La sortida del Regne Unit d’Europa cal llegir-la com un trencament amb l’statu quo que existeix fins ara al m\u00f3n. \u00c9s el resultat del malestar de la poblaci\u00f3, en aquest cas brit\u00e0nica, per com van les coses. La gent no arriba a entendre la ra\u00f3 per la qual cada vegada tot \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil, per qu\u00e8 hem de ser cada dia m\u00e9s pobres que el dia anterior… per qu\u00e8 els nostres fills hauran de viure pitjor del que hem viscut nosaltres. Aix\u00f2 que ha passat a Anglaterra tamb\u00e9 ens passa a nosaltres amb el creixement del partit Podem que avui pot arribar a guanyar les eleccions, i tamb\u00e9 passa a Fran\u00e7a amb l’augment constant del partit de Le Pen, a It\u00e0lia amb el partit 5 Stelle i amb els partits ultradretans i xen\u00f2fobs d’\u00c0ustria, Alemanya, Dinamarca i Finl\u00e0ndia. Tot plegat \u00e9s el resultat d’haver d’acceptar a la for\u00e7a les conseq\u00fc\u00e8ncies d’una evoluci\u00f3 de l’economia mundial sense haver pogut dir si les vol\u00edem o no. \u00c9s la conseq\u00fc\u00e8ncia d’una situaci\u00f3 dissenyada per les elits per\u00f2 que la han de patir els ciutadans, fet que ha comportat a la fi un distanciament infinit entre ambd\u00f3s grups.<\/p>\n
Es podia explicar millor la globalitzaci\u00f3, els avantatges i els desavantatges? Estic segur que s\u00ed, el que no puc dir \u00e9s si no s’ha fet perqu\u00e8 els pol\u00edtics i els l\u00edders mundials no n’han sabut o perqu\u00e8 no tenien el nivell intel\u00b7lectual adequat. Els brit\u00e0nics han trobat en voler un retorn al passat la seva soluci\u00f3 emocional. Han recordat que en l’\u00e8poca victoriana la Gran Bretanya era una pot\u00e8ncia mundial, nodrida per la multitud de col\u00f2nies que tenia. Aquella situaci\u00f3 va derivar en la Commonwealth per finalment no ingressar res m\u00e9s que el que el pa\u00eds podia produir. La globalitzaci\u00f3 ha transformat de forma radical l’illa, prenent com a activitat principal les transaccions financeres i el comer\u00e7 de les mat\u00e8ries primeres, acci\u00f3 que es fa a la City de Londres. La compra-venda de b\u00e9ns ha estat sempre una faceta que els anglesos han fet amb \u00e8xit, segurament degut al seu coneixement prec\u00eds de la geografia del m\u00f3n despr\u00e9s de tants anys visitant-lo i de tenir-hi col\u00f2nies.
\nPer\u00f2 aquesta activitat financera-especulativa ha aportat guanys al pa\u00eds, fet que ha revaluat la lliura esterlina durant decennis, tenint com a conseq\u00fc\u00e8ncia la mort de tota la ind\u00fastria que no ha pogut competir amb l’exterior. On \u00e9s aquell coneixement de la mec\u00e0nica i de l’electricitat que es va forjar amb la revoluci\u00f3 industrial? Alemanya encara el conserva i \u00e9s el seu pilar econ\u00f2mic, It\u00e0lia tamb\u00e9 en conserva bona part, Fran\u00e7a molt poc per la eliminaci\u00f3 de les pimes, per\u00f2 Gran Bretanya l’ha liquidat en la seva totalitat. Els ciutadans brit\u00e0nics enyoren aquella societat industrial i culpen de la seva desaparici\u00f3 Europa, fent una an\u00e0lisi enganyosa. Ni tornaran els temps victorians, ni fora d’Europa la situaci\u00f3 millorar\u00e0, en tot cas perdran capacitat negociadora entre blocs, base de moltes de les solucions globals: per exemple la obligaci\u00f3 de fer pagar a les grans multinacionals o els tractats de comer\u00e7 entre blocs.<\/p>\n
Un altre aspecte discutit durant el refer\u00e8ndum ha estat l’emigraci\u00f3 de treballadors europeus. Ells, que han tingut la major emigraci\u00f3 de gent d’origen asi\u00e0tic fruit de les relacions colonials, ara es queixen que un europeu els agafi llocs de treball o que els faci abaixar els salaris. En aquesta transformaci\u00f3 desindustrialitzadora el pa\u00eds ha muntat un sistema de protecci\u00f3 que fa que hi hagi fam\u00edlies amb tres generacions de ni-nis i no \u00e9s segur que amb la prohibici\u00f3 de treballar a europeus continentals aquests llocs s’arribin a cobrir per brit\u00e0nics a un preu que pugui suportar la seva economia, car acabem de dir que la City no deixar\u00e0 devaluar en exc\u00e9s la lliura esterlina. Per tant, la decisi\u00f3 de sortir d’Europa \u00e9s sobretot emocional, del record dels temps passats, perqu\u00e8 no est\u00e0 clar que aconsegueixin cap de les demandes que han plantejat en el refer\u00e8ndum. Si decideixen tenir el mateix status de lliure comer\u00e7 amb Europa que Noruega o Su\u00efssa, hauran de fer una aportaci\u00f3 al pressupost europeu i hauran de facilitar la lliure circulaci\u00f3 de treballadors, coses que els ha emp\u00e8s a votar la sortida. Aix\u00ed… qu\u00e8 han aconseguit? Satisfer l’ego illenc, aquell que diu que ells s\u00f3n millors que els ciutadans del continent.<\/p>\n
Gran Bretanya continuar\u00e0 comprant b\u00e9ns a l’exterior i la lliura no es devaluar\u00e0 tant que faci canviar les relacions comercials i el turisme. Els brit\u00e0nics no treballaran m\u00e9s, a no ser que una part de la City es desmunti i es traslladi a Dubl\u00edn o a Frankfurt, com acaba d’anunciar que far\u00e0 Morgan Stanley amb 2.000 analistes que t\u00e9 a la City.<\/p>\n
Europa no hauria de restar imm\u00f2bil com si no hagu\u00e9s passat res. Faria b\u00e9 de veure que l’elit dirigent no arriba a explicar b\u00e9 el que fan als ciutadans i que el seu funcionament est\u00e0 massa allunyat del votant: cal una reformulaci\u00f3, retornant la pol\u00edtica al ciutad\u00e0, deixant de banda els fets consumats sota l’excusa que l’economia no deixa m\u00e9s possibilitats a la pol\u00edtica. Des d’aquest punt de vista \u00e9s urgent un debat profund sobre quin model d’economia volem, si el que es basa amb l’especulaci\u00f3 o el que agafa la producci\u00f3 com a model, si el que deixa al ciutad\u00e0 completament desprotegit o el que l’ajuda a superar situacions de canvi.<\/p>\n
Els brit\u00e0nics, de fet, no acabaran sortint d’Europa, hi romandran en altres termes amb les mateixes conseq\u00fc\u00e8ncies. Ara cal veure si el que votem avui aportar\u00e0 canvis o no. Jo espero que s\u00ed, pel nostre b\u00e9 i el dels nostres fills.<\/p>\n