La setmana passada parlava de la renda b\u00e0sica i de com seria necess\u00e0ria per fer front a la precarietat de llocs de treball derivats de la globalitzaci\u00f3 i de la compet\u00e8ncia internacional. Tot plegat es deu a haver de competir amb la producci\u00f3 de pa\u00efsos com la Xina, l’\u00cdndia, Cambotja, Vietnam… per\u00f2 tamb\u00e9 a la creixent automatitzaci\u00f3 de l’economia. Perdem llocs de treball i tamb\u00e9 ingressos p\u00fablics, cosa que fa encara m\u00e9s dif\u00edcil garantir la protecci\u00f3 del que ha estat apartat del sistema. Per aix\u00f2 la renda b\u00e0sica universal de la que parlava en l’article anterior t\u00e9 moltes resist\u00e8ncies a ser acceptada pels partits pol\u00edtics davant la por a no poder fer front a una nova despesa p\u00fablica.<\/p>\n
\u00c9s evident que l’equilibri est\u00e0 aqu\u00ed: no es podr\u00e0 fer cap aportaci\u00f3 a noves solucions si no es milloren els ingressos i per fer aix\u00f2 caldr\u00e0 que tothom contribueixi amb el que pugui, que \u00e9s igual a dir que les grans empreses i les grans fortunes han de pagar impostos segons la seva capacitat, frenant l’elusi\u00f3 i l’evasi\u00f3 fiscal, per\u00f2 tamb\u00e9 que tothom ha de treballar per poder contribuir a mantenir l’estat del benestar.<\/p>\n
Si aix\u00f2 \u00e9s clar, apareix de forma di\u00e0fana que una soluci\u00f3 que inciti a la gent a no treballar no ser\u00e0 la soluci\u00f3 definitiva, cosa que faria una renda b\u00e0sica universal si nom\u00e9s es queda en aix\u00f2. L’exemple m\u00e9s clar el tenim a Andalusia i a Extremadura, on el clientelisme pol\u00edtic ha constru\u00eft una societat que viu en gran part del subsidi i del treball amagat, arribant a viure sense necessitar gaire res, com si ja haguessin assolit la societat de l’abund\u00e0ncia frugal, per\u00f2 sense cap aportaci\u00f3 al b\u00e9 com\u00fa. La nova societat no es pot permetre que hi hagi gent que no aporti al conjunt, cosa que obliga a trobar altres f\u00f3rmules que ajudin a resoldre la complexitat del problema.<\/p>\n
Un dia vaig escriure aqu\u00ed que potser els salaris no pujarien mai m\u00e9s, pel fet que hem de competir amb aquells treballadors d’altres pa\u00efsos i amb les m\u00e0quines. La mateixa pujada del salari m\u00ednim pot ser contraproduent si el que possibilita \u00e9s que es substitueixi aquell lloc de treball per un bra\u00e7 rob\u00f2tic, per exemple, tal com va dir un ex-CEO de McDonalds. “No anirem a menjar-hi”, em va dir un, per\u00f2 \u00e9s que el moviment \u00e9s general. Si ens mantenim en l’economia de mercat, i no veig cap proposta per substituir-la, cal saber que a cada moviment hi ha una reacci\u00f3 que pot ser contr\u00e0ria a l’efecte que es buscava.<\/p>\n
A poc a poc van sorgint diferents idees que acabaran per confeccionar una proposta s\u00f2lida. A la proposici\u00f3 d’obligar les grans empreses i fortunes a fer front a les seves obligacions fiscals, cal afegir una quita generalitzada de deute p\u00fablic en lloc d’injectar 80.000 milions cada mes al sistema, o b\u00e9 portar aquesta liquiditat a resoldre directament la pobresa o la transformaci\u00f3 de les pimes. Tamb\u00e9 es proposa que s’afavoreixin les cooperatives front les estructures empresarials vigents, o que es generin stock options en favor dels treballadors en les empreses per compensar l’augment de l’automatitzaci\u00f3 i repartir-ne els beneficis, proposta que em sembla genial, per\u00f2 que nom\u00e9s afavoreix a les empreses que aconsegueixin sobreviure.<\/p>\n
El futur es presenta complex per\u00f2 molt interessant, obrint noves vies fins ara impensables. Si acabem de dir que els salaris potser no pujaran mai m\u00e9s, ara tamb\u00e9 podr\u00edem dir que els interessos potser no pujaran en un temps molt llarg, fruit dels mecanismes que han creat els bancs centrals per aguantar l’economia. Aquesta situaci\u00f3, mai imaginada per ning\u00fa, t\u00e9 una vessant terriblement positiva, que \u00e9s frenar l’especulaci\u00f3 en immobles, en diner, i no t\u00e9 perqu\u00e8 ser dolenta, com es queixen els alemanys. \u00c9s evident que el diner f\u00e0cil pot generar enormes bombolles que, quan esclaten, tenen efectes perniciosos, per la qual cosa caldr\u00e0 trobar la forma de frenar-les, per\u00f2 \u00e9s el primer pas per fer possible la baixada de costos a les fam\u00edlies.<\/p>\n
Ara tocaria abaixar els preus dels terrenys per construir habitatges, cosa que permetria lloguers de 200 euros al mes. Ja s’ensuma la frugalitat com la que havien vist els nostres pares, aquelles cases de pag\u00e8s que eren aut\u00e0rquiques, que es collien el menjar per a ells i per als animals, venien els pocs vedells o porcs que podien, compraven les teles per fer-se els vestits… vivien amb poc i alguns for\u00e7a b\u00e9, tot i que la situaci\u00f3 de sanitat i ensenyament no sigui comparable amb la d’ara, per\u00f2 \u00e9s un concepte que caldr\u00e0 no esborrar per definir el futur.<\/p>\n
El que avui vull deixar clar \u00e9s que tothom haur\u00e0 de treballar en un model futur, que no valdr\u00e0 l’excusa de no tenir treball perqu\u00e8 el sistema l’haur\u00e0 de proposar, crear, incitar, repartir. Aquesta part ser\u00e0 la m\u00e9s llarga i costosa. Caldr\u00e0 repartir el treball tal i com van avan\u00e7ar-se els francesos amb les 35 hores? Aquella mesura els ha fet no competitius durant anys i ha tancat moltes pimes. N’haurem de treballar 20 a la setmana? Haurem de complementar salaris massa baixos? Haurem de crear treball p\u00fablic de baix nivell? Per aqu\u00ed van les solucions, sempre amb la direcci\u00f3 que tothom ha de tenir feina, que ha de contribuir a sostenir el sistema i que s’ha de sentir \u00fatil en una societat que, tot i que cada vegada \u00e9s m\u00e9s individualista, necessita a tothom per seguir avan\u00e7ant en la modernitat.<\/p>\n