossible sostenir una societat ociosa a menys que tingui una riquesa natural gratu\u00efta i el futur indica que anem cap a un sistema amb menys llocs de treball, fet que exigeix que posem molta m\u00e9s imaginaci\u00f3 tant en el repartiment del mateix com en la creaci\u00f3 dels m\u00e9s dif\u00edcils de crear.<\/p>\n

Seria bo que la nova socialdemocr\u00e0cia deixi enrere tab\u00fas que no porten enlloc i aposti per una societat del benestar sostenible econ\u00f2micament amb l’aportaci\u00f3 de tothom, dels rics, evidentment, per\u00f2 tamb\u00e9 de la resta, i aix\u00f2 ens condueix al concepte del deure associat al dret a treballar. Si no us agrada, poseu-li el nom de Treball Garantit.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t